Vertigen al carrer davant de la pand¨¨mia

¡°Em recorda a un dia d'Any Nou al mat¨ª. ?s el dia que menys gent hi ha pel carrer. Aix¨° sembla una pel¡¤l¨ªcula de ci¨¨ncia-ficci¨®. I espanta. Ens espanta el desconegut, oi?¡±. Per¨° no ¨¦s Any Nou. Avui ¨¦s dijous, 19 de mar?, i el Jordi, de 51 anys, conductor d'autob¨²s, ¨¦s al volant d'un V-13, que comunica la Ronda de Dalt amb el Pla de Palau, a Barcelona. Porta guants de l¨¤tex. La mascareta la utilitza quan va pel carrer, per¨° ara se sent m¨¦s o menys protegit, a?llat com est¨¤ amb unes cintes perimetrals en les quals es llegeix: ¡°Com a mesura preventiva per l'episodi del coronavirus, els conductors no vendran bitllets ni faran atenci¨® al client¡±.

Per¨° no hi ha gaireb¨¦ ning¨² al bus i pot parlar. Nom¨¦s una noia amb crosses explica despr¨¦s que ve de l'hospital del Sagrat Cor on li han tret els punts d'una operaci¨® de genoll. Fa un sol espl¨¨ndid per¨° el passeig ¨¦s desert. ¡°Mira: no hi ha ning¨². S¨®n les dotze i aix¨°, normalment, ¨¦s una bull¨ªcia. Quatre gats. No tinc por¡±, diu el Jordi ¡°B¨¦, s¨ª, pels meus fills. Al principi ho van vendre com una grip; que si la Xina ¨¦s molt lluny. I ara ¨¦s aqu¨ª. En un mes i mig ja veurem si hem arribat tard¡±. I elogia que la gent compleixi gaireb¨¦ el confinament. ¡°No puja gaireb¨¦ ning¨². De vegades hi ha alg¨² que vol passejar-se. Que com ho s¨¦? Desenvolupem gaireb¨¦ un sis¨¨ sentit¡±.

¡°Ens deien que era una grip i que la Xina era lluny¡±, diu un conductor d¡¯autob¨²s

El bus arriba al Pla de Palau i l¡¯Alba, de 24 anys, la noia de les crosses, baixa. Va patir una ruptura de lligaments encreuats i de menisc esquiant a Fran?a. Ara torna a casa a la Barceloneta i explica com l'ha impressionat el silenci al carrer de Londres, on ha agafat el bus. ¡°Per aqu¨ª la gent ¨¦s m¨¦s rebel¡±, diu. ?s estudiant de psicologia i treballa a Mango. Tem que hi hagi un ERTO. No s'equivoca. Un dia despr¨¦s la firma ho confirma. Afecta 4.767 persones. Potser ella se¡¯n deslliura per estar de baixa.

La crisi de coronavirus ha posat potes enlaire la vida dels ciutadans, tots obligats a lluitar contra aquest enemic invisible, tots obligats al confinament i d¡¯altres sense m¨¦s remei que sortir a treballar a un carrer cada dia m¨¦s buit. L¡¯Albert Artigas, de 33 anys, viu sol i agraeix la companyia del seu gos Ringo, perqu¨¨ aix¨ª el pot treure a passejar. Ara condueix un cotxe el¨¨ctric de recollida d'escombraries. No porta mascareta ni guants per¨° fa un gest de resignaci¨® i, comprensiu, recorda les car¨¨ncies als hospitals. La hist¨°ria va per barris: El Mustaf¨¤, de 41 anys, marroqu¨ª, de prop de Fes, est¨¤ tancant una rasa despr¨¦s d'una avaria el¨¨ctrica al carrer de la Nau. Nom¨¦s cobreix les urg¨¨ncies. T¨¦ mascareta per¨° no la utilitza. Diu que al Marroc hi ha pocs casos per¨° tem que s'estengui per compatriotes que han ¡°baixat d¡¯It¨¤lia¡±. El Mian, de 30 anys, pakistan¨¨s, va en la seva moto de Glovo sense por. ¡°Treballo al carrer. Com d¡¯altres, no?¡±, diu somrient. Presumeix de pa¨ªs: nom¨¦s hi ha 300 casos i dues v¨ªctimes. ¡°Van tancar aviat les fronteres¡±, al¡¤lega.

La tarda avan?a i amb prou feines hi ha alg¨². Dos gu¨¤rdies de seguretat de Prosegur mantenen una conversa davant d'una parada del metro. Prefereixen no dir el seu nom. ¡°Posa Quilos 80. ?s llarga. Els meus companys saben qui soc¡±, afirma un. ¡°Els que hem de protegir haur¨ªem d'estar protegits. Als vestuaris de les estacions de metro, de vuit metres quadrats, som uns 15 o 20 gu¨¤rdies per canviar-nos i dinar junts els tuppers. Hi estem exposats al 100%¡±. I explica que el 16 de gener, quan va esclatar la primera crisi a la Xina, era a les Filipines. ¡°Un mes despr¨¦s eren 80.000. I aqu¨ª passar¨¤ el mateix¡±, presagia. ¡°Aix¨° ja ho he vist¡±, rebla en al¡¤lusi¨® als soldats que desinfecten instal¡¤lacions amb vestits protectors de cap a peus com si entressin en una central nuclear.

La inquietud s'est¨¦n com la p¨®lvora: un taxista a la pla?a de Catalunya es disculpa per atendre amb mascareta i guants ¨C¡°Ho sento, hi ha dos taxistes a l¡¯hospital¡±¨C igual que una venedora d'una botiga de telefonia al carrer de Sep¨²lveda. Un paleta d'una obra d'un hotel c¨¨ntric de Barcelona voldria aturar la construcci¨® igual que les p¨²bliques. ¡°Tant de bo es pari. Estem al corrent que en altres llocs ha estat aix¨ª¡±, diu, amb por d'encomanar un familiar. El capat¨¤s admet que els falten mascaretes.

¡°Tant de bo es pari l'obra¡±, demana un paleta d'un hotel de Barcelona

La Boqueria imposa: multitud de parades tancades i a les que queden obertes hi ha venedors que semblen cirurgians. El Josep, de 46 anys, ¨¦s un pag¨¨s de Sant Boi. La quarta generaci¨® a la pla?a. ¡°La gent ve a comptagotes. No s¡¯est¨¤ a gust. Hi ha molta inquietud, per¨° aquestes¡± ¨Cindica palpant una carbassa i unes carxofes¨C ¡°no entenen de coronavirus. Continuen creixent¡±. La Juani Leo, venedora de pollastres de 60 anys, demana que passi aviat: ¡°Aix¨° ¨¦s la ru?na per a tothom¡±. Igual que el pescador Marcos Merino, que es planteja obrir nom¨¦s divendres i dissabte.

La situaci¨® no ¨¦s diferent a les farm¨¤cies. La Pepa Soler, de la farm¨¤cia Soler Cuy¨¤s, a Gr¨¤cia, relata l¡¯¡°aclaparament¡± de treballar amb mascaretes, guants i obligant els clients a entrar de dos en dos. ¡°M¡¯encantaria quedar-me a casa per¨° aix¨° ¨¦s un servei p¨²blic. ?s angoixant: no nom¨¦s pel contagi. S¨®n les condicions de treball. No estem acostumats a tractar aix¨ª la gent. ?s desagradable¡±, explica la Pepa, que vaticina una ¡°cat¨¤strofe econ¨°mica¡± quan finalitzi la pand¨¨mia. I descriu aquest paisatge quan tanca de nit: ¡°De sobte, veus un cotxe que surt del no-res amb una mascareta. Com si fos un zombi. ?s com una pel¡¤l¨ªcula. Nom¨¦s et sents sa i estalvi quan arribes a casa".