El comer? carrega contra Torra per no suavitzar el confinament a Barcelona

El coronavirus ens ha minat la salut per¨° no ha de matar l'economia. La idea era compartida per la patronal de la petita i mitja empresa (Pimec), comerciants i el gremi de restauraci¨® davant la posici¨® de la Generalitat de mantenir Barcelona en la fase 0. Si la setmana passada el disgust d'aquests dos amplis sectors de l'economia va ser notable perqu¨¨ la capital no feia el primer pas en la desescalada, ahir dimecres Roger Pallarols, president dels restauradors, confiava que el Govern central rectifiqui Quim Torra.

¡°Entenc totes les raons i els indicadors sanitaris, per¨° tamb¨¦ hem d'evitar entre tots que la pand¨¨mia del coronavirus pugui provocar, tamb¨¦, la mort econ¨°mica¡±, apuntava ?lex Go?i, president de Pimec comer?, molt cr¨ªtic amb l'actitud del Govern i que divendres passat, en una reuni¨® amb el president Torra, ja el va alertar de la urg¨¨ncia de l'obertura comercial. Go?i assegura que els comer?os ja han passat dos finals de mes amb les portes tancades, que estan asfixiats econ¨°micament i que no se'ls pot exigir m¨¦s: ¡°Tots s'han preparat per poder obrir, complint els protocols, instal¡¤lant mampares i tenint-ho tot a punt i est¨¤ demostrat, com passa en el sector de l'alimentaci¨®, que la gent fa cua i que es pot garantir la dist¨¤ncia de seguretat¡±.

El directiu de Pimec va instar dimecres l'Ajuntament, en una reuni¨® del Pacte per Barcelona, a ajudar precisament en tot el que fos possible perqu¨¨ la ciutat passi a la fase 1. En aquesta fase, els comer?os ¨Cde menys de 400 metres quadrats i que siguin fora dels centres comercials¨C poden retornar a l'activitat amb una limitaci¨® de l'aforament i complint les indicacions sanit¨¤ries.

Mentrestant, cada vegada s¨®n m¨¦s els comer?os dels eixos de barris que aquesta setmana han apujat les persianes amb el sistema de la cita pr¨¨via. Botigues de moda, de roba per a la llar, sabateries i negocis d'electrodom¨¨stics d'eixos com el de la Rambla del Poblenou, l'avinguda Gaud¨ª, Gran de Gr¨¤cia o el passeig Maragall han obert en un intent de recuperar l'activitat i ingressar alguna cosa despr¨¦s de dos mesos d'aturada. Segons Barcelona Comer?, que agrupa 5.500 comer?os de 23 eixos dels districtes, si la setmana passada van ser un 15% els que van obrir amb aquest sistema, des d'aquest dilluns s'hi han sumat entre un 10% i un 20% m¨¦s. La fundaci¨® Barcelona Comer? es va posicionar ahir en contra del criteri restrictiu de la Generalitat i va insistir que s'aixequin les restriccions per a l'obertura comercial.

Si els eixos comercials de les zones m¨¦s tur¨ªstiques de la ciutat calculaven, segons una enquesta als seus associats, que un 35% dels negocis no podran tornar a obrir despr¨¦s de la crisi, l'impacte en l'activitat dels eixos dels barris es preveu m¨¦s desigual, encara que a Barcelona Comer? donen per fet que hi haur¨¤ tancaments de negocis que no podran aguantar. La capital catalana t¨¦ uns 60.000 comer?os de proximitat que contribueixen en bona mesura al 14,4% del PIB de la ciutat.

Per als 9.000 bars i restaurants de Barcelona que esperen poder obrir les terrasses, la posici¨® de la Generalitat que la ciutat ha d'esperar a passar a la fase 1 ¨¦s un ¡°desastre¡±, en paraules de Roger Pallarols, president del gremi que els agrupa. Pallarols considera que la Generalitat s'equivoca i que el Govern central l'ha de rectificar: ¡°La situaci¨® ¨¦s cr¨ªtica. Hi ha milers de persones que esperen recomen?ar a treballar. No hem de deixar que el coronavirus guanyi la batalla de la destrucci¨® de l'economia¡±.

Organitzar les terrasses

Restauradors i comerciants no donen per perduda la batalla i esperen que dilluns terrasses i comer?os puguin obrir. Per aix¨°, Barcelona Oberta, Barcelona Comer? i el gremi de restauraci¨® han creat un equip de professionals, amb t¨¨cnics de les tres entitats, per agilitar les tramitacions dels restauradors en les seves peticions d'obertura o creixement de terrasses.

Una decisi¨® que ja va anunciar l'Ajuntament la setmana passada per contribuir a la reactivaci¨® econ¨°mica i ampliar l'espai p¨²blic a costa del cotxe. Els restauradors proposen que es tracti d'una ¡°comunicaci¨®¡± pr¨¨via a l'ocupaci¨® i que despr¨¦s els t¨¨cnics municipals les revisin.