L¡¯arquitectura catalana, fent un clic des de casa

El desembre del 2015, el conseller de Cultura en funcions de la Generalitat, Ferran Mascarell, va presentar el projecte de Museu d¡¯Arquitectura i Urbanisme de Catalunya (Mauc) i les seves grans l¨ªnies, per¨° sense concretar terminis ni pressupost. Ho va fer a la seu del Col¡¤legi d¡¯Arquitectes de Catalunya (COAC) els rics fons del qual i col¡¤leccions ¡ªuna biblioteca de 200.000 volums i dos milions de documents¡ª formarien part d¡¯aquest museu, que Mascarell apuntava que podria anar a un dels Pavellons de la Fira de Montju?c ¡ªabans s¡¯havien estudiat altres destinacions com el Dhub de pla?a de les Gl¨°ries, o a l¡¯Arts Santa M¨°nica), per¨° no descartava que es pogu¨¦s construir fora de Barcelona. Als 15 dies, Mascarell va acabar el seu mandat i del Mauc no s¡¯ha tornat a saber res m¨¦s. De fet, el Pla de Museus, presentat poc despr¨¦s (durant el breu mandat de Llu¨ªs Puig), no l¡¯esmentava.

Sort que hi ha qui concep aquest museu des d¡¯una ¨°ptica del segle XXI i no est¨¤ en espera de temps millors per construir edificis i condicionar-los per exhibir el bo i millor de l¡¯arquitectura catalana. ?s el que ha fet el COAC amb la creaci¨® de la p¨¤gina web arquitecturacatalana.cat en la qual es pot navegar, fent un clic, per un bon nombre d¡¯edificis de l¡¯arquitectura moderna i contempor¨¤nia. En concret 1.679 obres d¡¯un total de 1.115 arquitectes. Des de la construcci¨® de la primera xemeneia industrial de Catalunya, que el 1832 va aixecar Josep Bonaplata en ple Raval (amb la primera m¨¤quina de vapor de tot Espanya) per fabricar filats, teixits i estampats en color, que va ser destru?da despr¨¦s d¡¯un atac de luddisme, contra la industrialitzaci¨®, en un moment que les m¨¤quines eren un perill per a la m¨¤ d¡¯obra; fins a, precisament, la renovaci¨® que es va realitzar el 2018 de la fa?ana del Col¡¤legi d¡¯Arquitectes. I tot, sense sortir de casa, per la qual cosa aquesta nova p¨¤gina web sembla feta expressament per a aquests dies de confinament generalitzat pel coronavirus.

De cada projecte poden consultar-se totes les seves caracter¨ªstiques principals, moltes de les seves imatges, la descripci¨®, els plans i reformes que s¡¯han realitzat i la bibliografia publicada; sobretot d¡¯aquella que conserva l¡¯arxiu de la instituci¨®. Tamb¨¦ ¨¦s possible consultar tots els edificis que hi ha en aquest mateix municipi i veure el grau de protecci¨® que tenen. Al web no nom¨¦s apareixen edificis, tamb¨¦ ponts, torres de comunicacions i pol¨ªgons, com el de Montbau, i projectes de barris sencers, com el de la Vila Ol¨ªmpica de 1992.

¡°Cap administraci¨® no aposta avui per un museu f¨ªsic de l¡¯arquitectura catalana. La seva versi¨® virtual ja l¡¯estem treballant amb el Departament de Cultura¡±, explica l¡¯Assumpci¨® Puig, degana del COAC, que assegura que el millor, en el moment actual, ¨¦s un museu basat en el treball en xarxa dels 11 centres que l¡¯escola t¨¦ a tot Catalunya. La presentaci¨® del web es va realitzar fa uns dies, abans de les mesures dictaminades que obliguen a romandre tots a casa per evitar la propagaci¨® del virus. En concret a la planta vuit de la seu central del COAC, des d¡¯on ¨¦s possible tenir una vista privilegiada de la ciutat. All¨¤ Puig, i els creadors del web, els arquitectes Omar Ornaque i Aureli Mora, que fa m¨¦s d¡¯un any que hi treballen, van presentar les m¨²ltiples possibilitats del nou web que neix ¡°com un ens viu i revisable que es pot corregir i ampliar amb el temps¡±, segons Ornaque. La p¨¤gina, molt intu?tiva i visual, permet, de forma r¨¤pida, passar d¡¯una obra concreta a totes les del mateix autor, o a les que es poden trobar a prop de la primera, buscant en un mapa on estan geolocalitzats tots els edificis, creant unes ¨¤gils, din¨¤miques i sorprenents xarxes en qu¨¨ estan connectats obres i arquitectes.

El web inclou treballs d¡¯arquitectes estrangers a Catalunya, per¨° no els que arquitectes catalans han fet a l¡¯estranger, va explicar el vocal de cultura del COAC, el Josep Ferrando, que va indicar que el projecte compta amb dos prop¨°sits fonamentals: ¡°Difondre l¡¯arquitectura entre la societat i que aquesta entengui la seva necessitat, i impulsar la investigaci¨® en l¡¯¨¤mbit arquitect¨°nic¡±. La p¨¤gina ja ¨¦s consultable i des del dia que es va presentar fins avui ja ha augmentat en quatre el nombre d¡¯edificis. En aquests dies de confinament una p¨¤gina com la creada pel COAC ¨¦s id¨°nia per planejar visites i rutes per quan sigui possible sortir de casa i con¨¨ixer-los de primera m¨¤.

1000 noves construccions cada any

La idea, va explicar la degana del COAC, l¡¯Assumpci¨® Puig, ¨¦s que la p¨¤gina web que impulsa la seva escola, segueixi creixent a un ritme de 500 edificis nous cada sis mesos, 1.000 a l¡¯any. ¡°S¡¯ha creat una comissi¨® d¡¯experts que decidir¨¤ quines obres s¡¯accepten i quines no¡±, va explicar. El que s¨ª que s¡¯aniran incorporant, amb el temps, s¨®n les construccions anteriors, del g¨°tic i el rom¨¤nic. ¡°Fins a arribar a edificis com el temple d¡¯August¡±, va explicar l¡¯Aureli Mora, un dels dos creadors del web, que, en el cas de Barcelona, ¨¦s la seva construcci¨® m¨¦s antiga. Ara per ara, nom¨¦s ¨¦s consultable en catal¨¤, per¨° al llarg de l¡¯any s¡¯activaran les versions en castell¨¤ i angl¨¨s. El millor: es posar¨¤ en marxa una b¨²stia en la qual tothom podr¨¤ enviar els seus edificis candidats, que despr¨¦s revisar¨¤ la comissi¨® d¡¯experts, que acabaran decidint si formen part d¡¯aquest museu del segle XXI.