¡°Si el virus nom¨¦s contagia el 10% de la gent, continuar¨¤ infectant¡±

La pand¨¨mia de coronavirus ha obligat la poblaci¨® a fer un m¨¤ster precipitat en microbiologia. Ant¨ªgens, anticossos o reacci¨® en cadena de polimerasa (PCR) s¡¯han incorporat al vocabulari com¨². Tot aix¨° per entendre qu¨¨ i quantes proves de detecci¨® hi ha per a la Covid-19 i com funcionen. Con¨¨ixer la dimensi¨® real de la pand¨¨mia i el nivell d¡¯immunitzaci¨® de la poblaci¨® ¨¦s el que porta de cap la comunitat cient¨ªfica. Tamb¨¦ trobar una vacuna i continuar desentranyant els secrets d¡¯aquest microorganisme amb forma de corona.

En aix¨° est¨¤ el cap del Servei de Microbiologia de l¡¯Hospital de la Vall d¡¯Hebron de Barcelona, Tom¨¤s Pumarola (Barcelona, 62 anys). En aquesta crisi sanit¨¤ria, m¨¦s de 15.000 PCR han passat per les seves mans i estudia de prop les possibilitats dels altres tests de detecci¨® al mercat. ¡°Hi ha tres t¨¨cniques, una de lenta i dues de r¨¤pides: la PCR, el test d¡¯ant¨ªgens i el test d¡¯anticossos¡±, recorda.

La PCR, ¡°la de refer¨¨ncia¡±, ¨¦s la m¨¦s lenta (tarda cinc hores el resultat) i requereix equips t¨¨cnics i professionals especialitzats, per¨° tamb¨¦ ¨¦s la m¨¦s fiable. Els tests d¡¯ant¨ªgens s¨®n m¨¦s r¨¤pids (15 minuts) i no necessiten grans recursos humans i t¨¨cnics, per¨° la seva sensibilitat ¨¦s baixa: entre el 30% i el 40% els primers dies d¡¯infecci¨®, cosa que implica que si surt negatiu, es necessita una PCR de confirmaci¨®. Els tests d¡¯anticossos s¨®n ¨¤gils i tenen una sensibilitat del 80%, per¨° nom¨¦s sis o set dies despr¨¦s de desenvolupar el quadre cl¨ªnic.

Pregunta. Quina ¨¦s la millor t¨¨cnica?

Resposta. Dep¨¨n de la pregunta que tinguis. Per fer el diagn¨°stic sobre el pacient que arriba a la porta d¡¯Urg¨¨ncies, el millor ¨¦s la PCR. Si no disposo d¡¯un laboratori per fer PCR i m¡¯arriba en els tres primers dies, puc tenir una t¨¨cnica m¨¦s senzilla, que ¨¦s el test d¡¯ant¨ªgens. Si el d¡¯ant¨ªgens surt negatiu, puc derivar aquesta mostra a un laboratori que faci la PCR. Una altra utilitat de la PCR, fora del diagn¨°stic, ¨¦s quanta gent sense s¨ªmptomes ¨¦s portadora del virus al tracte respiratori. On tindr¨¤ utilitat l¡¯antic¨°s ¨¦s en saber qui ha passat la infecci¨® i qui no, qui est¨¤ protegit i qui no.

P. En aquesta situaci¨® de pand¨¨mia, qu¨¨ ¨¦s el que m¨¦s apressa saber?

R. En aquests moments, en el desconfinament, el que m¨¦s ens interessa saber ¨¦s quanta gent ha infectat el virus. Aix¨° em permetr¨¤ establir models predictius de quant durar¨¤ encara tot aix¨°. El virus es parar¨¤ en el moment en qu¨¨ hagi infectat un nombre determinat de la poblaci¨®, quan hi hagi immunitat poblacional. Si detectem que el 30% de la poblaci¨® est¨¤ infectada, ¨¦s probable que deixi d¡¯infectar durant un temps. Si nom¨¦s s¡¯ha infectat el 10%, ¨¦s possible que quan es comenci a desconfinar, continu? infectant.

P. Quant dura la immunitat?

R. No ho sabem. No sabem si la persona que t¨¦ anticossos est¨¤ protegida. Assumim que s¨ª, per¨° no sabem, i tampoc durant quant temps. Hi ha diverses preguntes: aquests anticossos m¡¯estan protegint?, quant temps duraran a la sang? Caldr¨¤ esperar a tenir mesos d¡¯experi¨¨ncia. Per¨° imaginem que estic protegit durant dos anys, el virus canviar¨¤?

P. Els coronavirus canvien molt?

R. S¨®n virus RNA, tenen molta variabilitat. Tenen diferents graus d¡¯estabilitat. Cal prendre¡¯ls amb molta precauci¨®. Tenim les experi¨¨ncies del SARS i el MERS: el MERS no ha canviat i el SARS va durar nom¨¦s sis mesos. El que no podem dir ¨¦s que aquest problema no el tindrem. El que cal fer ¨¦s vigilar el virus i veure si al llarg del temps ¨¦s capa? de canviar.

Ara no canviar¨¤. Quan un virus entra en una persona amb anticossos, aquests obliguen el virus a mutar per sobreviure. Ara el coronavirus est¨¤ entrant en persones que no tenen anticossos i no necessita canviar, per¨° quan comenci a reinfectar persones amb anticossos, aquests el pressionaran molt perqu¨¨ canvi?. ?s la pressi¨® immunol¨°gica.

Quan hagi infectat un nombre important de poblaci¨® i li costi infectar m¨¦s persones, desapareix i torna a apar¨¨ixer m¨¦s tard. Si hi ha un nivell de la poblaci¨® alt que el protegeix, cada vegada li costar¨¤ m¨¦s i ¨¦s possible que desaparegui o no. La clau ¨¦s la vacuna. Si ens aconsegueix protegir el 100% de forma duradora, aconseguirem eliminar-lo definitivament, com vam fer amb la verola. Per¨° si la vacuna no ¨¦s 100% efectiva i el virus va canviant, haurem de conviure-hi, amb molta menor malignitat.

P. Arribar¨¤ abans la vacuna o la immunitat?

R. Per a la vacuna en tenim encara per a un any. Ja ho veurem. Dependr¨¤ de la ind¨²stria i del virus. De si les prote?nes del virus que estic utilitzant per fer la vacuna seran suficients per fer una resposta immunit¨¤ria o no. Hi ha vacunes de la prote?na del microorganisme on s¡¯indueix molt malament la resposta immunit¨¤ria, com el meningococ B. Aquest pot ser el principal coll d¡¯ampolla per aconseguir la vacuna. Amb altres coronavirus la resposta immunit¨¤ria ha estat baixa. Tamb¨¦ ¨¦s cert que tenim metodologies que ens permeten potenciar la resposta immunit¨¤ria.

P. Quan comen?ar¨¤ a frenar aquest coronavirus?

R. No sabem quan comen?ar¨¤ a tenir dificultats. Dependr¨¤ molt de diversos factors, com si els anticossos de les persones infectades s¨®n molt protectors o no. El coronavirus del SARS va ser molt agressiu i va desapar¨¨ixer. El MERS ¨¦s molt agressiu, per¨° es transmet fatal. I hi ha quatre coronavirus m¨¦s que ens afecten cada any d¡¯una forma lleu i habitual. Hi ha molta variabilitat. Els virus s¨®n impredictibles.

P. Per¨° aquest ha vingut per quedar-se?

R. Dep¨¨n dels anticossos i de la transmissibilitat. El virus del SARS es transmetia quan la persona estava malalta i era f¨¤cil delimitar la infecci¨®. Aquest el transmet gent malalta i gent sana.

P. Aquest virus danya no nom¨¦s els pulmons, sin¨® tamb¨¦ el rony¨® i el cor.

R. El virus ¨¦s un disparador: el que ens crea una lesi¨® greu no ¨¦s ell, sin¨® el sistema immunitari, que reacciona de forma an¨°mala al virus. La hiperactuaci¨® del sistema immunitari ¨¦s la que ens porta a l¡¯UCI.

Quan el virus entra, despertem una resposta immunit¨¤ria que el neutralitza: la sensaci¨® de deca?ment, cansament i febre ¨¦s la resposta immunit¨¤ria. Controlem el virus, l¡¯eliminem i ens curem. Per¨° hi ha un petit nombre de persones la resposta de les quals no ¨¦s capa? de neutralitzar el virus i aquest continua multiplicant-se. Aqu¨ª l¡¯organisme respon activant m¨¦s la resposta immunit¨¤ria i es crea un cercle que porta a una hiperactivaci¨® del sistema immunitari que ens porta a l¡¯UCI.

P. Qu¨¨ els falta per saber del coronavirus?

R. Moltes coses. El que m¨¦s ens treu la son, com a microbi¨°legs, ¨¦s quina ser¨¤ la seva capacitat de variaci¨®, si ser¨¤ capa? d¡¯escapar de la pressi¨® immunol¨°gica una vegada hagi infectat el 80% de la poblaci¨® i comen?ar de nou el proc¨¦s. Ens preocupa molt que el coronavirus acabi tenint un comportament similar al de la grip.