I Raimon va fer cantar Ausi¨¤s March

El 1970 va arribar als expositors de les botigues de discos Per destruir aquell qui l¡¯ha desert, un elap¨¦ de Raimon (X¨¤tiva, 80 anys) editat pel segell Discophon amb una en¨¨rgica portada del pintor Antoni T¨¤pies i 12 can?ons que marcarien un abans i un despr¨¦s en la traject¨°ria del cantautor.

Havia anticipat aquest canvi un disc senzill que contenia Veles e vents, una esparsa del poeta medieval Ausi¨¤s March, i De nit a casa una can?¨® sobre l¡¯angoixa de les detencions nocturnes a la dictadura. Si fins a aquest moment les composicions de l¡¯artista se sustentaven en la sobrietat de la guitarra i, en general, en acords raspats, el nou treball obriria un horitz¨® harm¨°nic i est¨¨tic expansiu. El music¨°leg i periodista Antoni Batista, autor de diversos llibres sobre el cantant, assenyala a Raimon. La construcci¨® d¡¯un cant (RBA) que Veles e vents, el primer poema de March que va musicar el cantant, va suposar ¡°un salt qualitatiu important¨ªssim¡±. L¡¯expressi¨® l¨ªrica del poeta medieval, els decas¨ªl¡¤labs amb cesura entre la quarta i la cinquena s¨ªl¡¤laba que abans havia utilitzat Ramon Llull, canvia la seva manera de cantar, d¡¯entendre la instrumentaci¨®¡±. Fins i tot la manera d¡¯escriure algunes de les seves can?ons futures m¨¦s representatives, com T¡¯he conegut sempre igual, Com un puny o Andreu, amic, que compondria sobre aquesta estructura m¨¨trica.

Aquest canvi desemboca en el que Batista defineix com ¡°l¡¯alliberament de la guitarra¡± com a instrument cardinal i va obrir el cantant a arranjaments musicals en sintonia amb seva producci¨® mel¨°dica, ja de caire cambr¨ªstic, ja simf¨°nic, ja sinfonicocoral¡±. Des de la m¨²sica del crit¡±d¡¯Al vent, Raimon mostrava una evoluci¨® mel¨°dica, de sons graduals. A aquest tr¨¤nsit havien contribu?t el compositor i pianista de jazz Lle¨® Borrell, el director coral Enric Gispert i el tamb¨¦ compositor Josep Soler, els quals, segons Batista, posen Veles e vents en format de cambra¡±.

El music¨°leg assenyala Soler com a responsable del ¡°delici¨®s contracant del poema d¡¯Ausi¨¤s March, que perllonga la melodia de Raimon amb timbres ben temperats de vent i corda¡±. Amb el temps, aquesta l¨ªnia marcada fa 50 anys per Raimon s¡¯aniria enriquint amb les aportacions d¡¯altres< m¨²sics com Michel Portal, Antoni Ros Marb¨¤ i Manel Camp. Les prohibicions constants, per¨°, no van permetre al cantant disposar per als directes d¡¯un grup de m¨²sics estable que reflect¨ªs aquesta evoluci¨® en tots els seus registres, sense altra sortida que l¡¯austeritat de la guitarra, tot i que Raimon defensa que mai no l¡¯ha deixat ¡°.

Rescat d¡¯un poeta

Per destruir aquell qui l¡¯ha desert, t¨ªtol pres d¡¯un decas¨ªl¡¤lab de l¡¯autor de Veles e vents sobre un rebuig amor¨®s, inclo?a en la seva cara principal cinc poemes de dos poetes medievals valencians (Ausi¨¤s March i Jordi de Sant Jordi) i un del francisc¨¤ mallorqu¨ª Anselm Turmeda. Raimon subratllava en aquest treball la seva aposta pel Segle d¡¯Or mediterrani i la seva predilecci¨® per March, cosa que constituiria una ins¨ªgnia en la seva traject¨°ria. En aquell moment el poeta no existia per a la hist¨°ria de la literatura espanyola, encara que havia influ?t en Garcilaso de la Vega o havia estat tradu?t pel Marqu¨¨s de Santillana i Francisco de Quevedo. El cantant l¡¯havia descobert el 1959 amb motiu dels actes que va organitzar la Universitat de Val¨¨ncia en el cinqu¨¨ centenari de la mort del poeta, i el fil¨°leg Miquel Dol? li havia ensenyat a llegir correctament els decas¨ªl¡¤labs per a aquell acte commemoratiu.

El cantant va descobrir March en els actes del cinqu¨¨ centenari de la seva mort

Des de 1967, recorda ara, havia estat fent una lectura m¨¦s atenta del poeta i tractant de posar m¨²sica a Veles e vents. El 1969, finalment, ho va aconseguir i la va cantar a Salvador Espriu. Despr¨¦s escoltar-la, em va donar les gr¨¤cies en nom d¡¯Ausi¨¤s March¡±, relata Raimon entre rialles. El disc va rescatar March de l¡¯oblit i la ignor¨¤ncia i avui est¨¤ considerat el poeta m¨¦s emblem¨¤tic de la literatura catalana medieval. Veles e vents, pe?a que va triar el solvent medievalista Mart¨ª de Riquer per al seu funeral el 2013, ha estat una de les m¨¦s aplaudides en la carrera del cantant.

Per Raimon, el disc desentonava per a qui el redu?a ¡°al museu de la resist¨¨ncia¡±

Raimon havia fet un arriscat gir en la seva traject¨°ria, una aposta que la seva nova discogr¨¤fica compartia per¨° que comercialment podia no ser entesa. Fins i tot l¡¯assagista Joan Fuster, despr¨¦s d¡¯elogiar la seva feina, va advertir Raimon que era un cam¨ª que podia apartar-lo del seu p¨²blic. La dictadura, per¨°, no va percebre aquest canvi, i en diversos recitals va prohibir tant el poema Desert d¡¯amics de Jordi de Sant Jordi com Elogi dels diners de Turmeda, aix¨ª com alguns d¡¯Ausi¨¤s March, sempre sorgits del combat interior del poeta entre el seu temperament amor¨®s i les estrictes normes escol¨¤stiques. Per als desconfiats censors, aquestes expressions individuals del segle XV sempre tenien una transposici¨® col¡¤lectiva contempor¨¤nia d¡¯oposici¨® al r¨¨gim.

Raimon considera que en aquell moment la seva imatge, tot i que ja tenia una dimensi¨® internacional (aquell mateix any va cantar als Estats Units i Fran?a), estava molt cenyida a la del ¡°cantant antifranquista¡± i ¡°el disc desentonava¡± per a qui el volia ¡°reduir al museu de la resist¨¨ncia¡±. Amb tot, Per destruir aquell qui l¡¯ha desert era la plasmaci¨® d¡¯un cam¨ª iniciat el 1965 amb el disc Can?ons d¡¯amor, el qual va seguir un any despr¨¦s Can?ons de la roda del temps (els poemes del cicle vital de l¡¯home del llibre El caminant i el mur, d¡¯Espriu), en qu¨¨ trencava els motlles que l¡¯encasellaven. Per destruir aquell qui l¡¯ha desert projectava Raimon en tota la seva amplitud posterior. Quants anys dius que fa? Quinze?¡±, fa broma mig segle despr¨¦s per tel¨¨fon, des de la casa de Barcelona on tracta de suportar el confinament pel coronavirus.