No hi ha treva per col¡¤locar l¨¤pides

¡°Pare, et portem al cor¡±. Aix¨ª comen?a l'epitafi gravat al costat dret d'una creu sense detalls que acabaven d'esculpir sobre una l¨¤pida de granit Diego i Ferm¨ªn, dos operaris de Cementiris de Barcelona. La pand¨¨mia ha incrementat el treball dins dels nou cementiris locals. Mai no s'havien realitzat tantes incineracions i inhumacions en tan poques setmanes. El pic de mortalitat de la malaltia ha quedat enrere, per¨° la feina ¨¦s, paradoxalment, m¨¦s fren¨¨tica que mai. Una vegada inhumats desenes de cossos, ¨¦s hora de col¡¤locar les l¨¤pides. Amb l'arribada de la fase 1 de la desescalada, el 25 de maig, els familiars dels difunts necessiten visitar n¨ªnxols i tombes dels seus ¨¦ssers estimats. Tancar el duel.

Al mar?, abril i maig del 2019, un any que va ser ¡°normal¡± pel que fa a la mortalitat ¨Csegons Eduard Fern¨¢ndez, director d'operacions de Cementiris de Barcelona¨C es van realitzar 3.667 incineracions i inhumacions als nou cementiris barcelonins. En aquells mesos del 2020, atacats per la covid, han estat 6.904. El m¨¦s letal va ser l¡¯abril, quan es van realitzar 3.522 serveis f¨²nebres (l'abril del 2019 se¡¯n van fer 1.241). El 7 d'abril es va registrar el r¨¨cord d'enterraments i incineracions a Barcelona: 144. ¡°L¡¯habitual ¨¦s no superar els 40 en un dia¡±, mant¨¦ Fern¨¢ndez. De fet, va ser llavors quan l'Ajuntament va anunciar que si la corba no baixava ordenaria un equip de Bombers de Barcelona que ajud¨¦s en les tasques d'inhumaci¨®. No va ser necessari. Durant aquelles setmanes, Diego i Ferm¨ªn van tancar el taller de l¨¤pides i es van dedicar a incinerar i inhumar difunts. Els morts ¨Cper coronavirus, vellesa, malaltia o accident¨C es van anar dipositant en n¨ªnxols segellats amb ciment i guix en espera de col¡¤locar-hi les l¨¤pides.

El confinament i la lluita sanit¨¤ria van fer que al maig la corba comenc¨¦s a donar treva als serveis funeraris. N¡¯hi va haver 1.460 a Barcelona; el maig anterior, 1.144. Diego i Ferm¨ªn van tornar al taller en una petita nau del cementiri de Montju?c. Fern¨¢ndez recorda que el servei de l¨¤pides estava externalitzat fins fa uns anys. ¡°Ara, m¨¦s del 70% de les que col¡¤loquem surten d'aquest taller. La resta s¨®n marbristes privats¡±, afirma el director d'operacions d'aquesta empresa p¨²blica municipal.

S¨ªmbol del Bar?a

Els preus depenen del material: 300 euros les l¨¤pides de granit; 1.300 les de marbre i les que cobreixen la tomba sobrepassen els 3.000. ¡°Per a monuments f¨²nebres, escultures i dissenys m¨¦s concrets has de rec¨®rrer a artistes i nom¨¦s ¨¦s apte per a gent amb la butxaca molt plena¡±, apunta Fern¨¢ndez.

En un dels passadissos exteriors del cementiri s'acumulen metres de pedra de diferent color material i mida. Els operaris trien, tallen i dissenyen, amb l'ajuda d'un programa inform¨¤tic, un epitafi i un dibuix, imprimeixen un vinil, el col¡¤loquen sobre la pedra i buiden ¨Cmoltes vegades manualment¨C lletres i s¨ªmbols. ¡°La creu ¨¦s el que m¨¦s dibuixem¡±, assegura Diego mentre Ferm¨ªn s'aplica amb un martell i un cisell. ¡°F¨¨iem vuit l¨¤pides al dia; avui en fem m¨¦s de 15¡±, informa Diego.

¡°La feina que m¨¦s ha augmentat ¨¦s la de les tires dels laterals dels n¨ªnxols¡±, mant¨¦ Fern¨¢ndez. ?s on es graven els noms dels difunts. Molts familiars comparteixen n¨ªnxol i als laterals apareixen els noms i dates de naixement i mort de tots. ¡°Un any normal podem fer m¨¦s de 1.500 l¨¤pides i m¨¦s de 5.000 laterals. Aquest any no soc capa? de calcular fins on arribarem¡±, adverteix Fern¨¢ndez. ¡°Abans, des que s'efectuava l'enc¨¤rrec fins que col¡¤loc¨¤vem els laterals i les l¨¤pides passaven 25 dies, per¨° ara en tardem 35 i continuem treballant sense pausa¡±, mant¨¦ el cap d'operacions. A m¨¦s, els operaris s'han trobat amb un repunt molt significatiu de persones que van haver d¡¯incinerar els seus familiars per¨° ara que estan permesos els funerals aprofiten per fer una petita cerim¨°nia i inhumar les cendres en n¨ªnxols o tombes. Uns actes que es concentren, sobretot, els caps de setmana.

?s estrany veure alguna l¨¤pida que destaqui. ¡°Mira, aqu¨ª hi ha una d'un senyor del Bar?a¡±, assenyala Fern¨¢ndez assenyalant-ne una amb l'escut blaugrana. Abunda la sobrietat. Ja no es veuen epitafis com el que hi ha esculpit en una antiga l¨¤pida del segle XIX del cementiri del Poblenou en la qual es pot llegir, en catal¨¤: ¡°Em dic Josep Verneda / Jo, que sense mals ni danys / passats els 79 anys / robust i vital vaig viure / un metge... no li dir¨¦ qui / nom¨¦s un dia em va visitar / un vomitiu em va prescriure. / Li vaig dir que no el volia. / Em va dir que em curaria / i l'endem¨¤ moria¡±.