?ltim tango amb la Sard¨¤

Amb la Sard¨¤ ens ten¨ªem un gran afecte des que el 1979 vam ballar el tango en escena innombrables nits. Llavors jo m'havia acabat de graduar a l'Institut del Teatre i Llu¨ªs Pasqual m'havia fitxat com a ajudant de direcci¨® per a unes Tres germanes de Tx¨¦khov al Lliure i despr¨¦s repescat per a Rosa i Maria. Vaig passar moltes hores veient com Pasqual i la Sard¨¤ muntaven aquest veritable one woman show (amb la participaci¨® d'un pianista), que consistia en una primera part festiva i cabaretera amb can?ons, recital de poemes i moltes bromes autoreferencials, i una segona brutalment dram¨¤tica, el mon¨°leg sense concessions d'una dona malalta ¨Cprecisament¨C de c¨¤ncer. El text, del polon¨¨s Ireneusz Iredynsky, va arribar de la m¨¤ de Fabi¨¤ Puigserver, que va signar l'escenografia de l'espectacle. Va ser, em sembla, un moment decisiu en la carrera de l'actriu, que va avan?ar en el cam¨ª cap a l'excel¡¤l¨¨ncia interpretativa, i despr¨¦s la direcci¨®, en la trobada amb Pasqual i amb el Teatre Lliure.

En aquella ¨¨poca era habitual fer tots de tot en el teatre i quan al Llu¨ªs i la Rosa se'ls va acudir que seria divertit que en un moment de la primera part alg¨² ball¨¦s un tango amb ella van aprofitar que jo era per all¨¤, amb els micros, els llums, l'attrezzo, les boes de plomes, i el que fos. L'escena consistia que la Sard¨¤ escoltava uns acords de tango i llavors es ficava entre les caixes i treia a ballar un t¨¨cnic que comen?ava vacil¡¤lant per¨° despr¨¦s ballava intensament fins que ella, farta, l'expulsava amb una empenta fora de l'escenari. La coreografia del tango (que jo no tenia ni idea de com es ballava) ens la va fer, amb molta paci¨¨ncia en el meu cas, S¨ªlvia Munt, en aquell temps ballarina abans de fer-se actriu. El cas ¨¦s que jo em passava les funcions regulant els llums, posant les coses al seu lloc i esperant aquells minuts de tango. I gaudint de la immensa capacitat de la Sard¨¤ per captivar el p¨²blic amb els dos registres de l'espectacle. Els veies morir-se de riure, somiar amb una can?¨® de Brel o amb Jeny dels pirates de Brecht-Weill, i despr¨¦s empassar saliva i plorar amb la Maria, malalta. Despr¨¦s vam fer bolos de l'espectacle, al qual Mainat va decidir retallar la segona part, que li semblava massa tr¨¤gica.

No sabria dir quantes vegades vaig ballar el tango amb la Rosa. Moltes. Des de llavors sempre que ens v¨¨iem ¨Calgunes vegades per feina, d'altres per casualitat¨C f¨¨iem broma amb all¨°, una simple an¨¨cdota en la carrera d'ella i un prec¨ªs record inoblidable per a mi. L'¨²ltima vegada que ens vam trobar va ser per casualitat al mig del pas de vianants de Pau Claris amb Casp. Embrancats conversant gaireb¨¦ ens atropellen. Vam c¨®rrer com nens entremaliats a la casella de salvats, la vorera. Ella, apassionada lectora, anava a la Laie a buscar llibres, com acostumava a fer, despr¨¦s de comprar unes revistes. Vam parlar de les seves ¨²ltimes lectures. De Philip Kerr, que li encantava. Em va agrair que li hagu¨¦s regalat l'Alejandro Magno de Robin Lane Fox, d'Acantilado, que li havia agradat molt, i em va recomanar M¨¤quines com jo, d'Ian McEwan (Anagrama). Vam parlar del seu estat de salut, dolent. De les seves transfusions i tractaments. De la solitud. Se li humitejaven els ulls i reia alhora, una cosa que nom¨¦s li he vist fer a ella. I ens vam acomiadar com sol¨ªem fer, amb una temptativa de passos de tango. ¡°No s¨¦ si estic gaire per balls¡±, va fer broma mentre ens abra?¨¤vem. El seu cos fr¨¤gil, gran, i no obstant aix¨° tan ple d'intensitat i de vida enganxat un moment contra el meu. La seva mirada burleta, tendra i trista. Els anys esvaint-se i la vida, irremeiable.