No, Catalunya i Val¨¨ncia no han de parlar en castell¨¤

Suposo que ens hem tornat tots bojos. Aquesta setmana s¡¯ha fet p¨²blica la sent¨¨ncia del Tribunal Suprem sobre el recurs de la Generalitat Valenciana a la impugnaci¨® del seu decret per part del Tribunal Superior de Just¨ªcia valenci¨¤, que va anul¡¤lar la possibilitat que des de Val¨¨ncia es puguin comunicar amb la llengua pr¨°pia amb Catalunya i les Balears i obliga a fer servir el castell¨¤. I deia que ens hem tornat tots bojos perqu¨¨, des de Catalunya estant, especialment des de les files sobiranistes, s¡¯ha vist la decisi¨® del Suprem com un nou atac a la nostra escassa sobirania i com un afront a la unitat de la llengua. ?s sabut que el Suprem ha desestimat el recurs valenci¨¤, per¨° est¨¤ molt lluny de la realitat que aix¨° comporti que les comunicacions hagin de ser en castell¨¤.

De seguida s¡¯han succe?t les declaracions estrafetes i grandiloq¨¹ents. Acci¨® Cultural del Pa¨ªs Valenci¨¤, per exemple, afirma que ¡°el Tribunal Suprem espanyol ataca l¡¯autogovern del poble valenci¨¤ i fins i tot la ci¨¨ncia¡±, mentre que el president de Generalitat catalana, Quim Torra, citant un titular de Vilaweb que ¨¦s obertament fals (¡°El Suprem obliga el Pa¨ªs Valenci¨¤ i Catalunya a comunicar-se exclusivament en castell¨¤¡±), ha trobat un argument per apuntar cap a una desobedi¨¨ncia de fireta: ¡°Acatar aquesta sent¨¨ncia seria acceptar una burla monstruosa i ignominiosa a la nostra llengua. Per descomptat, la Generalitat de Catalunya seguir¨¤ comunicant-se en catal¨¤, llengua comuna, amb els governs de les Illes i del Pa¨ªs Valenci¨¤¡±. Torra pot dir el que vulgui, per¨° si els respectius directors generals de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica es comuniquen en catal¨¤ entre ells no ser¨¤ per cap acte de rebel¡¤lia.

No ¨¦s aquest el lloc per defensar el Tribunal Suprem, tal vegada ja hi ha hagut ocasions perqu¨¨ cadasc¨² se n¡¯hagi fet una opini¨®, i no tenim la pretensi¨® de desmentir-la. Per¨° altra cosa ¨¦s que des d¡¯alguns sectors s¡¯utilitzi la llengua en benefici propi, a trav¨¦s d¡¯una victimitzaci¨® que sembla end¨¨mica i de la lectura esbiaixada de titulars que serveixen per atiar la parr¨°quia. Perqu¨¨ la sent¨¨ncia, m¨¦s que pretendre prescriure en quina llengua s¡¯han de comunicar les autonomies, o m¨¦s que interferir en la consideraci¨® de la igualtat entre el catal¨¤ i el valenci¨¤ (reconeguda pel Tribunal Constitucional), ¨¦s un mer i simple marcatge de territori.

Qui s¡¯hagi llegit la sent¨¨ncia ja deu saber per on van les coses. Si ¨¦s que alg¨² se l¡¯ha llegida. El Tribunal Suprem desestima completament el recurs de la Generalitat valenciana en aplicaci¨® de l¡¯article 15.3 de la Llei de Procediment Administratiu Com¨² de les administracions p¨²bliques, que diu aix¨ª: ¡°L¡¯Administraci¨® P¨²blica instructora haur¨¤ de traduir al castell¨¤ els documents, expedients o parts d¡¯aquests que hagin de tenir efecte fora del territori de la Comunitat Aut¨°noma i els documents dirigits als interessants que aix¨ª ho sol¡¤licitin expressament. Si haguessin de tenir efectes en el territori d¡¯una Comunitat Aut¨°noma on sigui cooficial aquesta mateixa llengua diferent del castell¨¤, no ser¨¤ necess¨¤ria la seva traducci¨®¡±. Repetim: no ser¨¤ necess¨¤ria la seva traducci¨®. I es tanca la sent¨¨ncia com una q¨¹esti¨® de compet¨¨ncies: ¡°La regulaci¨® auton¨°mica en la disposici¨® reglament¨¤ria impugnada manca en conseq¨¹¨¨ncia de cobertura competencial i ha de ser anul¡¤lada¡±.

La sent¨¨ncia doncs ¨¦s molt clara i t¨¦ un missatge ben diferent del que ens ha arribat. Les diverses administracions amb llengua pr¨°pia no tenen cap necessitat de fer servir el castell¨¤ entre elles, ni tan sols estan obligades a adjuntar la traducci¨® dels documents que es tramitin. Aix¨ª mateix ho estableix la legislaci¨® estatal. Per descomptat, no estan obligades a fer servir el castell¨¤ en exclusiva i Quim Torra podr¨¤ escriure a Ximo Puig en catal¨¤. El Suprem, en tot cas, ha optat per delimitar el terreny de joc i ha recordat que ¨¦s ell qui posa les normes, que preval la legislaci¨® estatal per davant del que puguin fer les autonomies, i que si dues comunitats poden fer servir la mateixa llengua ¨¦s perqu¨¨ l¡¯Estat ho permet, no pas perqu¨¨ comparteixin ¨¤mbit ling¨¹¨ªstic i tinguin prou sobirania per legislar sobre una cosa aix¨ª.

De fet, el missatge ¨¦s aquest: l¡¯Estat ens posa la m¨¤ a l¡¯espatlla i ens recorda quines s¨®n les coses que ens deixa fer. Amb aquella magnanimitat.