L¡¯epid¨¨mia posa contra les cordes el comer? de proximitat de Barcelona

La frase ¡°Al barri hi ha de tot¡± corre el risc de convertir-se en un esl¨°gan desfasat. En paper mullat. Aquesta ¨¦s la sensaci¨® que tenen molts comerciants que van baixar la persiana a Barcelona el 16 de mar? amb la declaraci¨® de l'estat d'alerta. A la capital catalana hi ha una mica m¨¦s de 14.000 comer?os no alimentaris i prop de 8.000 d¡¯alimentaris, que s¨®n els ¨²nics que estan oberts. La incertesa de quant durar¨¤ la crisi sanit¨¤ria, la feble estructura de la major part dels negocis i les obligacions econ¨°miques es configuren com una seriosa amena?a per al model de comer? proximitat.

S¨®n negocis m¨¦s aviat petits, molts familiars. La mitjana de treballadors ¨¦s de 2 o 3 amb un propietari que ¨¦s aut¨°nom. ¡°Els que s¨®n treballadors han marxat a casa amb un ERTO i segons els casos i les circumst¨¤ncies se'ls ha completat l'atur fins al 100%¡±, segons la fotografia que fa del sector Salvador Vendrell, president de l'entitat Barcelona Comer?, que agrupa 24 eixos comercials de la ciutat en els quals hi ha 25.000 negocis, des de restauraci¨® a tots els diferents sectors comercials. Una entitat que aquests dies treu fum per la diversitat i quantitat de consultes que els fan els seus associats, uns 5.500. Des dels sindicats apunten que ¨¦s impossible saber el nombre de ERTO de negocis petits per l'atomitzaci¨® del sector.

Des del 16 de mar? les seves caixes registren zero euros d'ingressos, se'ls suma l'haver de fer front a les factures dels prove?dors, el pagament dels aut¨°noms, el lloguer del local, el pagament d'impostos ¨Cl¡¯IVA trimestral i l¡¯IRPF- a m¨¦s dels subministraments energ¨¨tics i els deutes financers. ¡°La bateria de mesures que hem demanat a les administracions en la seva gran majoria no han estat ateses¡±, afegeix Vendrell. ¡°Les mesures que s'han anunciat s¨®n generalistes, cal veure com es materialitza una injecci¨® de diners, que ¨¦s el necessari¡±, subratlla.

Tant l¡¯Institut de Cr¨¨dit Oficial (ICO), dependent del Ministeri d¡¯Economia, com l¡¯Institut Catal¨¤ de Finances (ICF), el seu hom¨°leg del departament de Economia de la Generalitat, han aprovat l¨ªnies de cr¨¨dit perqu¨¨ els comerciants puguin tenir liquiditat. ¡°A mesura que passi m¨¦s temps, ser¨¤ m¨¦s complicat tornar a aixecar la persiana. Pot ser un cop i el comer? de proximitat, en gran mesura, pot desapar¨¨ixer¡±, afegeix Vendrell. Des de Barcelona Oberta, una entitat que agrupa associacions de comerciants del centre de la ciutat, el diagn¨°stic ¨¦s igual de negatiu: ¡°?s una situaci¨® molt incerta, no hi ha liquiditat i la soluci¨® de l'endeutament no ser¨¤ bona, ja veurem quins negocis subsisteixen¡±, opina Gabriel Jen¨¦, president de l'entitat.

No vol ser tan pessimista Montserrat Ballar¨ªn, regidora de Comer? del Consistori de Barcelona: ¡°El comer? de proximitat ¨¦s un element definitori de la ciutat, part del seu model. Per tant, quan l'alarma s'hagi superat ser¨¤ una prioritat i ser¨¤ necessari un aut¨¨ntic pla de xoc per dinamitzar l'economia de la ciutat¡±. Ballar¨ªn reconeix les dificultats del petit comer? i afegeix que el consistori ha ajornat el pagament de taxes municipals per alleugerir la c¨¤rrega.

¡°Jo el que s¨¦ ¨¦s que tinc 15.000 euros fixos al final de mes entre el lloguer, assegurances socials, n¨°mines i subministraments, sense comptar amb el pagament dels prove?dors¡±, explica Sergio Moral, que t¨¦ un negoci de papereria i material d'oficina a l¡¯Eixample que funciona des de fa 30 anys. Es tracta d'una empresa familiar i tenen tres treballadors als quals els han complementat el subsidi de l¡¯ERTO. ¡°Aquest mes hem aconseguit ajornar la meitat del lloguer per m¨¦s endavant, per¨°, i el seg¨¹ent? Qu¨¨ faig amb el pagament als prove?dors?¡± es pregunta.

David Pou, amb una botiga de matalassos als Encants de Barcelona que regenta amb la seva dona, comenta que el que ha passat est¨¤ sent m¨¦s dur que el decreixement de la crisi econ¨®mica: ¡°Si llavors vambaixar de 100 a 50, ara hem passat de 50 a 0 de cop i aix¨° ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil de suportar¡±. Explica que t¨¦ la sort que el local ¨¦s del seu sogre, a qui ha demanat l'ajornament del pagament del lloguer i que plantejar¨¤ un ajornament de la liquidaci¨® a prove?dors i el del pagament de l¡¯IVA: ¡°Ara caldr¨¤ buscar f¨®rmules, demanar pr¨¦stecs, per¨° el que m¨¦s preocupa ¨¦s el despr¨¦s, no ho veig gens clar¡±.

Llu¨ªs Llanas ¨¦s comerciant de l'eix de Creu Coberta, amb dos negocis, un de cortines i un altre de decoraci¨®. Ha de pagar el lloguer d'un -ja est¨¤ negociant la rebaixa amb el propietari- i la quota de la hipoteca de l'altre. ¡°Els treballadors s'han acollit a l¡¯ERTO per¨° tenim despeses fixes que s¨®n altes i els pr¨¦stecs de l¡¯ICO y de l¡¯ICF encara no s¨®n efectius per poder ampliar la p¨°lissa de cr¨¨dit. Aix¨° s¨ª, hem de presentar la declaraci¨® de l¡¯IVA s¨ª o s¨ª i seguir pagant els rebuts de la llum amb els negocis tancats¡±, desgrana, enfadat.