El geni de Puixkin

Aleksandr Sergueievitx Puixkin ¡ªpuix quin rus no t¨¦ dos noms de fonts?¡ª, nascut l¡¯any 1799 en el si d¡¯una fam¨ªlia benestant, home vinculat des de molt jove als cercles literaris liberals de Moscou, confinat per la policia tsarista al sud de l¡¯Imperi, escriptor infatigable i vocacional com demostra la seva obra, vast¨ªssima per haver mort en un duel nom¨¦s als trenta-set anys, ¨¦s reconegut per tots els historiadors de les bones lletres com el pare de la literatura en llengua russa contempor¨¤nia.

Pels anys de la seva escassa vida, all¨° que s¡¯hauria pogut esperar d¡¯ell, com va ser el cas de molts dels seus coetanis, ¨¦s que s¡¯afeg¨ªs ad¨¦s a unes modes neocl¨¤ssiques que estaven en boga als medis literaris de R¨²ssia a causa de la influ¨¨ncia de les literatures anglesa i francesa, ad¨¦s a les expansions rom¨¤ntiques que eren moda en id¨¨ntica mesura, tamb¨¦ per culpa d¡¯autors com Byron, Richardson o Rousseau, fins i tot d¡¯Andrea Ch¨¦nier, que Puixkin lloava per la seva perfecci¨® en l¡¯art de la m¨¨trica i del vers.

Hi havia, al temps que Puixkin va formar-se liter¨¤riament, cl¨¤ssics com Derjavin ¡ªque es va quedar clavat en els preceptes de la po¨¨tica de Boileau¡ª, prerom¨¤ntics com Karamzin, que va llegir massa poemes de Cowper i de Klopstock, i una bona colla de rom¨¤ntics en el sentit m¨¦s usual del mot, com ara Batiuxkov, Jukovski i Viazemski, tots tres admiradors de Thomas Gray i de Lord Byron, tamb¨¦ de Goethe i Schiller.

Per¨° de sobte va emergir el geni de Puixkin, que deixa en l¡¯ombra tots els que hem esmentat, i que, malgrat la seva delera pel Childe Harold i el Don Joan, de Byron, i malgrat, tamb¨¦, la seva admiraci¨® per les novel¡¤les carregoses de Richardson, pels seus Lovelace i Grandison ¡ªtot aix¨° surt al llibre de qu¨¨ hem de parlar avui, i encara no n¡¯hem dit el nom¡ª i, per damunt de tot, malgrat la seva admiraci¨® per una m¨¨trica perfecta, que ¨¦s m¨¦s aviat un precepte de qualsevol classicisme, va capgirar a partir de 1823, quan va comen?ar la seva obra de m¨¦s fond¨¤ria, el panorama sencer, i futur, de la literatura russa.

Ara el lector tindr¨¤ l¡¯oportunitat d¡¯adonar-se de tot aix¨° que hem dit bo i proveint-se d¡¯una traducci¨® absolutament extraordin¨¤ria d¡¯aquest llibre: Aleksandr Puixkin, Eugeni Oneguin (per qu¨¨ no Ievgueni Onyi¨¨guin, o cosa semblant?), traducci¨® d¡¯Arnau Barios (Barcelona, Club Editor, 2019). Ja ten¨ªem, en catal¨¤, una versi¨® en prosa rellevant a c¨¤rrec de Xavier Roca-Ferrer, feta a partir de la versi¨® anglesa fixada i comentada per Vladimir Nabokov, i em sembla que cap m¨¦s. Hom ha repassat les seves marginalia inscrites a les p¨¤gines de l¡¯edici¨® francesa d¡¯Oneguin de L¡¯Age d¡¯Homme, de la castellana de Mijail Ch¨ªlikov i, naturalment, de la traducci¨® de Nabokov; hom ha llegit i rellegit en veu alta les versions francesa, espanyola i anglesa que ha dit, i ha de confessar que no hi ha trobat, com ha trobat en la versi¨® de Barios, aquest ress¨° de llengua entre culta i planera, aquesta cantarella que, sens dubte, nom¨¦s es troba a vessar en la llengua original ¡ªque hom arriba a llegir, i prou¡ª, i, en suma, aquesta grandesa que primer de tot ¨¦s sonora i nom¨¦s secund¨¤riament t¨¦ a veure amb el contingut d¡¯aquesta novel¡¤la escrita en vers. No ¨¦s pel contingut que Eugeni Oneguin¨¦s considerada una obra mestra, i Puixkin degu¨¦ ser-ne ir¨°nicament conscient: la hist¨°ria d¡¯una camperola, Tatiana, enamorada d¡¯un Eugeni amb mitjans, dandi, fals moralista i fr¨ªvol, que la rebutja amb un serm¨®; la germana de Tatiana enamorada d¡¯un poeta m¨¦s aviat fosc; el duel entre Eugeni i aquest poeta a causa d¡¯una vacil¡¤laci¨® d¡¯Eugeni amb la germana de Tatiana, i la trobada, al cap dels anys, entre Eugeni i Tatiana, ella ja casada amb un militar de rang, per intentar, ell, tornar a seduir-la, endebades. Un argument de quasi res.

Si de cas, all¨° important del llibre s¨®n les consideracions de Puixkin sobre les falsies d¡¯una alta burgesia i una baixa aristocr¨¤cia dels ambients que va con¨¨ixer; la cr¨ªtica expl¨ªcita al sentimentalisme dels poetes ploraners; la idea, despr¨¦s pr¨°pia dels poetes simbolistes, que la comesa m¨¦s important d¡¯un poeta ¨¦s escriure b¨¦; trobar, com Pascal, que ¡°le moi est ha?ssable¡±, i, per damunt de tot, inventar aquesta estrofa dita justament Oneguin pels te¨°rics, amb unes rimes endimoniades, que Arnau Barios ha vessat a un catal¨¤ igualment planer, sense ¨ªnfules, carneri¨¤ sovint (aquella mestressa ¡°amb sentiments a doll¡± de 2.35!), mantenint tothora el sentit i la polida forma de l¡¯original ¡ªaquest sempre en vers octosil¡¤l¨¤bic, que Barios, per for?a major, ha combinat amb decas¨ªl¡¤labs, sempre de peus i¨¤mbics. Adri¨¤ Targa i Pau Sabat¨¦ hi han posat grans d¡¯ajuda, i Barios ha rebut amb just¨ªcia el premi Ciutat de Barcelona de Traducci¨®: un ofici que ennobleix i oxigena la nostra literatura, i qualsevol.