Un ull a la finestra

Una d¡¯aquestes tres formes: com murs (l'oposici¨® tancada del m¨®n), com miralls (reflexos d¡¯un mateix) o com finestres (obertura plaent, possibilitats)¡­ Suspens total: aix¨ª no pot comen?ar una cr¨°nica. Arribats a aquesta l¨ªnia, ja nom¨¦s em segueix el meu pare. Potser ell tampoc, tot sol a casa, envellit de cop, atemorit, fart del confinament. L¡¯entenc, per¨° jo m¡¯hi faig millor perqu¨¨ he descobert les finestres i el balconet del menjador. Explicaci¨®: com que un ¨¦s un remer del Volga del periodisme, arriba sempre a casa a les tantes, quan les persianes ja s¨®n avall per a?llar-se de la mirada de la foscor. I quan s¡¯hissen al mat¨ª, ja acostumo a no ser-hi.

Aquests dies s¨ª. He descobert que la finestra ¨¦s aquell punt m¨¤gic entre la possibilitat de veure (o mostrar) una escena ¨ªntima i la voluntat d¡¯escapar. I aix¨ª ha aflorat el meu ve?nat ignot. Controlo sis finques. Per¨° no per fer el tafaner, s¨®n m¨¦s aviat les ¨¤nimes d¡¯objectes i persones el que miro. Per exemple, intento entendre la naturalesa demon¨ªaca que cova el falder de lladrucs agud¨ªssims, incansable, que acabo de con¨¨ixer, per¨° que fa anys que sento a trav¨¦s de la paret i que va fent torns amb la m¨²sica en dolby surround (dissabtes a la nit) del seu jove amo, de qui encara no tinc el plaer. S¨ª de les seves, confio, dues germanes, diumenge passat en biquini tallant-se els cabells l¡¯una a l¡¯altra a la terrasseta.

S¨ª, hi ha molt de biquini, per¨° no ¨¦s el cas de la meva sireneta lectora, al davant. Trapezista sense xarxa, s¡¯asseu en shorts a l¡¯ampit, apuntalada amb les cames l¨¤nguides i n¨ªvies, cada tarda, quan toca l¡¯hora solar a aquesta banda del carrer. Acostuma a sostenir amb displic¨¨ncia llibrets prims, intueixo que poesia, que sucumbeixen ben aviat al m¨°bil. L¡¯interior, sobri juvenil: sobre una m¨ªnima lleixa met¨¤l¡¤lica, un quadre gris vertical amb quatre fotos. Dec haver estat indiscret perqu¨¨ ¨²ltimament s¡¯hi alterna, d¡¯improv¨ªs, un jove amb barba, argent¨ª (accent, mate que xucla) i, per complexi¨®, un puma de la selecci¨® de rugbi del seu pa¨ªs.

Educat en la culpa, descobert, em sento com Indra, el d¨¦u hind¨²: despr¨¦s de seduir la dona del savi Gautama, aquest va obtenir de les potestats superiors que Indra hagu¨¦s de portar sobre el cos l¡¯empremta de mil figures de yoni (¨°rgan femen¨ª) que despr¨¦s es van transformar en ulls. La connexi¨® simb¨°lica entre yoni i ull ¨¦s profunda, com constata el mite grec d¡¯Edip, que esdev¨¦ cec com a castraci¨® per haver posse?t la seva mare, Jocasta. Sexe i ull: ¨°rgans com a or¨ªgens de poder vital, que reflecteixen aquelles figures que poblen mig inventari de mites asi¨¤tics amb ulls a les mans (acci¨® clarivident), que en l¡¯art cristi¨¤ recalaran a les ales dels ¨¤ngels ¡­

L¡¯homenot em repta. Em fa mal d¡¯ull, penso, hipocondr¨ªac. Potser, sota la seva forma humana, ¨¦s un catoblepas, animal de les fonts del Nil amb una mirada que matava a l¡¯instant, segons relata Plini a la seva Hist¨°ria Natural; o potser ¨¦s una medusa antropomorfa i em petrificar¨¤ nom¨¦s mirant-me?¡­ Estic inc¨°mode. Tampoc hi ajuda que ara llegeixi el delici¨®s El ojo en la mitolog¨ªa. Su simbolismo (1954), de Juan Eduardo Cirlot, llavor del seu Diccionario de s¨ªmbolos i que repassa aparicions irracionals de l¡¯ull en el relat de la humanitat. Ho recupera Wunderkammer. Aqu¨ª veig tamb¨¦ que el mite d¡¯Indra salta a la llegenda grega del guardi¨¤ Argos, a qui no el van salvar ni els seus 100 ulls: tots es van adormir davant la m¨²sica d¡¯Hermes, que el va decapitar.

Reflex inconscient d¡¯aquestes lectures, em poso ulleres de sol i gorra. Vindria a ser com l¡¯estrat¨¨gia de fenicis, siris, etruscos o cartaginesos i m¨¦s tard d¡¯astuts guerrers, que guarnien amulets, elms o escuts amb els quals atreien el mal d¡¯ull de l¡¯enemic, que es distreia amb tot all¨°. I aix¨ª se m¡¯ha desvetllat aquella vella inquietud pel meu vestuari, mecanisme de defensa per desviar l¡¯atenci¨® de l¡¯oponent respecte a la meva persona, dirigint-la al traje. Tamb¨¦ deu anar per aqu¨ª aquella obsessi¨® per no ostentar cap mena de riquesa, per no atreure mirades de malastrugan?a. O potser, influx de les monges de l¡¯escola infantil, aquell calfred davant de l¡¯Anyell apocal¨ªptic dels set ulls o la t¨¨rbola Senyora Quaresma, amb tots aquells ulls per vigilar el dejuni.

Sota les ulleres, canvio de pis i de bloc fins als cabells grisos sobre sof¨¤ vermell en menjador barroc (cortinatge, llum a la tauleta, parets amb quadres...), la vida acumulada d¡¯una dona sola. No l¡¯obre, per¨° s¡¯enganxa als vidres de la finestra mentre un faristol de paret li aguanta un llibre, absorta rere les ulleres. A l¡¯immoble del costat, a tres finestres, un altre faristol, de peu, met¨¤l¡¤lic, amb una partitura, regna tot sol en una habitaci¨® despullada. I em fa pensar que, des del confinament, no sento l¡¯estrepit¨®s tromb¨® que, nom¨¦s cordialment aquests dies, odio, part de l¡¯orquestra assassina que completa un rascador de guitarres encara no ubicat.

De moltes finestres nom¨¦s en conec els peus que sobresurten sovint, entremaliats davant dels raigs de sol, sense que importin les arrugues, els galindons o arabescos digitals. ?s xocant, com l¡¯obsessi¨® del matrimoni del primer pis per passar, gaireb¨¦ cada dia, el soroll¨®s aspirador per la catifa que pengen de la barana o la surrealista conversa que, a l¡¯¨²ltim bloc, sost¨¦ des de dalt un home amb el seu amic: l¡¯ha reconegut darrere la mascareta i, en plena quarantena, constaten que viuen a un carrer de dist¨¤ncia, des de fa dos anys i mig. Gran met¨¤fora: descobrim l¡¯altre quan estem confinats, parapetats, ocults.

A la nit, en la meva met¨°dica ¨²ltima sortida del dia (les llums d¡¯interior tamb¨¦ parlen: un blanc blav¨®s, un ocre intens, un punt que titil¡¤la a les entranyes), penso en si som polifems (per als grecs, el ciclop com a expressi¨® d¡¯inferioritat: sense visi¨® per al que ¨¦s espiritual), somnis, records, fantasies tancades que no deixen de ser finestres a la nostra psique. Est¨¤ b¨¦ fer-hi una ullada i obrir-les, tal com feien els antics quan hi havia un mort a la casa i aix¨ª se li podia alliberar l¡¯¨¤nima.