Retorn al planeta Gigamesh passant per Yuggoth

El llarg confinament ha provocat un alarmant descens de lectures que venen de gust a les prestatgeries de casa. Et pots reprovisionar via missatger, ¨¦s clar, per¨° els llibres triguen, els repartidors s'equivoquen de domicili ¨Cl'altre dia vaig veure un ve¨ª a la seva terrassa llegint un llibre sobre la Segona Guerra Mundial que havia encarregat jo¨C i de vegades t'arriben els t¨ªtols quan se t'han passat les ganes de llegir-los; aix¨° si ¨¦s que no et deixen a l'ascensor una caixa amb roba de Mango de noia... A m¨¦s, hi ha tamb¨¦ aix¨° que, no s¨¦ vosaltres, per¨° jo ja no aguanto m¨¦s sense anar a les llibreries.

El cas ¨¦s que dimarts, despr¨¦s d'una jornada especialment dolenta, em va agafar un desig irreprimible d'anar a ca?ar jo mateix un llibre de Lovecraft, el creador d'aquest univers espant¨®s de criatures tan sobrenaturals com estranyes que nom¨¦s pensen a cometre indescriptibles maldats amb nosaltres. Lovecraft ¨¦s bona companyia per a aquests dies: es va passar bona part de la vida autoconfinat a la casa que tenia a Providence amb por del contagi f¨ªsic i moral d'un m¨®n que li semblava amena?ador i va il¡¤luminar una cosmogonia de monstruositats que deixen veure com ¨¦s de perill¨®s sortir a fora no ja sense mascareta sin¨® directament sense rev¨°lver.

Malauradament, l'¨²ltima obra de Lovecraft que em quedava a casa sense obrir era un llibre de dibuix (The H. P. Lovecraft drawing book, de Nigel Dobbyn, Arcturus, 2018), que serveix per ensenyar-te a dibuixar els seus ¨¦ssers temibles (genial el llefisc¨®s Cthulhu en cinc passos) per¨° t¨¦ poca subst¨¤ncia liter¨¤ria. Aix¨ª que, aprofitant una finestra de desconfinament, vaig encaminar els meus passos a la llibreria Gigamesh, aquest fam¨®s parad¨ªs del vici i la subcultura, com si an¨¦s de passeig a Arkham.

La llibreria estava tancada, ¨¦s clar, per¨° a trav¨¦s de la reixa es podien veure els aparadors plens de llibres, jocs i espases, i al fons el meravell¨®s territori amic, tot i que ara com ara prohibit, de l'establiment. Despr¨¦s de sospirar una bona estona i gaireb¨¦ caure de genolls com el coronel Taylor al final d'El planeta dels simis, vaig marcar el n¨²mero de contacte que hi havia en un paper fixat a la reixa per fer compres amb cita pr¨¨via, el sistema que regeix ara. Em va estranyar que el prefix no fos d'Arrakis, Transsilv¨¤nia, Cimmeria o Castle Rock.

¡°Volia alguna cosa de Lovecraft¡±

Va contestar una bonica veu de noia. ¡°Mira, volia alguna cosa de Lovecraft, per¨° ho he llegit tot¡±, vaig dir fent-me l'interessant ¨Ccom si Lovecraft fos Proust¨C, ¡°aix¨ª que m'agradaria un bon pastitx; no s¨¦, teniu Los nombres muertos, de Jes¨²s Ca?adas?¡± (era una prova per veure amb qui parlava, perqu¨¨ ja me l'he llegit). ¡°La hist¨°ria de la recerca del Necronomicon per Europa? Ho sento, per¨° diria que no, est¨¤ esgotat. Per¨° si vols et puc buscar alguna altra cosa¡±. Estava de sort, no nom¨¦s havia trobat una aut¨¨ntica llibretera de Gigamesh sin¨® que, a m¨¦s, podia xerrar una estona sobre Lovecraft. ¡°Tens alguna cosa per recomanar-me?¡±, vaig preguntar amb l'¨¤nsia d'un ionqui que va a buscar una dosi. ¡°B¨¦, no ¨¦s un pastitx per¨° jo crec que t'agradar¨¤: Lago negro de tus ojos, de Guillem L¨®pez, una hist¨°ria molt personal, que transcorre en un lloc de Val¨¨ncia en qu¨¨ apareix una llacuna fosca i hi passen coses estranyes¡±. ¡°I dius que ¨¦s lovecrafti¨¤?¡±, vaig interrogar pensant en la puresa del material. ¡°Ah¨¤, hi t¨¦ un aire, fia-te'n, ¨¦s molt bo¡±. ¡°D'acord, me'l quedar¨¦. Quant val i com ho fem?¡±. M'havia de donar cita, per¨° li vaig dir que era a prop i vam acordar que hi passaria al cap d'uns minuts. Em va indicar una porta secund¨¤ria al costat de la botiga pintada amb una escena de Joc de trons i em va dir que prem¨¦s un timbre que hi havia amagat darrere d'una columna. Que emocionant!

Despr¨¦s de fer una mica de temps, vaig trucar. Es va obrir la porta. Era com un magatzem d'Innsmouth, a la cantonada de Lafayette Street amb la Mansion Marsh, per¨° en comptes de donar recer a la secta de Dagon era ple de piles de llibres. Una noia amb guants i mascareta em va lliurar la comanda. Al fons una altra em somreia: "?s un exemplar signat, tens sort". Vam parlar una estona a dist¨¤ncia. Encara no sap ning¨² quan podran obrir. "Nosaltres tamb¨¦ trobem a faltar la gent remenant per la llibreria".

Me'n vaig anar tot cofoi amb la meva bossa de Gigamesh, sentint que, encara que fos a mitges, tornava una mica a les meves velles rutines. Vaig devorar el llibre (nom¨¦s s¨®n 134 p¨¤gines), satisfent la meva fam de misteris i terrors lovecraftians. ?s una hist¨°ria magn¨ªfica, amb moltes influ¨¨ncies del solitari de Providence (els que murmuren, el planeta Yuggoth ¨Cja ho sabeu, m¨¦s enll¨¤ de Nept¨², ulls sense parpelles i boques sense llavis en la carn de la nit, protagonista en tractament psiqui¨¤tric¡­), per¨° no nom¨¦s, i amb una estructura molt contempor¨¤nia. Em va fer gr¨¤cia veure que hi surt un paio que es dedica a desinfectar llocs amb roba de protecci¨® i mascareta.

Que seguim confinats ¨¦s una mala passada, per descomptat, per¨° ¨¦s un consol que entre les escletxes de les llibreries ja es vegi llum, i puguis viatjar a altres planetes¡­