Barri Xino, 1926

El Barri Xino va n¨¦ixer en unes escales que desemboquen a l¡¯avinguda del Paral¡¤lel. En aquest rac¨® de Barcelona, on acaba el carrer de Sant Bertran, dos pistolers van assassinar el confident de la policia Jaume Ros. Les escales encara s¨®n all¨¤ ¡ªara sense la font p¨²blica que les caracteritzava¡ª, entaforades entre dos edificis de pisos anodins, grisos com un dia ennuvolat. Fora d¡¯un pidolaire que escura una llauna de cervesa, no hi havia ning¨² en aquesta cantonada de la ciutat el migdia del 20 de mar?, cinqu¨¨ dia de confinament per l¡¯epid¨¨mia del coronavirus. Francisco Madrid encetava Sangre en Atarazanas amb el crim produ?t en aquelles escales. Libros de Vanguardia ha reeditat aquesta obra del 1926, un treball cabdal del periodisme catal¨¤ que va projectar el mite s¨°rdid del Barri Xino.

Sangre en Atarazanas no havia vist la llum des de la Guerra Civil. S¨ª que va ser tradu?t al catal¨¤ el 2010 per Acontravent, l¡¯editorial de Quim Torra, actual president de la Generalitat. Durant la d¨¨cada dels anys vint i trenta del segle passat va ser un best-seller que va tenir una dotzena d¡¯edicions, explica l¡¯investigador Paco Villar, coneixedor com n¡¯hi ha pocs de la hist¨°ria del Raval. Ell en conserva un exemplar de la desena edici¨® (Ediciones La Flecha) que li va servir com a guia per desenvolupar el seu Historia y leyenda del Barrio Chino (2009). Madrid (Barcelona, 1900 - Buenos Aires, 1952) va delimitar originalment el Barri Xino en un petit quadrant entre les Drassanes, el Paral¡¤lel ¡ªabans Marqu¨¦s del Duero¡ª i la rambla de Santa M¨°nica, amb els carrers de l¡¯Arc del Teatre, Nou de la Rambla ¡ªantiga Conde de Asalto¡ª i del Cid com a art¨¨ries interiors. El periodista era flexible amb els l¨ªmits geogr¨¤fics, i per aix¨° introdu?a al cabaret Excelsior, al n¨²mero 33 de la Rambla, un personatge destacat del llibre: la venedora de mistos addicta a la coca?na.

L¡¯Excelsior s¡¯ubicava en un edifici amb una fa?ana bellament guarnida que procedia de l¡¯anterior Sal¨®n de Proyecciones. Dues m¨¤scares de s¨¤tirs, amb mirades demon¨ªaques, presideixen avui l¡¯entrada d¡¯un caf¨¨ i d¡¯un hotel, tancats i tapiats amb un plaf¨® rosa. Un home treu el cap per una finestra i demana al periodista qu¨¨ hi fa al carrer prenent notes en plena quarantena per l¡¯epid¨¨mia. ¡°Del Raval de Madrid ja no en queda res, ni l¡¯ambient ni el tipus de vida¡±, conclou Villar.

Madrid va evocar el 1934 que el concepte de ¡°Barri Xino¡± se li va oc¨®rrer un dia que va veure un asi¨¤tic venent penjolls en una taverna: ¡°On vivien els xinesos que a cada cantonada venien la seva quincalla? Han de viure per aqu¨ª. Seria curi¨®s que Barcelona, com Londres, com Nova York, tingu¨¦s una desconeguda Chinatown, ignorada pels catalans. Les ciutats xineses s¨®n misterioses i es formen en les pitjors cru?lles de les porcions metropolitanes. All¨¤ hi van els clients dels fumadors d¡¯opi, els coca?n¨°mans, hi ha els prost¨ªbuls absurds, els perseguits per delictes de sang. Per qu¨¨ no ha de ser aquest el nostre barri xino?¡±. L¡¯autoria del nom va ser posteriorment discutida. El periodista Sempronio ¡ªrecordava Xavier Moret fa quinze anys a EL PA?S¡ª assegurava que el terme havia estat una invenci¨® del governador civil de l¡¯¨¨poca, Joaquim Milans del Bosch. Un dels companys de redacci¨® de Madrid al setmanari El Esc¨¢ndalo, ?ngel Mars¨¤, es va proclamar l¡¯inventor del terme, segons Villar. Mars¨¤ va publicar amb el pseud¨°nim Enrique Mistral una s¨¨rie de reportatges dedicats al Districte Cinqu¨¨ (el Raval actual) previs a Sangre en Atarazanas. Per¨° no va emprar mai el concepte. L¡¯¨²nic segur ¨¦s que el primer registre escrit del Barri Xino ¨¦s de Madrid.

La difer¨¨ncia de Mars¨¤/Mistral respecte de Madrid era el seu moralisme, explica l¡¯historiador del cinema Joan Miquel Gual en la seva tesi doctoral De la picota a la piqueta (2015): ¡°El to apocal¨ªptic de croada contra la sexualitat que tenia lloc en l¡¯obra de Mistral va tenir el seu eco immediat en els primers mesos de la dictadura [de Primo de Rivera]¡±. Madrid actuava d¡¯una altra manera. ¡°Feia un bon periodisme. Era incisiu. Va ser capdavanter en un nou reporterisme, amb llenguatge del carrer i lliure de moralismes¡±, explica Villar, que tamb¨¦ subratlla que la revista El Esc¨¢ndalo (la publicaci¨® de la qual va impulsar Madrid, on va escriure els articles que eren la base de Sangre en Atarazanas) va ser pionera en una nova ind¨²stria de mitjans visualment moderns i concebuts per a un gran p¨²blic. ¡°Per¨° tamb¨¦ tenia un deix sensacionalista¡±, concedeix Villar. ?s el sensacionalisme, com a estigmatitzador d¡¯una zona, el que l¡¯hispanista brit¨¤nic Chris Ealham va criticar a l¡¯assaig Geograf¨ªa imaginada. Ideolog¨ªa, espacio urbano y protesta en la creaci¨®n del Barrio Chino: ¡°Per Madrid, el Barri Xino era un ¡®terrible focus d¡¯infecci¨®¡¯, ¡®domicili de mala gent i dels baixos fons¡±. ¡°Els seus col¡¤legues d¡¯El Esc¨¢ndalo¡±, prossegueix Ealham, ¡°van desenvolupar aquests temes amb avidesa. El Barri Xino va ser fetitxitzat, se¡¯l va dotar de poders causals, capa? suposadament de destruir tota vida moral i f¨ªsica¡±.

Villar creu que el parer d¡¯Ealham ¨¦s injust, sobretot perqu¨¨ des de finals del XIX, amb la desindustrialitzaci¨® del barri, ¡°al Raval hi havia mort, mis¨¨ria galopant, hampa i conflicte obrer. Res d¡¯aix¨° no ho va inventar Madrid; ja hi era¡±. El que ¨¦s cert ¨¦s que el supervendes de Madrid i la d¨¨ria pel reporterisme realista van engrandir el mite del Xino, com afirmava el mateix Madrid: ¡°Despr¨¦s de Sangre en Atarazanas va n¨¦ixer el foment del turisme al barri i la popularitat cosmopolita dels seus carrers i d¡¯alguns dels seus tuguris, que de vulgars tavernes han passat a ser bars pintorescament elegants i negocis fastuosos. No arriba un turista a Barcelona que no desitgi con¨¨ixer la mala vida de la ciutat¡±.

El periodista Juli¨¤ Guillamon, responsable de la reedici¨® del llibre, tamb¨¦ defensa la feina que va fer Madrid: ¡°No va idealitzar el Barri Xino, com els escriptors francesos contemporanis, ni el va utilitzar com un mirall on contemplar l¡¯esnobisme i la frivolitat dels rics de Barcelona, com Josep Maria de Sagarra a la novel¡¤la Vida privada (1932). A Sangre en Atarazanas va reflectir la humanitat del Barri Xino. ?s una idea que es concentra en una imatge de les primeres p¨¤gines, quan diu que al Barri Xino s¡¯ajunten ¡®d¡¯una manera absurda i ¨²nica, la casa d¡¯alcavoteria i la lleteria per als obrers que matinen¡¯¡±.

Amb ¡®Sangre en Atarazanas¡¯ sorg¨ª el turisme al Xino: carrers i tuguris tocaren la popularitat cosmopolita

Els dos fen¨°mens hist¨°rics que determinen el dest¨ª del Raval s¨®n la desindustrialitzaci¨®, a partir de finals del XIX, i la Primera Guerra Mundial (1914-1918), quan Barcelona, en l¡¯Espanya neutral durant el conflicte, es converteix en port i camp d¡¯acci¨® de persones d¡¯arreu d¡¯Europa, amb els seus diners i les tend¨¨ncies modernes d¡¯oci, vici i afers t¨¨rbols. Ealham detalla que l¡¯abandonament de les f¨¤briques ¨¦s r¨¤pidament substitu?t per un descontrol que va emp¨¨nyer el Raval a una degradaci¨® i a ¡°uns conflictes pol¨ªtics i socials que van ser criminalitzats¡±. Durant la Segona Rep¨²blica, recorda, es desenvolupa un projecte per reurbanitzar el Raval (Ildefons Cerd¨¤ ja havia proposat reformes per al barri), ideat per l¡¯arquitecte Le Corbusier i pels seus seguidors catalans del GATCPAC, amb el vistiplau dels presidents de la Generalitat Francesc Maci¨¤ i despr¨¦s Llu¨ªs Companys. ¡°Companys va parlar en confian?a amb Josep Llu¨ªs Sert, un dels deixebles de Le Corbusier a Barcelona, sobre el seu desig de destruir el Raval ¡®a canonades¡¯¡±, afirma Ealham. ¡°En una visita al Raval, Le Corbusier qued¨¤ horroritzat per la condici¨® dels habitatges, insalubre i en ru?nes, i per la densitat urbana de la zona¡±.

Les problem¨¤tiques socials del Raval no nom¨¦s hi eren abans que Madrid empr¨¦s la seva ploma, tamb¨¦ sembla que en part s¡¯hagin mantingut fins a l¡¯actualitat. A l¡¯avinguda de les Drassanes amb Arc del Teatre, all¨¤ on hi havia la m¨ªtica taverna La Mina, hi ha la moderna arquitectura de la seu de la Seguretat Social i un hotel de disseny per a turistes globals. A La Mina, cap i casal del Barri Xino, Madrid va entrevistar a canvi d¡¯una Xibeca el Xato Pint¨®, mestre tatuador, ofici apr¨¨s a Alg¨¨ria: ¡°No fa gaire li vaig pintar al cor a un sindicalista un dibuix f¨²nebre. Representava una tomba, una creu i un mariner plorant al damunt. Era una magn¨ªfica obra d¡¯art¡±. A uns pocs metres d¡¯on hi havia la taverna, una vintena de drogodependents s¡¯apleguen com somn¨¤mbuls a les portes del centre d¡¯assist¨¨ncia d¡¯addiccions de l¡¯Ajuntament.

A l¡¯altra banda del Paral¡¤lel, al parc de les Tres Xemeneies, on La Canadenca va construir-hi la central el¨¨ctrica, una quarantena de ciutadans subsaharians hi han plantat tendes i han aparcat els carros que utilitzen per recollir ferralla. La central va desapar¨¨ixer, com tamb¨¦ va desapar¨¨ixer el ve¨ª Arc d¡¯en Cir¨¦s. ¡°L¡¯Arc d¡¯en Cir¨¦s t¨¦ la seva m¨¦s gran animaci¨® a les sis de la tarda¡±, escrivia Madrid. ¡°A aquella hora s¡¯hi reuneixen tots els pinxos de Barcelona. Assalten el vianant oferint-li rellotges, cadenes, mocadors, moneders, agulles de corbata, llen?ols encara humits, que poques hores abans eren als estenedors del terrat. S¨®n els nostres joves raters. Tenen 18, 20 anys. Porten lligat al coll un mocador de seda blanc i la gorra com Douglas Fairbanks¡±. D¡¯all¨° nom¨¦s queda un rectangle de pedra batejat com els Jardins de les Voltes d¡¯en Cir¨¦s, amb ac¨¤cies, una zona d¡¯esbarjo infantil i dues taules de ping-pong que uns pidolaires utilitzen per preparar el dinar.

¡°En l¡¯¨¨poca daurada d¡¯aquell Barri Xino, quan all¨° era un parc tem¨¤tic de la mala vida que competia amb Marsella, els seus dos grans reporters eren Madrid i Dom¨¨nec de Bellmunt¡±, comenta Francesc Canosa, professor de Periodisme de la Universitat Ramon Llull. Bellmunt estava polititzat com Madrid, i igualment va seguir el nou periodisme d¡¯observaci¨®, de recollir veus i documentaci¨®, aplicant-lo als baixos fons de la ciutat i retratant-los al llibre Les catacumbes de Barcelona. Canosa veu en aquests dos noms el s¨ªmil catal¨¤ de celebritats internacionals com Albert Londres, John Reed o Ilya Ehrenburg. Els mitjans on es publicava aquell periodisme narratiu eren cap?aleres com La Publicitat, Mirador o La Rambla. Madrid tamb¨¦ va treballar per a la nova premsa liberal de la capital d¡¯Espanya, com La Voz o El Sol. ¡°Tots els diaris tenien reporters¡±, diu Canosa, i hi destaca noms com Josep Maria Planes (autor, el 1931, de Les nits de Barcelona, sobre la vida nocturna de la ciutat), el mateix Josep Pla o la periodista Irene Polo. ¡°Per¨° Madrid era precursor¡±, corrobora Canosa, des de les p¨¤gines d¡¯El Esc¨¢ndalo i anteriorment des de Los Miserables, una revista de l¡¯esquerra radical.

Canosa creu que la clau de volta era ¡°la gran construcci¨® medi¨¤tica¡± que aquella generaci¨® va bastir sobre el costat fosc de Barcelona, traslladant els reportatges a llibres i obres de teatre. Assenyala que el paradigma d¡¯aquesta estrat¨¨gia era la colla del Bar del Centro, un caf¨¨ de La Rambla, on tots els seus components escrivien per al teatre, la novel¡¤la i el cinema. Eren noms com Madrid, Llu¨ªs Capdevila o Manuel Fontdevila. L¡¯¨¨xit de marca que van aconseguir va convertir el Barri Xino en un referent internacional per on passarien els novel¡¤listes francesos Jean Genet, Francis Carco o Pieyre de Mandiargues.

Madrid va ser cr¨ªtic amb el turisme del vici, tot i que l¡¯havia alimentat amb els seus llibres i reportatges; ell mateix havia fet de guia del Xino per a visitants estrangers o per a membres de l¡¯alta societat barcelonina. Madrid havia destacat per ¡°una vida plena de contrastos¡±, apunta Guillamon. Va comen?ar sent militant del Partit Radical de Lerroux per acabar sent proper a Maci¨¤ i Companys. Aix¨° no l¡¯aturava per criticar en els seus reportatges la manca de reacci¨® de la Generalitat contra les xarxes de prostituci¨® de jueus de l¡¯Europa de l¡¯Est, emprant en alguns moments una dial¨¨ctica antisemita. Va portar les seves idees fins a les ¨²ltimes conseq¨¹¨¨ncies. Per un article cr¨ªtic amb Alfons XIII va ser empresonat, i per un llibre denunciant la viol¨¨ncia de la FAI va c¨®rrer el perill de ser executat per l¡¯anarquisme. Per aix¨° va ser destinat durant la Guerra Civil a l¡¯ambaixada a Buenos Aires. All¨¤ s¡¯hi va quedar fins a la seva defunci¨®, el 1952. ¡°Poca gent sap qui ¨¦s Madrid. Amb excepcions, no se n¡¯ha tornat a parlar¡±, diu Villar. La seva fugida, l¡¯exili, una vida massa curta i la dictadura el van enterrar en l¡¯oblit. Fins avui.