Temps (d¡¯) imprudents

Va arrufar les celles, els ulls se li van fer grossos i esquius darrere la mascareta i va fer marrada. La senyora del cinqu¨¨ al portal. Primera i ¨²nica topada ve?nal arribats al dia 14 d.c. (despr¨¦s del coronavirus; despr¨¦s del confinament). Em va deixar una mica dolgut, la veritat, sobretot perqu¨¨ ten¨ªem una relaci¨® fluida: llibres a canvi de xampany. Potser finalment es va adonar de l¡¯intercanvi desigual. Una mica molest, en qualsevol cas: ¡°En les coses bona part ¨¦s el com; un bel portarse ¨¦s la gala del viure¡±, vaig recordar de Baltasar Graci¨¢n. Comprovat: sent¨¨ncia 14 de l¡¯Or¨¢culo manual y arte de prudencia del savi jesu?ta.

No l¡¯hauria d¡¯haver obert. La llaminera edici¨® que s¡¯acaba de publicar a Guillermo Escolar, en 9x14 cent¨ªmetres (¡°Tot el que ¨¦s molt bo sempre ha estat poc i rar, ¨¦s descr¨¨dit si n¡¯hi ha molt; alguns estimen els llibres per la corpul¨¨ncia, com si escrivissin per exercitar abans els bra?os que no pas l¡¯enginy¡±), hi convidava. Les sent¨¨ncies escrites per sortir air¨®s en aquella societat tamb¨¦ complexa i en crisi del 1647, d¡¯aquell m¨®n, igual que el d¡¯avui, hostil i engany¨®s, d¡¯aparences per sobre de virtuts i veritat, d¡¯homes febles, interessats i maliciosos, continuen tenint una vig¨¨ncia atro?.

El joc va arrencar quan l¡¯atzar va caure en l¡¯aforisme 289 i es van creuar els planys d¡¯una pol¨ªtica catalana en roda de premsa de greu moment coronav¨ªric amb aquell ¡°El deixen de tenir per div¨ª el dia que el veuen molt hum¨¤¡±, una celestial virtut que l¡¯autor d¡¯El critic¨®n atribueix com a innegociable en savis i dirigents. I la rayuela es dispara. De sent¨¨ncia a episodi real. Un no parar. ¡°S¨®n ximples tots els que ho semblen i la meitat dels que no ho semblen. L¡¯estupidesa ha conquerit el m¨®n¡±, sorgeix com a ajustada veu en off de la imatge que es divisa des del balc¨® dels joves ve?ns del primer, que en la nocturnitat d'un dijous s¡¯entaforen en un cotxe vermell amb bosses de menjar i la cistella per transportar el gat perqu¨¨ la Generalitat ha teletransm¨¨s l¡¯av¨ªs de controls de carretera l¡¯endem¨¤ per evitar una nova fugida d¡¯Egipte cap a segones resid¨¨ncies. ?s evident: contra parets, platja o muntanya, malgrat tot ¡°s¨®n moltes les sectes del caprici, i de totes ha de fugir l¡¯home assenyat¡±. Temptaci¨® de justicier rere la cortineta i de delatar, tot i que ¡°¨¦s el m¨¤xim saber de vegades no saber, o simular no saber. S¡¯ha de viure amb els altres, i els ignorants s¨®n majoria¡±.

Potser Fernando Sim¨®n, coordinador d¡¯emerg¨¨ncies de Sanitat, fulleja el manual aquests dies; potser abans de demanar disculpes perqu¨¨ se li havia fet privilegiadament el test del coronavirus abans que a altres mortals. ¡°Saber fer-se amb tothom: l'equiparaci¨® concilia benevol¨¨ncia¡±, diu l¡¯aforisme 77. I tant que el va aplicar. Sembla, com altres experts, un home savi (¡°Valer i saber-ho notar ¨¦s valer dos cops¡±), per¨° s¨®n temps foscos per al coneixement, avui com al Barroc: ¡°Est¨¤ desactivat el filosofar¡­ Viu desautoritzada la ci¨¨ncia dels assenyats, la ci¨¨ncia ja es considera una impertin¨¨ncia¡±, alerta Graci¨¢n. I per m¨¦s que adverteixi (¡°No s'ha de ser f¨¤cil: ni a l'hora de creure, ni a l'hora d'estimar. ?s molt ordinari mentir, que sigui extraordinari creure¡±, ordena), un no sap si la ra¨® la t¨¦ aquell o algun abrandat epidemi¨°leg de la cohort m¨¨dica de la Generalitat, recordant que ¡°Qualsevol exc¨¦s de les passions causa indisposici¨® del seny¡±. M¨¦s clar: ¡°Ci¨¨ncia sense seny, bogeria doble¡±.

Sempre ¨¦s millor no apassionar-se, perqu¨¨ a un ¡°no acabi de bullir-li la sang, que tot ho executar¨¤ sagnant¡±. El cert ¨¦s que a les sis del mat¨ª, davant de la r¨¤dio (¡°Es viu sobretot d¡¯informaci¨®: veiem ben poca cosa; vivim de fe aliena¡±), la sang ja bull. Almenys entre pol¨ªtics: ¡°Amb les taques dels altres alguns voldrien dissimular, o fins i tot rentar, les seves; o es consolen, que ¨¦s consol dels est¨²pids¡±. Trump i Boris Johnson i Bolsonaro, retratats ja fa 373 anys: ¡°?s molt ordinari per contrarestar una estupidesa fer-ne quatre m¨¦s¡±.

Un es lleva tan d¡¯hora perqu¨¨ la vida no t¨¦ prou hores per al teletreball: un mite de l¡¯hipercapitalisme que s¡¯enfonsa a la primera, tant des del punt de vista tecnol¨°gic (xarxes saturades; sistemes que no resisteixen) com hum¨¤ (caps arreu fent-se presents des de m¨°bils, ordinadors, missatgeries internes, horari en bucle i tot ara i aqu¨ª: ¡°?s passi¨® d¡¯est¨²pids la pressa¡±). Dos dies, a primera hora, cal continuar impartint les classes universit¨¤ries via telem¨¤tica, assaig d¡¯aules com a plat¨® i de profes (potser robots) virtuals. Tant se val el factor hum¨¤. El comptador d¡¯assistents amb prou feines arriba a la meitat dels alumnes, que es connecten i desconnecten espasm¨°dicament; potser el pijama, potser el caf¨¨ amb llet, segur el m¨°bil: ¡°Es fa dif¨ªcil donar enteniment a qui no t¨¦ voluntat, i donar m¨¦s voluntat a qui no t¨¦ enteniment¡±.

Es fa dur llegir l¡¯oracle en aquests temps de quarantena. ¡°No es viu si no se sap¡±. ?s cert. ?s un test, molts miralls a les 300 caselles. ¡°L¡¯esperan?a ¨¦s gran falsificadora de la veritat¡±, i potser es pot aplicar a l¡¯autoengany sobre l¡¯evoluci¨® del coronavirus¡­ o a la vida d¡¯un mateix. ¡°El que no es veu ¨¦s com si no hi fos¡±, etziba, per tot seguit avisar: ¡°No s¡¯ha d¡¯esperar a ser sol que es pon. Un ha de saber fer un triomf del finar mateix¡±. Llavors, convida a calcular: ¡°De set en set anys diuen que es muda la condici¨®: que sigui per millorar i accentuar el gust¡±, deixa anar, i classifica les d¨¨cades humanes. Als 20, pa¨®; als 30, lle¨®; als 40, camell; als 50, serp; als 60, gos; als 70, mico; als 80¡­ res! Vegem: hauria de ser ja vuit vegades millor del que vaig ser i ¨¦s just a l¡¯inrev¨¦s, i ni amb diccionari de s¨ªmbols s¨¦ si he de tirar per la capacitat d¡¯ensumar amb una llengua b¨ªfida o per la de mediador de processos ocults de transformaci¨®, hipersensible a vibracions de baixa freq¨¹¨¨ncia, f¨ªsics o morals.

¡°No sigui tafaner, i no ser¨¤ desairat. Sigui abans avar que no pas pr¨°dig de si mateix (¡­) No hi vagi mai si no ¨¦s que el criden, ni hi vagi si no enviat¡±, recomana Graci¨¢n. Doncs adeu. I recordi, en temps imprudents: ¡°No descompondre¡¯s mai. Gran afer del seny: no desgavellar-se mai¡±. Deixar¨¦ el petit Graci¨¢n a la b¨²stia de la ve?na.