¡®Blues¡¯ per una motocicleta vermella

Paradoxalment, ja que una de les gr¨¤cies de la moto era portar-la per passejar, recordo la meva Cota 247 m¨¦s que algunes de les noies que m'agradaven llavors. Aix¨° no vol ser un menyspreu a cap d'elles, amors adolescents que passaven en aquella ¨¨poca, els anys setanta, com estrelles fugaces, deixant un breu tra? fulgurant, amb aroma d¡¯Eau de Rochas, al cel dels meus volubles pensaments (despr¨¦s hi havia les que provocaven cataclismes dignes del meteorit que va extingir els dinosaures). Les vaig estimar, suposo, per¨° s'han esborrat les seves cares i el contorn dels seus cossos, i mira que ball¨¤vem lents... ¨Cperdonin l'efusi¨®, a mitges entre Neruda i Il Guardiano del Faro (Amore grande, amore libero). En canvi, la meva motocicleta continua all¨¤, viva en la mem¨°ria, amb les seves l¨ªnies esveltes, la corba gr¨¤cil del dip¨°sit, la brillantor dels cromats, els insondables secrets del c¨¤rter, el perfum de la barreja d¡¯oli i gasolina. La meva moto, rotunda, vermella, Montesa.

L'altre dia vaig visitar l'exposici¨® dedicada a la marca al Palau Robert com qui acudeix a una cita amb un vell amor. Fins i tot vaig sospesar si portar unes flors o recuperar els pantalons de pell de pr¨¦ssec (ja m¡¯anaven justos llavors...). Hav¨ªem viscut tantes coses junts. En realitat, era conscient que ella, la meva moto, no seria all¨¤, ja que no en vaig saber res m¨¦s despr¨¦s d'abandonar-la, amb la inconsci¨¨ncia de la joventut, un lluny¨¤ dia al taller Port¨²s de Vic. Deixada per a una posada al punt que li feia tanta falta com a mi i perqu¨¨ l¡¯arreglessin, mai vaig tornar a buscar-la. Em devia haver esperat un temps (i tamb¨¦ el senyor Port¨²s, amb la factura). Probablement deu haver desaparegut, desmuntada per reaprofitar-ne les peces en altres motocicletes amb m¨¦s sort. Per¨° qui sap, em deia cam¨ª del Palau Robert, potser es produ?a el miracle i la trobava sencera o potser reconeixia en l'exhibici¨® alguna de les seves parts.

Montesa, la forja d'un mite, que ha pogut obrir per fi despr¨¦s que s¡¯hagu¨¦s susp¨¨s la seva inauguraci¨® pel coronavirus, reuneix mig centenar de models aut¨¨ntics de la marca ¨Cindeleblement unida a la fam¨ªlia Permanyer¨C, amb motiu del seu 75¨¨ aniversari. Recorre la hist¨°ria de Montesa des dels primers prototips fins a la moderna Cota 301 RR del 2020, que ja ¨¦s de trial, passant pels models m¨¦s llegendaris com la Impala, amb la seva expedici¨® africana, la Cota 247 o l¡¯estrepitosa Cappra de motocr¨°s. L'exposici¨®, cronol¨°gica, segueix la marxa de l'empresa amb molta informaci¨® interessant: el nom de Montesa ve, efectivament, de l'ordre militar medieval de cavalleria, l'ic¨°nic VIVA va ser idea de Kim Kimball, distribu?dor de la marca als EUA, que es va basar en el ?viva Zapata!; Salvador Escamilla va gravar en disc la can?¨® Con Montesa llegar¨¢ (cosa que em recorda que Neil Armstrong en va tenir una i, sens dubte, va arribar lluny...). Inclou una mostra de fotografies impagables, velles pel¡¤l¨ªcules (n'hi ha una en blanc i negre d'un trial a Viladrau que em va emocionar), objectes de gran valor mec¨¤nic i sentimental i diversos altres documents i records. No hi ha ning¨² amb cor que entri i no senti una onada d'emocions, incloent-hi un pessic de nost¨¤lgia (en el meu cas, un veritable calbot).

Vaig passar davant de les motocicletes alineades, la seminal A-45, la D-51 de 1951 (la primera vermella), les Br¨ªo... fins arribar a les de la meva ¨¨poca, la Mini Montesa, la fabulosa King Scorpion, les Cota... Hi havia una 247 dels primers models, del 68, amb tambors grans. Com les dels Par¨ªs, els Granell, Jos¨¦ Capella, Jenaro Millet i la de May Clapers que despr¨¦s es va quedar Tato Canals, que la va intentar arreglar ell sol i li van sobrar peces. La meva no hi era, una MK4 de 1972 (matr¨ªcula B-1772-J), que era diferent, amb el dip¨°sit m¨¦s estilitzat i tub d'escapament de llenguado, tot i que no era encara la fenomenal Ulf Karlson del 75. Per¨° els records em venien a patolls: Les motos aparcades al Club Viladrau, majoria de Cota (no debades els Permanyer, estiuejants, jugaven a casa), inclosa la 123 de la fragorosa Lali, amb algunes Sherpa dels desafectes (en realitat, Sherpa i Cota eren com els Messerschmitt, Spitfire, Sabre i MiG: la difer¨¨ncia la marcaven els pilots) i la indefugible Matador de Carlos Nadal, m¨¦s un parell d'Ossa Mick Andrews i l'enduro de Dor¨ªn, que era millor veure-la aparcada que venint cap a tu derrapant... L'aprenentatge de la m¨¤ de Carlos i de Clara, la filla de Llu¨ªs Sol¨¦ Guillaume, ni m¨¦s ni menys. Les sortides de trial, quan qued¨¤vem aviat al garatge de casa Arnau amb la vana esperan?a que Coque ens subministr¨¦s greix per a la cadena i despr¨¦s ens mov¨ªem sobre la moto com Gordon Farley... Les excursions patxangueres a Sant Bernat amb paquet (sovint una alumna de l'internat Santa Marta, en pas previ abans de l'obligada visita als llegendaris camps de l'oncle Leopoldo)¡­

Temps de Barbour i de botes amb sivelles (o de goma si eres m¨¦s pr¨¤ctic que ¡®pijo¡¯), de gorres escoceses (el rei era Queco Carandini), de samarretes amb el VIVA (o el polze amunt de Bultaco), del p¨°ster de Rob Edwards negociant la famosa zona del ¡®pipeline¡¯ de l¡¯Scotish, de pasta d'Araldit i fibra de vidre, de bugies K.L.G., de canviar el cable del gas, de redre?ar el manillar i les manetes quan queies, de desclavar els amortidors, alliberar el parafang i de fer, una vegada i una altra, fiasco (amb les motos i amb les noies del Santa Marta).

Aprofitant que els comissaris Pep Itchard i Santi Ruiz estaven ocupats (no hi ha cap visitant que no els expliqui an¨¨cdotes) i ning¨² em veia, em vaig apropar a la 247 i vaig agafar el puny del gas, obrint-lo i tancant-lo, tornant a notar aquelles velles sensacions. ?s dif¨ªcil explicar avui el que significava tenir una motocicleta aix¨ª als anys setanta. El seu mec¨¤nic resplendor, la seva irradiaci¨®, el seu halo. La Cota, recorda l'exposici¨® era ¡°la moto que tots volien tenir¡±. Era una clau per a l'aventura. Recorr¨ªem la muntanya, enfilant cingles, perdent-nos pels boscos, travessant rius, quedant-nos sense gasolina. Enfrontant-nos amb la naturalesa i amb nosaltres mateixos. Era formar part d'una comunitat, fer amics amb qui compartir la clau de bugies i els somnis, sentir-te especial, valent. Dempeus als estreps, l'aire que tocava a la cara, la vida s'obria davant teu, excitant i embriagadora (mentre no xocaves amb una branca), plena de promeses. Tot aix¨° era la Cota 247, tot aix¨° eren les motocicletes.

Vaig sospesar fer una puntada de peu a la palanca d'arrencada i posar-la en marxa. Sortir amb estil baixant les escales del Palau Robert (l'exposici¨® ¨¦s a la sala 3). Quina sorpresa s¡¯endurien el vigilant i els comissaris. Per¨° aquella no era la meva Cota i jo ja no tenia on anar. No nom¨¦s s'han perdut les nostres antigues motos i els nostres vells camins, sin¨® tamb¨¦ nosaltres mateixos, els nostres anhels, el que vam voler ser i el que no vam ser, ens hem esvanit.