Els prehistoriadors recorren a l¡¯ajuda dels ossos per esclarir jaciments

Una investigaci¨® sorprenent ha unit en l'obstinaci¨® per avan?ar en el nostre coneixement del passat prehistoriadors i¡­ ossos. Un equip d'investigadors ha publicat aquest dilluns a la revista Scientific Reports un estudi experimental sobre la manera en qu¨¨ els carn¨ªvors salvatges s'aprofitaven de les restes dels animals ca?ats i consumits per poblacions humanes en el paleol¨ªtic. El treball ha consistit a reproduir les condicions dels campaments neandertals provisionals i observar de quina manera els carn¨ªvors alteren els espais on s'han cuinat i despr¨¦s llan?at les restes. L'experiment s'ha fet amb ossos, tenint en compte la dificultat de trobar al nostre territori llops i, encara m¨¦s, hienes i lleons, que eren els altres grans carn¨ªvors amb els quals s'interrelacionaven llavors els ca?adors paleol¨ªtics. Tamb¨¦ perqu¨¨ l'equip t¨¦ familiaritat f¨°ssil amb aquests animals en excavar a les coves del Toll i Toixoneres, a Moi¨¤, un palau de la fauna del quaternari que inclou l'os bru actual (Ursus arctos) i de les cavernes (Ursus spelaeus). La recerca s'ha fet durant cinc anys a l'Alt Pirineu i al Pallars amb la col¡¤laboraci¨® dels equips de seguiment de l'os bru.

¡°Durant molt de temps hav¨ªem vist que els carn¨ªvors havien alterat els jaciment prehist¨°rics movent restes i fent-los desapar¨¨ixer quan els humans marxaven¡±, explica a aquest diari Jordi Rosell. Ell i Maite Arilla s¨®n els dos investigadors de l'Institut Catal¨¤ de Paleoecologia Humana i Evoluci¨® Social (IPHES) i de l'?rea de Prehist¨°ria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona que signen l'article, amb Ruth Blasco, del Centre Nacional d'Investigaci¨® sobre l'Evoluci¨® Humana (CNIEH). ¡°De manera que per estudiar com es comportaven en el passat hem mirat de reconstruir les mateixes condicions i veure com ho fan ara, i extrapolar-ne les dades¡±.

Rosell assenyala que reproduir un campament neandertal ¨¦s f¨¤cil: ¡°N'hi ha prou amb encendre una foguera, fer una costellada, amb vaca i xai, no recollir les restes, fer una migdiada i marxar, deixant c¨¤meres amb sensors de moviment per observar qu¨¨ passa¡±. Una altra cosa ¨¦s aconseguir que els ossos col¡¤laborin. ¡°Treballar amb animals salvatges t¨¦ aix¨°, de vegades no volen ajudar. Per exemple, els ossos nom¨¦s volen carn quan surten de l'hibernaci¨®, del mar? al maig, i la resta de l'any ni la toquen. Ha estat labori¨®s i hem funcionat molt pel sistema d'encert-error, per¨° tenim v¨ªdeos molt interessants que mostren la manera en qu¨¨ remouen les restes¡±.

L'objectiu ¨¦s aconseguir prou informaci¨® per crear models que permetin entendre la manera en qu¨¨ aquestes accions animals van modificar els jaciments. ¡°Els neandertals feien campaments provisionals que abandonaven r¨¤pidament; els carn¨ªvors hi acudien molt de pressa atrets per les olors de la carn que s'havia cuinat i la possibilitat de trobar menjar f¨¤cil entre les despulles acumulades, i llavors feien desapar¨¨ixer les restes engolint-les o emportant-se-les, i modificaven aix¨ª el que es convertiria en el registre f¨°ssil¡±. Els investigadors han pogut comprovar que tamb¨¦ els carn¨ªvors petits (guineus, teixons...) alteraven l'escena, i ho feien tamb¨¦ aus com els corbs, la qual cosa jugava un paper important en la formaci¨® dels jaciments.

Segons Maite Arilla, tots aquests animals que vagaven pels campaments ¡°s¨®n aut¨¨ntics fantasmes¡± que van modificar el que els prehistoriadors troben i que ¨¦s amb el que han de recompondre el passat. Per la seva banda, Blasco subratlla que la feina que han fet obre una nova perspectiva per entendre els jaciments paleol¨ªtics, per exemple per qu¨¨ hi ha tan poques ep¨ªfisis (extrems dels ossos llargs). ¡°Ara comencem a tenir dades per avaluar la import¨¤ncia del paper d'aquests animals i contraposar-lo als efectes causats pel consum hum¨¤¡±. L'estudi ha contribu?t a modificar la idea que els neandertals nom¨¦s ca?aven animals grans: ¨¦s molt possible que les restes dels petits simplement se les mengessin o se les enduguessin els animals salvatges de la manera en qu¨¨ s'ha observat durant la recerca. Als campaments de cromany¨® aix¨° no passava perqu¨¨ els ocupaven d'una manera molt m¨¦s estable.