Cromo del Camp Nou, un menjar

Un mosaic de llesques de pa com soles de sabata de pallasso, vermelles de tom¨¤tiga -aix¨° ¨¦s pa amb tom¨¤tec i pernil-, ¨¦s el cromo impr¨¨s a una mem¨°ria de la primera relaci¨® directa amb un gran estadi de futbol, el Camp Nou del Bar?a per ¨¦sser concrets.

Entre la multitud peregrina els sentits engospen un detall curi¨®s, secundari, quasi infantil, aquell pa gros molt gust¨®s, moll i humil, pa pag¨¨s o moreno, en dirien m¨¦s endavant. Era un berenar de curiositat, vici i subsist¨¨ncia, queviures gegants per l¡¯espectacle.

La descoberta ¨¦s dels temps en qu¨¨ Johan Cruyff aparegu¨¦ com un ¨¤ngel blaugrana per primer cop, als inicis dels anys 70. La tradici¨® futbolera lliga amb l¡¯educaci¨® sentimental i el tret popular de l¡¯afici¨®, que exigia retenir alineacions, gols, noms i instants po¨¨tics.

L¡¯argument alimentari d¡¯entreteniment de l¡¯esdeveniment ¨¦s com una baula espont¨¤nia de congru¨¨ncia cultural-gastron¨°mica de la gran cita festiva. Era la pausa, el descans, una festa.

En el territori gegant del camp i les boires de les viv¨¨ncies, la comunitat mobilitzada, en un tr¨¤fec ingent de seguidors inquiets, passava com un formiguer desbaratat; cadasc¨² segur d¡¯on era el seu lloc a les grades del coliseu del gran circ i la celebraci¨® de l¡¯¨¨xit.

S¡¯anava cap a les boques de la graderia passant per davant l¡¯estesa d¡¯entrepans sense tapar, tot un envit per descobrir aquell gran ventre de formig¨® tens, fum de puro, uniforme col¨°nia de diumenge i un flaire d¡¯amon¨ªac desfet als urinaris.

No tot eren taules parades amb murs i pir¨¤mides de amb pa amb tom¨¤tec, tamb¨¦ s¡¯oferien oloroses les botifarres nacionals catalanes, torrades, sense seques, per¨° si p¨¤tria i greixosa, saborosa. Hi havia devoci¨® rural per la botifarra i opci¨® m¨¦s urbana i senyora pel pernil. Aleshores tamb¨¦ hi havia frankfurts prims, amb regust de mostassa i qu¨¨txup. Les hamburgueses arribaren m¨¦s tard.

Un nadiu de poble illenc, que penetra a la gran metr¨°poli i l¡¯espectacle pel temple dels mites, trenca aquella relaci¨® directa amb el seu futbol nadiu de miniatura per¨° dur¨ªssim, passa de les bosses de pipes i les xufes del Torrent¨® del Felanitx, el cocovet torrat d¡¯aquells homes grassos que cridaven fent equilibris a la grada de l¡¯estadi del Mallorca. Tamb¨¦ servien alcohol, fort i suau, que aleshores era perm¨¨s.

A sa Pobla anaven servits de casa al futbol, amb munici¨® a les butxaques plenes de cacauets de collita propis. Els nins de col¡¤legi se¡¯n duien el berenar embolicat, o un grapat de galetes d¡¯oli i una pastilla de xocolata. El pa i sobrassada o botifarr¨® eren comuns als escenaris del somnis locals. Tamb¨¦ ¨¦s vera que els cocarrois i les panades foren aliment de refor? contra l¡¯avorriment.

L¡¯alta cuina, els canap¨¨s i els banquets a les llotges privades, ara s¨®n un negoci adherit al m¨®n dels grans equips i els grans estadis. No s¡¯han aniquilat els detalls menors de la gastronomia sense taula i cobert per¨° la graderia no mana. Ja ¨¦s un altre univers, divers.

En aquell Camp Nou hi havia el cos de les plomes notables, dels popes i dels servidors dels presidents i, tamb¨¦, de grans narradors de r¨¤dio, Miguel ?ngel Valdivieso ¨Cl¨ªder conf¨¨s de Joaquim Maria Puyal¨C, veus que dibuixaven els absents l¡¯escenografia de la gl¨°ria i els guerrers en combat. Molt m¨¦s amunt dels entrepans hi havia les cabines de r¨¤dio, tant lluny dels d¨¦us, aquells jugadors que eren tremolors sobre la gespa. Futbol vintage que recrea Joan Forteza a IB3 r¨¤dio, amb el perfum de la hist¨°ria, la nost¨¤lgia dels mites, l¡¯aliment emocional de l¡¯afici¨®.