La casa de Mu?oz Ramonet es queda sense biblioteca

La biblioteca que l¡¯Ajuntament de Barcelona havia previst ubicar a la finca on hi ha l¡¯antic palauet de l¡¯empresari t¨¨xtil Julio Mu?oz Ramonet al carrer Muntaner, i que anava a especialitzar-se en literatura internacional i lleng¨¹es estrangeres, no s¡¯acabar¨¤ fent. ¡°Hi ha hagut un canvi de projecte i tot el conjunt es destinar¨¤ ara a resid¨¨ncia cient¨ªfica i cultural¡±, admet el flamant gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona (CBB), Ferran Burguillos, com a primera causa de la decisi¨®.

La ubicaci¨® d¡¯una biblioteca de barri a la finca que delimita l¡¯encreuament dels carrers de Muntaner i Avenir semblava una de les poques idees clares que tenia el Consistori des de fa m¨¦s de set anys per donar un ¨²s p¨²blic a la torre dissenyada per Enric Sagnier entre 1912 i 1914 per enc¨¤rrec del Ferran Fabra, segon marqu¨¨s d¡¯Alella, conjunt que el 1945 va passar a ser propietat de Mu?oz Ramonet. Aquest la va deixar en her¨¨ncia a la ciutat, per¨° les claus de la finca no van arribar a mans p¨²bliques fins al juliol del 2013, no sense una llarga disputa jur¨ªdica amb les descendents de l¡¯industrial.

Des d¡¯aquell moment, es va treballar en el projecte de reconvertir bona part de l¡¯espai en biblioteca, intentant respectar al m¨¤xim els edificis de la finca, catalogats i protegits com a B¨¦ns d¡¯Inter¨¨s Urban¨ªstic, que hagu¨¦s comportat potser la creaci¨® d¡¯un parell de plantes subterr¨¤nies per guanyar espai i, al seu torn, respectar els jardins, un dels pocs vestigis que queden a la ciutat de l¡¯obra del gran paisatgista franc¨¨s Jean-Claude Nicolas Forestier, que va treballar-hi el 1916. Sota aquestes premisses, es va arribar fins i tot a promoure un concurs p¨²blic el 2016, que va resultar molt freq¨¹entat, amb vista que les obres s¡¯iniciessin aquell mateix any perqu¨¨ l¡¯equipament es pogu¨¦s inaugurar el 2018, una cosa que no va passar mai.

Que el projecte de la biblioteca es descarti ara no comportar¨¤, segons Burguillos, que el barri de Sant Gervasi-Galvany quedi orfe d¡¯aquests serveis. El CBB, segons el seu gerent, ha realitzat un estudi d¡¯usos i ¨¤mbits d¡¯influ¨¨ncia que demostraria que ¡°la zona queda, en realitat, coberta amb les biblioteques ja existents de la Joan Maragall de Sant Gervasi i l¡¯Agust¨ª Centelles, de l¡¯Eixample, que ¨¦s on es dirigeixen ara la majoria dels usuaris del barri¡±, costum que hauria fet menys dolor¨®s el fet de descartar el projecte.

En realitat, els dos equipaments es troben equidistants de la finca de Mu?oz-Ramonet. Aix¨ª, el centre de Sant Gervasi est¨¤ a 1,5 quil¨°metres, una dist¨¤ncia que es pot rec¨®rrer a peu en un interval de 22 a 25 minuts. En el cas de la biblioteca de l¡¯Esquerra de l¡¯Eixample, que t¨¦ categoria de refer¨¨ncia de districte, est¨¤ a 1,4 quil¨°metres, un recorregut que pot realitzar-se en poc m¨¦s de 15 minuts a peu, ja que queda en una cota m¨¦s baixa.

Periodisme a Sant Mart¨ª

Davant el projecte nonat de la biblioteca Mu?oz Ramonet, el CBB t¨¦ les seves il¡¤lusions dipositades en la tamb¨¦ llargament esperada del barri de Sarri¨¤ (que s¡¯ha d¡¯ubicar a la pla?a de Sarri¨¤ i que hauria d¡¯entrar en funcionament el 2023) i en una de les ¨²ltimes grans inversions previstes, la de Sant Mart¨ª, que portar¨¤ per nom Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez i s¡¯ubicar¨¤ a la cantonada dels carrers Concili de Trento i Treball. Aquesta, les obres de la qual ja estan en marxa i que s¡¯espera que obri les seves portes l¡¯any vinent, s¡¯especialitzar¨¤ en literatura hispanoamericana, per¨° tamb¨¦ en comunicaci¨®, fent una atenci¨® espec¨ªfica a l¡¯assaig period¨ªstic.