Verdura, menjar salvatge

Un sentit exquisit de la superviv¨¨ncia, la manya i el tast que dona la fam, ¨¦s a dir, la for?a de la necessitat, dugueren a tastar, menjar i convertir en aliment la primera verdura salvatge, potser, que esdevingu¨¦ en ¨²s de costum i tradici¨®.

¡°Verdura¡± ¨¦s ¨²nica, un regal del camp, gaireb¨¦ un teorema com l¡¯esmenten els eivissencs originaris i granats, que han fet un nom quasi gen¨¨ric, entre an¨°nim i consagrat, per a batiar la planta que fa el nom d¡¯un plat lit¨²rgic: el cuinat per Pasqua, un menjar sabor¨®s ¡ªno monogr¨¤fic¡ª del temps del dejuni i abstin¨¨ncia. Normes i men¨²s antics, ¨°bviament. Mos humil, gratu?t.

Aquesta mat¨¨ria verda, de primavera i espont¨¤nia, marginal, que no ¨¦s de conrad¨ªs, ni curativa o medicinal, ni t¨¦ ess¨¨ncies oloroses ni dona color. T¨¦, emper¨°, la for?a i la c¨¤rrega de les refer¨¨ncies culturals, el relat de les veus familiars encadenades, un cert culte laic i matriarcal al corpus popular sense esmenes.

La verdura s¨®n les seves fulles, que es lleven una a una a la planta menuda, sense arrancar l¡¯ull ni arrabassar-la d¡¯arrel. Tot fet en l¡¯estrat¨¨gia de salvar el conreu espontani, silvestre, natural, perqu¨¨ torni a treure i rendir mat¨¨ria vegetal comestible un altre any.

La sostenibilitat sense discurs a la natura, anyada m¨ªnima sense agricultura perqu¨¨ segurament l¡¯¨²s de boca humana ve d¡¯abans del cultiu de la terra i les plantes, de l¡¯evoluci¨® hist¨°rica de les civilitzacions.

Els fets espontanis fet des de la previsi¨® per la persist¨¨ncia. Herbes salvatges, paisatge comestible, recurs primitiu, testimoni del passat viu, de les arrels vives, mai m¨¦s ben dit. Una prova del sentit social de comunitat era que les fam¨ªlies compartien el cuinat entre parents i ve?nats, en feien una ollada pel dijous i divendres sant.

La ¡®verdura¡¯ d¡¯Eivissa, herba verdura o verdura de cuinat, la planta, les seves fulles, s¨®n anomenades ¡°colissos¡± o ¡°col¨ªs¡± a la resta del territori illenc, per aquells rars camins de construcci¨®, mudan?a i salvaci¨® dels mots. En castell¨¤ se¡¯n diuen ¡°collejas¡±. Certament, els usuaris mallorquins i menorquins de l¡¯esp¨¨cie salvatge s¨®n molts menys, mostren menys adicci¨® que els eivissencs grans, distints i distants tamb¨¦ en la construcci¨® del seu m¨®n i la seva cuina.

Ning¨² se¡¯n fa un fart de verdura/colissos, ¨¦s element important del plat, cuinat, sopes, raoles, croquetes, truites, coques, amanides, per¨° no ¨¦s per ell sol un menjar individual. Era un recurs de substituci¨®, o complement, segurament. Un obsequi sense preu. Dona gust terr¨®s, vegetal, met¨¤l¡¤lic, d¡¯un sabor fort no domesticat.

Hi ha d¡¯altres plantes, tiges, arrels i fulles salvatges que tenen o han tingut ¨²s alimentari, m¨¦s enll¨¤ de la raresa. Verdolaga, bledes silvestres, ortigues, la que ¨¦s m¨¦s apreciada ¡ªpel preu, i perqu¨¨ ja ¨¦s de conreu¡ª les cama-roges d¡¯arrel blanca i tendra, menjades crues trempades (amanides) o en raola. No en parlem dels esp¨¤recs de marge, silvestres, de bosc, dits cristians, de gat, castellans, d¡¯ombra. Al canal de Youtube d¡¯IB3 hi ha en Miquel Calent on mostra i explica la diversitat gastron¨°mica de la natura espont¨¤nia.

El cuinat eivissenc can¨°nic, aliment m¨¤xim del temps de m¨ªnims ¡ªcom ¨¦s la salsa de nadal, un altre atavisme i endemisme¡ª, duia guixes, faves pelades, grell (sofregit o ceba tendra), menta, nyora, sal, pebre vermell, oli. Es canvia l¡¯aigua del primer bull i s¡¯hi posen dos alls secs. (Per fer retre o moderar la pot¨¨ncia de la verdura hi afegien bleda). Al final, un raig de llimona per matisar i oli cru per assaborir m¨¦s. De companyia, ceba crua.

Des de Moscou, na Pilar Bonet em va fer un oport¨² rebot del reportatge d¡¯en Soldat (Josep ?ngel Costa), al ¡®Diario de Ibiza¡¯, amb el testimoni, not¨ªcia i quasi un documental escrit de la vig¨¨ncia testimonial del cuinat de verdures. Tota la fam¨ªlia pagesa trescava per les voreres per fer aplec de fulles. En dona el preu (18/20 euros el quilo el 2020 en temps de clausura) i recull com al passat la collita delicada arribava a assecar les fulles per usar-les en diferit, despr¨¦s de posar-les en remull i ressuscitar-la. Ara se¡¯n fa comer? a xarxes ecol¨°giques. La tradici¨®, la gana de repetir, o la gana de gana, feia miracles.