Surrealisme i disseny, desordenadament

¡°Des dels seus inicis, el surrealisme es va inspirar en el disseny i en els objectes quotidians. Malgrat tot, l¡¯impacte que va tenir sobre el disseny aquest moviment art¨ªstic, especialment despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial, ¨¦s poc conegut¡±. Aix¨ª ¨¦s com es ven o s¡¯explica el contingut de l¡¯exposici¨® titulada Objectes de desig. Surrealisme i disseny, 1924-2020, per¨° la primera frase ¨¦s un error massa important per obviar-se. Quan va sorgir el surrealisme als anys vint i en el seu apogeu als anys trenta, el surrealisme no es podia inspirar en el disseny, per diverses raons. La primera ¨¦s que la seva font d¡¯inspiraci¨® eren els somnis, l¡¯inconscient, el m¨¦s meravell¨®s en la vida quotidiana i, efectivament, tamb¨¦ els objectes per¨° no el disseny, que en aquella ¨¨poca estava naixent amb la Bauhaus i el constructivisme rus. Aquests moviments aspiraven que la forma segu¨ªs la funci¨®, i en el seu desig d¡¯anar en contra de tota ornamentaci¨® artificiosa, van resultar extremadament racionals, just el contrari de l¡¯ideari surrealista. Una altra cosa ¨¦s que, sota el surrealisme, els artistes reinventessin i manipulessin objectes industrialment fabricats, tals com taules, cadires, barrets o vestits i, de tot plegat, en recull una bona mostra aquesta exposici¨®.

Dit aix¨°, la mostra ¨¦s molt recomanable, en especial per les seves tres primeres sales. El dadaisme ja havia jugat amb les associacions impensables o heter¨°clites, i Marcel Duchamp havia inventat el ready-made. Ara podem veure la famosa planxa amb pues de Man Ray (titulada Regal, 1921), un objecte d¡¯¨²s impossible i un obvi regal enverinat; la Taula amb peus d¡¯ocell, de Meret Oppenheim, o el fam¨®s Bust de dona retrospectiu, de Dal¨ª (1976), aix¨ª com la fotografia de la Cullera-sabata, trobada per Andr¨¦ Breton al March¨¦ aux Puces i constru?da , segons el poeta, ¡°m¨¦s enll¨¤ de la seva imatge somiada¡±, o l¡¯extraordin¨¤ria m¨¤scara que va trobar Giacometti el mateix dia al mateix lloc.

Hi ha una part documental molt ¨¤mplia i ben seleccionada, tot i que les fotografies s¨®n una mica petites i els r¨¨tols, seguint una incomprensible moda actual, s¨®n molt lluny de les obres, cosa que dificulta que es puguin llegir i identificar. Per¨° es poden veure moltes imatges de les exposicions surrealistes, que van desplegar una enorme imaginaci¨® en els muntatges. Vam contemplar molts dels models de l¡¯Exposici¨® internacional del Surrealisme del 1938: del sostre ¨Cideat per Duchamp¨C penjaven centenars de sacs plens de carb¨® (que en realitat no contenien carb¨®), i que al costat de les parets pintades de negre, un estanc amb plantes i un fornet on es torrava caf¨¨, aconseguia crear una atmosfera misteriosa i torbadora alhora. Tamb¨¦ veiem imatges de l¡¯exposici¨® de Londres el 1936 (on Dal¨ª es va vestir de bussejador i gaireb¨¦ mor asfixiat) i de la famosa First Papers of Surrealism de Nova York el 1942, on Duchamp va travessar tot l¡¯espai expositiu amb cordells. I els muntatges i mobles que Peggy Guggenheim va encarregar a Friedrick Kiesler, que amb el temps s¡¯han revelat d¡¯un surrealisme francament superficial.

?s encantador veure els interiors de les cases de Dal¨ª a Portlligat, la del col¡¤leccionista Edward James a Anglaterra, i la de Carlos de Bestegui, projectada per Le Corbusier (que mai va ser surrealista i que mai ¡°va recol¡¤lectar objectes¡±, com es llegeix en una paret de la mostra), tot i que el seu propietari la va atapeir de mobles barrocs i rococ¨®s.

La secci¨® Surrealisme i erotisme ¨¦s especialment rica, amb fotografies de Lee Miller, de Man Ray (una espl¨¨ndida Kiki de Montparnasse), de Dora Maar, de Claude Cahun i on apareixen Peggy Guggenheim amb les seves famoses arracades (una de Calder i una altra de Tanguy), l¡¯exc¨¨ntrica Leonor Fini i Gala amb el barret-sabata ideat per Elsa Schiaparelli. I s¨ª, els surrealistes ¡°van dissenyar¡± objectes quotidians, poc pr¨¤ctics per¨° meravellosament inquietants, com els guants amb venes pintades de vermell, o la polsera de pell de Meret Oppenheim. I el moviment, efectivament, va influir en certs dissenyadors posteriors a la Segona Guerra Mundial. Potser els objectes m¨¦s coneguts s¨®n la taula amb rodes de bicicleta de Gae Aulenti, o el llum fet amb plats trencats d¡¯Ingo Maurer, per¨° tamb¨¦ hi ha curiositats com una sorprenent tetera amb la forma d¡¯un crani de porc, obra de l¡¯estudi Wieki Somers (2003).

?s una pena, per concloure, que la Fundaci¨® La Caixa, que en les ¨¨poques de Mar¨ªa Corral i de Luis Monreal ens havia ofert exposicions estel¡¤lars, hagi rebaixat el nivell d¡¯exig¨¨ncia, no nom¨¦s perqu¨¨ disposa de possibilitats econ¨°miques, sin¨® perqu¨¨ Barcelona s¡¯ho mereix i ho demana des de fa anys.

Victoria Combal¨ªa ¨¦s escriptora i cr¨ªtica d'art.