Nad¨® confinat

Per a un nad¨® de dos mesos, el confinament no ¨¦s necess¨¤riament un problema. Fins i tot encara que el seu pare sigui un hipocondr¨ªac de manual amb tend¨¨ncia a la malenconia i amb l'obsessi¨® malaltissa que les civilitzacions van i venen i que el temps d'Europa, ara s¨ª, ja s'ha acabat.

El nad¨® t¨¦ al seu abast tot el que li cal. Si les prestatgeries del Mercadona es buiden, a ell li ¨¦s igual perqu¨¨ viu a ¡°la terra que raja llet i mel¡±: la seva mare el proveeix d'aliment, per¨° tamb¨¦ d'amor i afecte, i per aix¨° el nad¨® aixeca lleugerament la part dreta del llavi i sembla que somrigui; somriu ali¨¨ a l'angoixa existencial que envaeix el pare.

El Marco, un porc itali¨¤ amb estil ¡ªsense rancors: ha estat una ocurr¨¨ncia¡ª i el Dragui, un drac m¨¤gic de Montblanc, proporcionen al nad¨® tot l'entreteniment que necessita. Tamb¨¦ el posen al dia sobre l'avan?ament imparable del coronavirus. Per¨° res sembla que alteri la pau del petit buda feli?. Nom¨¦s quan el noticiari dels ninots difon la fake news que Dodot ha deixat de fabricar bolquers per la crisi el nad¨® obre els ulls com taronges, uns ulls blau gris que s¨®n enigma, misteri, vestigi d'una vida anterior.

El Marco i el Dragui posen la criatura al dia sobre el coronavirus, per¨° tot plegat no l¡¯altera gens

El nad¨® en pijama ¡ªde ratlles, en forma d'osset, d'astronauta¡ª ¨¦s un nad¨® feli? dins la seva casa-embri¨®-univers. El pare en pijama, en canvi, ¨¦s un espectacle de la natura dom¨¨stica, un animal engabiat que tant pot maltractar el teclat com un posse?t com aguantar el xumet del nad¨® mentre es moca. ¡°Tinc un refredat, per¨° no ¨¦s corona¡±, es repeteix arraulit al sof¨¤. Tot i que potser ¨¦s millor ¡ªi es veu pensant com Boris Johnson, i sent una esgarrifan?a¡ª encomanar-se ara i ser immune. S'imagina llan?ant-se a l'inframon del metro, abra?ant els fills del proletariat i llepant els barrots del comboi on s'aferren mans, dits i rostres cansats.

En aquest tocar-ho tot amb les mans tota l'estona, al pare l'assalten els dubtes sobre la contaminaci¨® del seu nad¨®. I en aquestes pors tamb¨¦ hi va la penit¨¨ncia de l'hipocondr¨ªac: renta't les mans, renta't les mans, renta't les mans.

El nad¨® no necessita sortir ni tan sols perqu¨¨ li toqui el sol: el subministrament de vitamina D ¨¦s obligatori. El pare, s¨ª. Aix¨ª com H¨¨ctor s'acomiada del seu fill per enfrontar-se a la c¨°lera d'Aquil¡¤les a les portes de Troia, l'hipocondr¨ªac fa un pet¨® al front al seu per encarar el seu dest¨ª: anar a comprar al mercat. Torna sempre amb la idea que ja ¨¦s positiu. I amb la temptaci¨® de marcar un senyal de sang a la porta per protegir el primog¨¨nit de la plaga.

El pare pateix per un futur sense platges, ni passejos, ni oliveres ni tobogans

La mare, consagrada als d¨¦us pagans de Netflix, no veu riscos enlloc i t¨¦ previst treure el nen al carrer. Cita suposats estudis cient¨ªfics segons els quals els nadons s¨®n indestructibles: la Covid-19 els causa, en el pitjor dels casos, pessigolles. Davant l'amena?a del pare de trucar a la gent de la DGAIA, replica que protegir¨¤ el cotxet amb un pl¨¤stic transparent. I, en la millor tradici¨® de la picaresca, tra?a estrat¨¨gies per passar uns dies al poble esquivant els controls policials.

L'hipocondr¨ªac ¨¦s tamb¨¦ un fatalista. Per aix¨° pensa que, si el confinament s'allarga gaire (sembla que s¨ª) el nad¨® haur¨¤ passat un ter? de la seva vida a la pres¨®. Sense olorar les iaies, sense veure els cosins, sense tocar el besavi nonagenari ¡ªa?llat en un poble remot de l'Urgell¡ª, que l'amena?a afectuosament amb ¡°donar-li una surra¡± si no es porta b¨¦. El pare sospita que, sense aquests contactes, patir¨¤ la inflamaci¨® dels sentiments maternofilials, coneguda com a mamitis. I t¨¦ por, sobretot, d'un futur dist¨°pic sense platges ni castells de sorra ni passejos ni amagatalls ni oliveres ni tobogans.

La nit ¨¦s un estat d'¨¤nim. El mat¨ª, tamb¨¦. El pare puja les persianes. La llum descobreix un bri d'esperan?a en les galtones del nad¨®. Les circumst¨¤ncies s¨®n menys tr¨¤giques, per¨°, com Roberto Benigni, aposta per la bellesa: ¡°Buongiorno, principessa!¡±. Tant se val que sigui un nen. El nad¨® somriu, riu de les pors del pare, riu del coronavirus: la seva riallada silenciosa ¨¦s una fletxa cap al futur.