Gols fora de joc

La xilena ¨¦s espectacular, m¨¦s dif¨ªcil encara tenint present que el guerriller duu el subfusell penjat a l¡¯esquena. ?s a Chiapas, M¨¨xic. Un mural del famos¨ªssim i enigm¨¤tic Banksy. El 1999, un equip de samarreta de ratlles negres i vermelles i pantal¨® tamb¨¦ negre (colors idiosincr¨¤tics de l¡¯anarquisme) va ser el primer club europeu d¡¯anar a Chiapas a jugar un torneig solidari amb els zapatistes de l¡¯Ej¨¦rcito Zapatista de Liberaci¨®n Nacional. Es tractava de l¡¯Easton Cowboys and Cowgirls FC, equip de futbol alternatiu, autodefinit antifeixista i antiracista, fundat a Bristol el 1992 per gent de l¡¯entorn de grups musicals de la ciutat de tarann¨¤ punk i anarquista. El 2001 van repetir l¡¯experi¨¨ncia; a l¡¯expedici¨® s¡¯hi afeg¨ª d¡¯inc¨°gnit Banksy, camuflat de porter, que algun cop ha ajudat l¡¯equip amb obra seva per simpatia ideol¨°gica.

¡°A la llibertat, pel futbol¡±, diu la llegenda del grafit. Curiosa associaci¨® la de la pilota amb l¡¯anarquisme, que esmer?¨¤ tinta i energies denigrant aquell esport nascut a les public school (no pas p¨²bliques, sin¨® de les m¨¦s cares i exclusives) de la burgesia brit¨¤nica, diab¨°lica t¨¤ctica capitalista per allunyar els treballadors dels sindicats i enfrontar-los entre ells en aquells partits fundacionals del futbol modern entre assalariats, promoguts pels amos de les f¨¤briques angleses. El futbol com una pr¨¤ctica contrarevolucion¨¤ria, vaja.

A banda d¡¯agradar, passava que aquest esport permetia a les classes populars competir en unes condicions d¡¯igualtat que no es donaven ni a la pol¨ªtica ni al comer? ni a l¡¯educaci¨® superior. Ent¨¨s aix¨ª, era millor fundar federacions esportives revolucion¨¤ries, regides per estatuts i objectius sindicals. ¡°Como trabajadores que somos, organizaremos nuestros propios clubes, nuestras propias ligas, realizadas y dirigidas por nosotros mismos, sin intereses monetarios, solo animados por el esp¨ªritu de la solidaridad proletaria¡±, es podia llegir l¡¯1 de juny de 1934 al diari Nuestra Voz, ¨°rgan oficial de la Asociaci¨®n del Arte Fabril de Barcelona.

De 1900 a 1930 es van crear uns dos centenars de clubs de futbol de substrat anarquista, almenys un 80% a l¡¯Am¨¨rica Llatina, per la influ¨¨ncia de la immigraci¨® treballadora europea. D¡¯aqu¨ª la gran quantitat d¡¯equips batejats com Club de F¨²tbol 1? de Mayo, o Libertad, o Defensor, o Libertarios, o Independiente. Molts en lligues secund¨¤ries, b¨¦ perqu¨¨ no van poder aguantar la tensi¨® econ¨°mica i el desori d¡¯interessos que comport¨¤ el professionalisme, b¨¦ perqu¨¨ creien fermament en l¡¯amateurisme i els valors purs de l¡¯esport i no es volien deixar corrompre pel sistema.

Negre i vermell, o tot roig o tot negre, solien ser els colors d¡¯aquests clubs, i n¡¯hi ha molts m¨¦s dels que sembla: amb freq¨¹¨¨ncia se n¡¯han modificat o tergiversat els or¨ªgens per esborrar-los. ?s el cas de l¡¯Argentinos Juniors, on jug¨¤ Maradona: la g¨¨nesi ¨¦s a Buenos Aires a partir del club M¨¢rtires de Chicago, fundat en record dels sindicalistes assassinats que el 1886 reclamaven la jornada laboral de vuit hores. Els seus creadors foren obrers anarquistes seguidors de Bakunin, per¨° a l¡¯actual web del club s¨®n aigualits a socialistes. Dos anys despr¨¦s, al barri del costat, es cre¨¤ un nou club a partir de proletaris de l¡¯esquerra socialista: el Sol de la Victoria (per la can?¨® de l¡¯himne socialista itali¨¤). El 1904 hi hauria la fusi¨® i el nou nom... Amb la mateixa voluntat d¡¯homenatge als m¨¤rtirs lluitadors, els obrers (anarquistes) d¡¯una f¨¤brica de vidre de Montevideo van batejar el 1906 el seu club com Defensores de la Huelga, per quedar despr¨¦s com a Defensor FC (1913).

La samarreta de l¡¯Argentinos Juniors ¨¦s vermella perqu¨¨ era el color com¨² en tots dos equips fundacionals, i la del Chacarita Juniors (Buenos Aires, 1906), nascut a la Biblioteca Libertaria del barri per gent de l¡¯ala esquerra socialista, ¨¦s de ratlles vermelles i negres; com que estaven a prop del cementiri i alguns hi treballaven, els deien Los Funebreros. I aqu¨ª s¡¯agafa la rocambolesca versi¨® oficial del club per a l¡¯origen dels colors. Passa el mateix amb el Defensores de Belgrano, creat el mateix 1906, i tamb¨¦ de roig i negre, tot i que s¡¯estren¨¤ rosa i blau cel perqu¨¨ alg¨² va fer un fals amic amb l¡¯himne de la Internacional Socialista Bandiera Rossa. En la hist¨°ria oficial, el roig i el negre s¨®n en homenatge a l¡¯equipament de l¡¯uruguai¨¤ Misiones, que els visit¨¤ en una gira exitosa. Pitjor va ser el cas del Colegiales (Buenos Aires, 1908), fundat com a Libertarios Unidos, que per imposici¨® pol¨ªtica va haver de canviar de nom, tot i que el camp encara avui es diu aix¨ª...

Ja nom¨¦s per no oblidar aquestes coses t¨¦ sentit F¨²tbol y anarquismo (Los Libros de la Catarata), de l¡¯estudi¨®s (i, ¨¦s clar, llibertari) Miguel Fern¨¢ndez Ubir¨ªa, que va de cara a barraca i ressegueix per Europa i l¡¯Am¨¨rica Llatina la hist¨°ria de clubs d¡¯aquesta mena en una desena de pa?sos, de Cro¨¤cia a l¡¯Uruguai, tot precedint l¡¯an¨¤lisi amb una documentada g¨¨nesi de la relaci¨® entre els dos conceptes, en principi antit¨¨tics.

Quan l¡¯autor enfila Europa, la Hist¨°ria pesa. I sagna. L¡¯RNK Split ¡ªfundat el 1912 amb l¡¯indubtable nom NK Anarh i d¡¯uniforme tot negre per estudiants anarquistes de l¡¯Escola d¡¯Arts i Obrers i germans treballadors del moll¡ª pat¨ª als anys vint agressions i l¡¯empresonament de jugadors i seguidors. Ells, que van haver de canviar cinc cops de nom de 1919 a 1959 per evitar els termes ¡°treballadors¡± i ¡°anarquistes¡±, respongueren fent un reclutament de voluntaris per a les Brigades Internacionals de la Guerra Civil espanyola. Quan la Segona Guerra Mundial, 120 aficionats foren afusellats pels nazis per formar part de la resist¨¨ncia de Tito. Ara sols queden uns escadussers vestigis anarquistes a les graderies.

Un episodi semblant pat¨ª el Red Star franc¨¨s (Par¨ªs, 1897), on una de les graderies duu el nom del jugador Rino Della Negra, obrer fugitiu de la It¨¤lia feixista, que s¡¯apunt¨¤ a la Resist¨¨ncia i fou afusellat pels alemanys el 1943. Avui encara se¡¯l recorda.

Hi ha qui de les graderies en va fer un veritable arsenal, i de les pilotes de cuir lligades amb cordills, convenientment buidades, dip¨°sits on amagar pistoles desmuntades. Aix¨ª ho feien el juliol de 1936 en el catal¨¤ J¨²piter, equip afiliat a la CNT, on sovint anaven ve?ns del barri, com els l¨ªders anarquistes Garc¨ªa Oliver, Ascaso o Durruti; una imatge d¡¯aquest darrer, al Front d¡¯Arag¨®, ¨¦s avui l¡¯escut del Radical Contra FC de Rio de Janeiro, creat ara fa cinc anys.

La ideologia d¡¯aquests clubs va m¨¦s enll¨¤ de samarretes, escuts o colors. El Corinthians Paulista (creat per cinc obrers a la Sao Paulo de 1910) arrib¨¤ el 1982 a instaurar la democr¨¤cia directa: votaven els xofers d¡¯autob¨²s i la gent del material, i la t¨¤ctica es decidia assamble¨¤riament. L¡¯autogesti¨® tingu¨¦ els seus caps visibles en els irrepetibles jugadors S¨°crates i Walter Casagrande. I la cosa no va anar malament: sota el lema No juguem per guanyar. Juguem perqu¨¨ se¡¯ns recordi, la gesti¨® esportiva es concret¨¤ en dues lligues i un cert diner a la caixa. Tamb¨¦ es belluga aix¨ª l¡¯Aut¨®nomos FC de Sao Paulo (2006), amb l¡¯escut amb la famosa A maj¨²scula encerclada per una pilota, i que funciona sense president, capit¨¤ ni cos t¨¨cnic, tot resistint venent samarretes mentre recullen mantes per als sensesostre del barri.

El vessant autogestionari no ¨¦s Hist¨°ria. Des de principis dels anys vuitanta del segle passat, ha anat a m¨¦s la proliferaci¨® de clubs que plantegen un futbol alternatiu, de dimensions socials amples (antifeixistes, antiracistes...), i tamb¨¦ una branca, m¨¦s des dels anys 2000, d¡¯un futbol popular, per tornar-lo als socis i als esportistes i allunyar-se aix¨ª de ¡°campionats sense sorpreses, de classificacions elaborades pels drets televisius, per les intrigues de palaus i de partits cada tres dies¡±. Aix¨ª ho fixa en la seva carta de presentaci¨® l¡¯USD CS Lebowski, fundat el 2010 a Flor¨¨ncia, amb la conya del nom de l¡¯estrafolari personatge dels cinematogr¨¤fics germans Coen.

<CS8.8>S¨®n tamb¨¦, ¨¦s clar, els casos de l¡¯EZLN de Chiapas, nascut el 1999 quan la famosa Marcha de Color zapatista, que, a trav¨¦s del subcomandante Marcos, va proposar un partit a l¡¯Inter de Mil¨¤. O el Clapton Community FC, de Londres, fundat fa nom¨¦s dos anys per fugir del segrest especulatiu del camp hist¨°ric del club (1878) per part d¡¯un president sense escr¨²pols. L¡¯esperit de lluita ¨¦s tal que el segon equipament del club respon als colors i a l¡¯escut de les Brigades Internacionals. ¡°No passaran¡±, diu al darrere de la samarreta.

L¡¯equipament del FC Sankt Pauli, model contemporani d¡¯aquests nous clubs anarquitzants, ¨¦s marr¨®, com la roba que duien els estibadors d¡¯Hamburg el 1910, amb la qual jugaven: no calia comprar grans equipaments, tota una facilitat per expandir la pr¨¤ctica del futbol entre les classes populars. El 1980, les graderies van tornar als or¨ªgens i els seguidors refor?aren la cultura llibert¨¤ria i d¡¯esquerres, prohibint tot acte nacionalista, feixista o nazi a l¡¯estadi i reactivant la vida associativa del barri: des del moviment okupa a l¡¯obrer, o l¡¯ajut a l¡¯immigrant. No ¨¦s gaire diferent del que fa el franc¨¨s M¨¦nilmontant 1871, fundat a Par¨ªs el 2014: formen part de l¡¯Acci¨® Antifeixista Paris Banlieu, recullen roba per als refugiats i entre els seus jugadors tenen gent sense papers. Defensors del futbol alternatiu, all¨¤ tot ¨¦s assembleari i rebutgen les subvencions. La lluita contra el racisme o contra un gasoducte que ha de venir des de l¡¯Azerbaitjan s¨®n les raons de ser de l¡¯USD Spartak Lecce, creat en aquesta punta de la bota d¡¯It¨¤lia el 2011, que amb el nom del fam¨®s esclau (Espartac) ho diu tot. Tamb¨¦ el seu costum: quan treuen del mig del camp, la primera passada sempre ¨¦s per al contrari.

¡°Aviat ens vam adonar que canviar el futbol era m¨¦s dif¨ªcil que fer la revoluci¨®¡±, deia l¡¯historiador anarquista argent¨ª Osvaldo Bayer. Per¨° ¨¦s un esport tan seductor que fins i tot l¡¯inventor del futbol¨ª, Alejandro Finisterre, era poeta... i anarquista.

Jo, per la causa

Feia poc que el seu comando, el Grupo Primero de Mayo, havia aconseguit el 1966 el seu ¨¨xit m¨¦s gran: el segrest de monsenyor Uss¨ªa, conseller eclesi¨¤stic de l¡¯ambaixada d¡¯Espanya a Roma. Ara era d¡¯inc¨°gnit a M¨¨xic, on, despr¨¦s d¡¯anys, podia retrobar-se amb la dona i les dues criatures, con¨¨ixer el seu tercer fill i reprendre el contacte amb l¡¯altra dona, tamb¨¦ amb un fill d¡¯ell. El dibuixant Agust¨ªn Comotto, que en fa la biografia, li pregunta pel moment. ¡°No recordo haver-me emocionat gaire. Era tal el merder en qu¨¨ estava ficat, tan enorme la pressi¨® pels companys detinguts a Espanya, que no tinc un record rellevant de la familia¡±. Amb l¡¯altra dona, ni es trobaren.

Per b¨¦ o per mal, la causa, els ideals, un determinat ordre a la vida, s¡¯imposaven sobre l¡¯individu en la traject¨°ria de l¡¯hist¨°ric dirigent Octavio Alberola. ¡°Tots coneix¨ªen el meu comprom¨ªs amb la lluita, ¨¦s la consci¨¨ncia del deure autoimposat¡±, confessa recordant el salt al buit quan, anys abans, decid¨ª passar a l¡¯acci¨® directa clandestina contra el franquisme i acomiadar-se de la dona, els nens, el pare i l¡¯altra dona, a qui dona diners per avortar, vendre¡¯s la part de l¡¯empresa d¡¯enginyeria hidr¨¤ulica, desfer-se del bon cotxe i deixar M¨¨xic on els pares s¡¯havien exiliat acabada la Guerra Civil espanyola i instal¡¤lar-se a Par¨ªs.

Comotto, il¡¤lustrador (155. Simon Radowitzky), treu suc a l¡¯un xic herm¨¨tic Alberola a El peso de las estrellas (Rayo Verde), on segueix, fruit de converses i correspond¨¨ncia, la vida d¡¯alg¨² que ho t¨¦ clar: ¡°Estem parlant de tu, Octavio¡±, li diu. ¡°S¨ª, per¨° jo era una cosa col¡¤lectiva, entens?¡±. S¨ª, se l¡¯ent¨¦n aviat: era fill d¡¯aragon¨¨s format a l¡¯Escola Moderna de Ferrer i Gu¨¤rdia, mestre amb 16 anys i militant de la CNT que s¡¯enfront¨¤ a uns anarquistes incontrolats a l¡¯Arag¨®: ¡°No podeu matar enemics al front i torneu a matar gent indefensa al poble!¡±.

Amb aquesta gen¨¨tica (la mare, de fam¨ªlia acomodada, s¡¯ajunta amb Jos¨¦ Alberola fugint de casa i sense passar per l¡¯esgl¨¦sia), Octavio (Menorca, 1928) contacta amb anarquistes mexicans a la universitat on, atret per la f¨ªsica, estudi¨¤ Ci¨¨ncies (¡°a l¡¯Univers, res ¨¦s m¨¦s important que la resta¡±). Endurit en escaramusses locals, a Fran?a xoc¨¤ amb Federica Montseny i Germinal Esgleas, ¡°la reialesa ¨¤crata¡±, que no estaven per ¨ªmpetus violents. T¨¦ una teoria inquietant: l¡¯immobilisme de les patums vindria perqu¨¨ haurien col¡¤laborat amb la Gestapo, informaci¨® que els sovi¨¨tics passarien al PCE, que els hauria extorsionat, tocant el moviment llibertari.

Entre la Operaci¨®n Cabeza (atemptat fallit contra Franco el 1962), el misteri¨®s assassinat del seu pare torturat a casa (potser per la policia pol¨ªtica espanyola, ajudada pel nazi Otto Skorzeny), una detenci¨® a B¨¨lgica per una delaci¨® quan anaven a segrestar el pol¨ªtic Alberto Ullastres i un judici a Par¨ªs pel segrest el 1974 d¡¯un directiu del Banco de Bilbao transcorrer¨¤ una vida ara instal¡¤lada a Perpiny¨¤, amb una tercera companya de lluites, sempre, diu, al servei d¡¯un fet: ¡°Pensar en un m¨®n ideal, sense tractar de construir-lo, no t¨¦ sentit¡±.