Una nova marca Barcelona

Barcelona ¨¦s una de les ciutats amb m¨¦s escoles de disseny del m¨®n. Sigui per tradici¨®, per un modernisme relacionat amb els oficis, per l¡¯arquitectura, per ser una ciutat on va quallar el moviment Bauhaus o per l¡¯auge del disseny barcelon¨ª forjat en els ¨²ltims decennis de segle passat i catapultat amb els Jocs Ol¨ªmpics de 1992, la capital catalana es va convertir en un referent del disseny. A les escoles m¨¦s antigues, com l¡¯Escola Massana (1929) o Elisava (1961), que va ser la primera de disseny d¡¯Espanya, se¡¯ls han unit moltes m¨¦s, entre elles BAU Centre Universitari de Disseny o l¡¯escola de disseny LCI.

Barcelona ¨¦s una ciutat formadora internacionalment en tot all¨° relatiu a la creativitat, per¨° li costa traslladar aquesta riquesa al seu teixit productiu, a la seva ind¨²stria i la seva economia. En aquest mandat municipal, l¡¯Ajuntament de Barcelona s¡¯ha proposat bastir tot aquest potencial promovent un cl¨²ster creatiu en el qual vol implicar escoles i empresa. L¡¯objectiu ¨¦s reformular la marca Barcelona i que la capital catalana s¡¯identifiqui internacionalment com una ciutat creativa. Com ho ¨¦s Berl¨ªn al nord d¡¯Europa. Un projecte que persegueix, tamb¨¦, incidir en el turisme que rep la ciutat i que atregui un visitant que aporti valor afegit davant del de vacances, que ¨¦s el que provoca m¨¦s desgast i pressi¨®.

¡°Som una ciutat molt important per formar talent, la prova ¨¦s que les escoles de disseny i les universitats s¨®n plenes d¡¯estudiants estrangers. El que ens fa falta ara mateix ¨¦s donar m¨¦s import¨¤ncia al sistema de producci¨®¡±, afirma Xavier Marc¨¦, regidor de Turisme i Ind¨²stries Creatives i un dels impulsors del projecte.

El cl¨²ster va comen?ar a caminar a finals de l¡¯any passat, despr¨¦s de l¡¯aprovaci¨® de la mesura pel consistori ¡ªdotada amb 1,5 milions d¡¯euros¡ª, a la qual va seguir una reuni¨® on van assistir m¨¦s d¡¯una desena d¡¯escoles i centres docents art¨ªstics de Barcelona. Aquest mar? estava prevista una segona gran trobada, amb dos centenars d¡¯empreses, per abordar les formes de teixir aliances entre el proc¨¦s de formaci¨® i el de l¡¯economia real. Una reuni¨® que no es va poder celebrar a causa de la crisi sanit¨¤ria del coronavirus. ¡°Ara la prioritat ¨¦s sortir d¡¯aquesta parada for?osa, que tindr¨¤ un impacte en tot, molt probablement tamb¨¦ en el sector creatiu, perqu¨¨ en aquesta crisi s¡¯est¨¤ imposant el consum digital a tots els nivells i aix¨° tindr¨¤ les seves conseq¨¹¨¨ncies en aquest ¨¤mbit¡±, comenta.

A l¡¯espera de veure com es reactiva la ciutat quan passi l¡¯efecte social i econ¨°mic de la pand¨¨mia, les seg¨¹ents s¨®n algunes de les idees i els conceptes del cl¨²ster creatiu i les opinions d¡¯entitats cridades a participar en el seu desenvolupament. S¨®n valoracions expressades abans que esclat¨¦s la crisi.

Definir ind¨²stria creativa. ?s el m¨¦s complex. El concepte el van encunyar els anglosaxons per delimitar el sector econ¨°mic que es fonamenta en la creativitat i en la base intel¡¤lectual. ?s, per naturalesa, dif¨ªcil d¡¯acotar. La Comissi¨® Europea va fer una classificaci¨® per ¨¤rees: un nucli central en el qual se situen les arts visuals, les esc¨¨niques i el patrimoni; despr¨¦s la ind¨²stria cultural, amb cinema, v¨ªdeo, televisi¨® i r¨¤dio, edici¨® de m¨²sica, videojocs i llibres i premsa; una altra gran ¨¤rea d¡¯ind¨²stries i activitats creatives, en les quals s¡¯inclou el disseny, l¡¯arquitectura i la publicitat; i finalment, les ind¨²stries complement¨¤ries, amb sectors com la programaci¨® i la telefonia m¨°bil. Segons dades del consistori, a Barcelona hi havia, a finals de 2018, 136.000 llocs de treball en els diferents sectors creatius, dels quals 30.000 van n¨¦ixer en els ¨²ltims cinc anys, molts d¡¯ells al voltant de les m¨²ltiples startups. Els llocs de treball dels sectors creatius suposaven, fa dos anys, el 12,6% de les ocupacions de la capital catalana. Els districtes de l¡¯Eixample i Sarri¨¤ s¨®n els que concentren la meitat dels negocis de la ciutat que es dediquen a aquests sectors, seguits per Sant Mart¨ª (11,6%) i Gr¨¤cia (10%).

Per concretar m¨¦s el tipus d¡¯activitat que desenvolupen i on, i per tenir-ne una fotografia m¨¦s exacta, l¡¯Ajuntament far¨¤ un mapatge de les activitats de l¡¯economia creativa de la ciutat. D¡¯acord amb les estad¨ªstiques municipals, d¡¯aquestes 136.000 persones que el 2018 treballaven en aquest sector, el 82% ho feia per compte ali¨¨ i el 18% restant, per compte propi.

Relaci¨® escola-empresa. Barcelona t¨¦ escoles de formaci¨® potents, per¨° hi ha un decalatge entre elles i el teixit productiu, opina Marc¨¦. Tamb¨¦ hi ha un important desconeixement de qu¨¨ fan en la seva vida professional els alumnes de grau universitari de carreres que es podrien incloure en el concepte creatiu. ¡°Els estem comen?ant a revisar, i n¡¯hi ha molts que despr¨¦s d¡¯un grau universitari a la Massana acaben treballant a la ind¨²stria de cinema o a la televisi¨®. Hi ha alumnes que apliquen la creativitat en tot tipus de sectors, i aix¨° passa tamb¨¦ en altres centres¡±, explica Pep Dardany¨¤, responsable d¡¯Acci¨® Cultural de la Massana, que va assistir a la reuni¨® del cl¨²ster creatiu. La Massana ¨¦s un dels exemples de les escoles que han incrementat la seva oferta de manera exponencial en els ¨²ltims anys i ara compta amb uns 1.200 alumnes, una part considerable dels quals s¨®n estrangers, especialment en cicles formatius. ¡°Aquest va ser un dels punts de debat, el de la fugida del talent. Formem centenars d¡¯estudiants i despr¨¦s se¡¯n van. Aix¨° ¨¦s perdre molt potencial¡±, reconeix.

En alguns centres, com a l¡¯escola Elisava, la relaci¨® de la formaci¨® amb el proc¨¦s industrial forma part del dia a dia ¡°en m¨²ltiples aplicacions de projectes de Seat, Ikea o Desigual, per esmentar-ne alguns; no s¡¯ent¨¦n la formaci¨® sense connexi¨® amb el m¨®n productiu¡±, apunta Javier Pe?a, director general d¡¯una escola per la qual cada any passen uns 2.000 alumnes, dels quals prop de 700 s¨®n estrangers. Segons dades de l¡¯Ajuntament, els estudiants de fora de Catalunya a les universitats de Barcelona i la seva regi¨® metropolitana s¡¯ha duplicat a la d¨¨cada 2000-2011. Una de les idees clau del cl¨²ster creatiu ¨¦s, precisament, generar relacions sectorials en tot tipus d¡¯¨¤mbits empresarials amb els centres formatius.

El DHUB i el 22 @. El centre neur¨¤lgic del cl¨²ster creatiu ser¨¤ l¡¯edifici del DHUB, com a element que li donar¨¤ visibilitat i reconeixement: ¡°Fins ara, el centre ¨¦s b¨¤sicament un contenidor de realitats, on hi ha el Museu del Disseny, el FAD i el Barcelona Centre de Disseny. Per¨° la ind¨²stria ¨¦s m¨¦s que aix¨°, ha d¡¯actuar com a aglutinador. El cl¨²ster ha de ser l¡¯espai de reuni¨® que articuli tot el per¨ªmetre creatiu del 22@ des de les Gl¨°ries a Palo Alto i amb el potencial que tindr¨¤ en un futur l¡¯eix de Pere IV¡±, apunta Marc¨¦. ?s una zona, a m¨¦s, amb dos altres equipaments culturals importants, com L¡¯Auditori i el Teatre Nacional. De fet, fa m¨¦s de dues d¨¨cades que la ciutat t¨¦ el discurs de convertir el centre de Barcelona que va idear Ildefons Cerd¨¤, la pla?a de les Gl¨°ries, en un nus de nova centralitat. L¡¯expansi¨® i desenvolupament del 22 @ contribueix a aquest objectiu, a l¡¯espera que l¡¯immens terreny de la mateixa pla?a tingui la seva fisonomia definitiva.

Mireia Escobar ¨¦s la responsable del cl¨²ster que tindr¨¤ la seva seu al DHUB. Es tracta de la mateixa persona que ja va ser escollida com a coordinadora de projectes de moda i disseny el juny del 2017, quan Jaume Collboni, actual primer tinent d¡¯alcalde, va intentar llan?ar una mesura similar a l¡¯actual en el per¨ªode en qu¨¨ els socialistes van ser socis d¡¯Ada Colau. El cl¨²ster ha de ser l¡¯entitat que doni cabuda a les empreses del 22 @ ja consolidades, als creadors aut¨°noms i les empreses petites, a les startups, a escoles i universitats i a l¨ªders d¡¯opini¨®. Una ¨¤mplia representaci¨® d¡¯aquests sectors ha de formar part de l¡¯¨°rgan de govern del DHUB, que encara no s¡¯ha arribat a configurar.

La idea d¡¯ubicar el radi d¡¯acci¨® del nou cl¨²ster a la zona del 22 @ resulta l¨°gica, ja que concentra bona part de l¡¯activitat tecnol¨°gica de la ciutat i dels sectors creatius, especialment l¡¯audiovisual. El Poblenou conserva algunes de les velles f¨¤briques reconvertides, com ho s¨®n Can Illa, L¡¯Escocesa o Cal l¡¯Alier, entre d¡¯altres. I de manera molt especial el conjunt de Palo Alto, la primera gran ¨¤rea de Poblenou que va acollir activitats art¨ªstiques.

¡°Ja tenim 30 anys d¡¯experi¨¨ncia. Es pot dir que aquest va ser el primer hub creatiu, com un coworking d¡¯artistes quan el nom aqu¨ª ni tan sols existia¡±, resumeix Toni Clariana, una de les veus de la Fundaci¨® Palo Alto. Es refereix als anys en qu¨¨ les naus del que va ser una f¨¤brica d¡¯assaonat estaven pr¨¤cticament destru?des i es van convertir en l¡¯espai de creaci¨® de Javier Mariscal, de l¡¯escultor Xavier Medina Campey i dels tamb¨¦ dissenyadors Josep Maria Morera i Fernando Sales, entre d¡¯altres. ¡°Aix¨° era gaireb¨¦ com el Bronx i ara ¨¦s un oasi¡±, resumeix Clariana. ?s dels conven?uts que hi ha capacitat per bastir un sector creatiu a la ciutat i defensa que el 22@ ¨¦s l¡¯exemple de la creativitat en tot all¨° digital. ¡°Barcelona no ¨¦s com el hub d¡¯Amsterdam, per¨° ¨¦s un problema de creure-s¡¯ho i de millorar les infraestructures per aconseguir-ho. Partim de la base que el 22 @ ja t¨¦ aquesta massa cr¨ªtica¡±, subratlla, conven?ut que en el disseny hi ha dues cultures, la del nord d¡¯Europa i la mediterr¨¤nia, aqu¨ª amb Barcelona com a exponent: ¡°Una ciutat que ja atrau empreses europees que prefereixen les condicions generals de vida d¡¯aqu¨ª per establir-se¡±.

Marca Barcelona i turisme. ¡°Ven¨¨cia s¡¯explica pel patrimoni art¨ªstic; Par¨ªs, per la seva dedicaci¨® a la cultura i les arts; Londres ¨¦s un centre financer internacional; Madrid cada vegada s¡¯explica m¨¦s com hub internacional. Nosaltres creiem que la marca Barcelona ha de ser la de la creativitat i la ind¨²stria. ?s una ciutat que s¡¯ha d¡¯explicar internacionalment en termes de creativitat i valor afegit¡±, teoritza el regidor de Turisme i Creativitat. ?s del convenciment que la ind¨²stria creativa t¨¦ ¡°molta capacitat multiplicadora¡± i pot contribuir a crear marca.

L¡¯altra derivada ¨¦s crear un nou imaginari tur¨ªstic: ¡°Com que no podem moure la Sagrada Fam¨ªlia d¡¯on ¨¦s ni tampoc moure el Macba, si volem descentralitzar el turisme hem de crear un altre relat, i per aix¨° necessitem la creativitat¡±. La ciutat rep cada any m¨¦s de 12 milions de turistes, molts visitants de vacances i molts d¡¯altres per viatges de negocis i empresa. I prop del 47% tornen en un segon viatge, d¡¯aqu¨ª que es consideri important definir altres espais d¡¯inter¨¨s. Aquesta ha estat una idea recurrent de l¡¯Ajuntament en els ¨²ltims anys, despr¨¦s del cansament de part de la ciutadania dels efectes negatius d¡¯un turisme massificat. ¡°Ara, despr¨¦s de la crisi sanit¨¤ria, s¡¯haur¨¤ de veure com evoluciona tot, perqu¨¨ ¨¦s evident que tot aquest sector patir¨¤¡±, matisa.

Marc¨¦ utilitza tamb¨¦ el concepte fet a Barcelona: ¡°Hem de ser capa?os d¡¯explicar b¨¦ el que es fa aqu¨ª, que literalment sigui fet a Barcelona o que s¡¯identifiqui amb la ciutat. El disseny ho ¨¦s tot, pot ser un got, una imatge o una forma. Una barreja d¡¯est¨¨tica i relat¡±. I posa com a exemple l¡¯estrat¨¨gia de m¨¤rqueting que fa que It¨¤lia exporti oli, amb marca italiana, que compra a Espanya.

Pe?a, director d¡¯Elisava, comparteix que cal crear una narrativa que identifiqui la marca Barcelona amb la creativitat: ¡°?s que ¨¦s cent per cent necessari. La ciutat va ser l¨ªder en all¨° creatiu, i la veritat ¨¦s que ha perdut aquest lideratge davant de Madrid o Val¨¨ncia, ciutats on tots treballen units. Una unitat que a Barcelona no existeix. I ¨¦s molt important que alg¨² es posi al tim¨® d¡¯un projecte que ha de ser p¨²blic i privat¡±. Pe?a celebra que el consistori hagi tingut aquesta iniciativa, per¨° insisteix que ara cal posar-la en marxa sense perdre gaire temps, perqu¨¨ avui la velocitat ¨¦s important: ¡°Barcelona no pot perdre m¨¦s oportunitats¡±.

Coincideix amb l¡¯an¨¤lisi que fa el consistori que un canvi d¡¯imaginari de la ciutat ¡ªm¨¦s enll¨¤ del patrimoni gaudini¨¤¡ª pot ser favorable. ¡°Els centres de formaci¨® generen un volum important de turisme acad¨¨mic, universitari i de resid¨¨ncies d¡¯estudiants que poden aportar valor a aquest sector¡±, subratlla. Actualment s¡¯estan construint tres grans resid¨¨ncies d¡¯estudiants al nord del 22@, una zona encara per desenvolupar, molt a prop de l¡¯eix de rambla Prim.

De local a internacional.

¡°La ind¨²stria creativa no s¡¯ha visualitzat com un sector, sin¨® com la suma de moltes coses. Perqu¨¨ aix¨° pugui passar, calen dues projeccions. Una ¨¦s social, en clau interna: que la gent ho visqui i hi participi. Per exemple, una Fashion Week o una Barcelona Design visitada per 400.000 persones, no per 50.000¡±, resumeix Marc¨¦, que posa com a exemple de bona acceptaci¨® i participaci¨® el Festival de la Llum que es fa cada any. L¡¯altra pota ¨¦s la projecci¨® internacional, definint ¡°a quines fires i quins congressos anem a exportar i presentar propostes, disseny, projectes, patents, talent... I les dues coses, all¨° local i all¨° internacional, van juntes: no pots vendre una iniciativa que no ha estat acceptada i assumida a escala interior, dom¨¨stica¡±, afegeix.

La mesura de govern aprovada per l¡¯Ajuntament destaca que un altre punt a desenvolupar per augmentar la projecci¨® internacional passaria per fixar un programa estable de fires i esdeveniments econ¨°mics, com ara desfilades de moda o setmanes de la restauraci¨®, a m¨¦s de programacions culturals. D¡¯encuny propi o com a seu d¡¯altres, tal com ho va ser del Bread & Butter (B&B), la trobada de moda urbana de matriu alemanya m¨¦s important d¡¯Europa. Barcelona va acollir el festival entre 2005 i 2009, i l¡¯impacte per a la ciutat va ser important, a diversos nivells: tant l¡¯econ¨°mic, perqu¨¨ atreia milers de visitants, com el no tangible, en situar la ciutat en l¡¯imaginari de la moda i el disseny a Europa.

El Bread & Butter va tornar a Berl¨ªn, ciutat que, entre altres coses, compta amb escenaris i infraestructures id¨°nies per a aquests esdeveniments, com ara l¡¯antic aeroport de Tempelhoff, testimoni de l¡¯arquitectura nazi, que cada any acull m¨²ltiples fires, visitades massivament pels mateixos berlinesos. Generar una marca costa... i s¡¯ho ha de creure tothom.