La ut¨°pica pau d¡¯Erasme

Erasme de Rotterdam va n¨¦ixer el 1466 en aquesta ciutat (ara dels Pa?sos Baixos) i va morir a Basilea el 1536. Els cervells de l¡¯Institut (descerebrat) de Nova Hist¨°ria afirmen que era catal¨¤. Ell, de descerebrat no en tenia res. Va abra?ar l¡¯orde dels agustins des de jove (un orde del milloret que va donar el monaquisme medieval) i no se sap b¨¦ per quina ra¨® (potser perqu¨¨ es trobava a les portes de la modernitat laica que tamb¨¦ va donar esperits tan ¨¤gils i lliures com Montaigne i Cervantes) va advocar sempre per la conc¨°rdia entre els homes, entre els pensaments i entre els pobles.

La seva intel¡¤lig¨¨ncia, un car¨¤cter amable i un gran domini de les lleng¨¹es cl¨¤ssiques ¡ªja feia m¨¦s d¡¯un segle que els primers humanistes italians havien propugnat el coneixement, tamb¨¦ l¡¯estudi, dels textos escrits en aquelles lleng¨¹es: grec, llat¨ª, i hebreu si era possible, cosa que ja havia assajat sant Jeroni) van fer que Erasme fos festejat pels poders p¨²blics i per l¡¯esgl¨¦sia romana. Els cardenals Giovanni da Medici, despr¨¦s papa Lle¨® X, i Domenico Grimani el van sol¡¤licitar, i haurien volgut que resid¨ªs a Roma: no s¡¯oblidi que, si tenien coneixement de l¡¯obra d¡¯Erasme, era pel fet que els seus textos es van divulgar arreu del continent gr¨¤cies a la impremta, una invenci¨® llavors recent.

Per¨° Erasme no es va deixar conv¨¨ncer: posse?a un esperit tan liberal i tan ecum¨¨nic, i era tan contrari a tota forma d¡¯autoritarisme, que li va semblar que l¡¯esgl¨¦sia de Roma no era el lloc on pogu¨¦s dur a terme les seves recerques sobre la B¨ªblia(va traduir el Nou Testament al llat¨ª quan els clergues ja no coneixien la llengua grega en qu¨¨ van ser transmesos, i el va glosar), els seus estudis i publicacions, molt sovint carregades d¡¯una certa intencionalitat pol¨ªtica. Luter va desitjar que s¡¯adher¨ªs a la seva reforma, per¨° Erasme es va estimar m¨¦s continuar essent independent, sense cap isme. Era home de di¨¤leg, de col¡¤loqui, de parlament assossegat i, com ja hem dit, de conc¨°rdia.

Ara ens arriba una nova traducci¨®, del meticul¨®s i bon pros¨°dic Eduardo Gil Bera, d¡¯un opuscle de l¡¯holand¨¨s errant, molt avinent en aquest temps que corre, en qu¨¨ sembla que hi hagi una guerra, amb morts i tot, sense que hi hagi trets: Erasmo de R¨®terdam, Lamento de la paz (Barcelona, Acantilado, 2020). En ten¨ªem una versi¨® de l¡¯infatigable Lloren? Riber, i una altra, inclosa en una molt bona antologia de l¡¯editorial Gredos (Madrid, 2011).

Erasme va publicar el llibret el 1517, llavors com ara amb valor circumstancial. Havia estat nomenat conseller del pr¨ªncep Carles (m¨¦s tard emperador primer i cinqu¨¨), i duc de Borgonya al moment que es preparava la Confer¨¨ncia de Cambrai, a conseq¨¹¨¨ncia de la qual Fran?a no va voler de cap manera fer les paus amb el partit borgony¨¨s. Erasme va lamentar, al cap de sis anys, que el seu llibre en favor de la pau a Europa no hagu¨¦s conven?ut cap de les pot¨¨ncies que es trobaven en brega (?ustria, Fran?a, Anglaterra i Borgonya), i va dir aleshores que, m¨¦s que Lament de la pau, el seu opuscle s¡¯hauria hagut d¡¯intitular Epitafi de la pau. De fet, les guerres no van deixar de devastar el continent durant els segles seg¨¹ents, fins a la tan recent guerra dels Balcans, encara amb el segell dels imperis turc i d¡¯?ustria-Hongria.

Erasme s¡¯adre?a en aquesta obra a Felip de Borgonya, bisbe d¡¯Utrecht a partir de 1517, i comen?a, molt ret¨°ricament, lloant l¡¯harmonia que presenta la naturalesa (¨¦s un dir, perqu¨¨ ella tamb¨¦ ¨¦s destructora, quan vol), i menyspreant la vilesa i la disc¨°rdia que presideixen la vida dels nobles, dels savis i dels clergues (esmenta les disputes entre dominicans i franciscans, i entre l¡¯orde de sant Benet i la del Cister), i propugnant la pau en nom de l¡¯ensenyan?a evang¨¨lica. Tanmateix, mogut per una hip¨°stasi de la pau un bon tros idealista, s¡¯equivoca quan diu que el missatge del Testament hebreu tamb¨¦ ¨¦s pacifista (quan ¨¦s d¡¯un bel¡¤licisme no dissimulat) i quan considera que no hi ha d¡¯haver guerres entre pobles cristians, per¨° que ¨¦s leg¨ªtim que n¡¯hi hagi contra ¡°el turc¡±, llavors l¡¯infidel per excel¡¤l¨¨ncia.

Per¨° tamb¨¦ en diu de molt oportunes: ¡°La plebs, tan menyspreada i de tan baixa estopa, construeix ciutats magn¨ªfiques, les administra civilitzadament, les enriqueix i les embelleix. Per¨° en elles s¡¯introdueixen furtivament els s¨¤trapes i roben el producte del treball ali¨¨, de manera que all¨° acumulat honradament per tot un poble ¨¦s dilapidat i destru?t despietadament per una colla¡±. O aquesta: ¡°Res no hi ha m¨¦s digne d¡¯admiraci¨® que un regne pr¨°sper en qu¨¨ floreixin les arts, creixin les ciutats ben constru?des, es recullin els fruits de camps ben conreats, es redactin lleis justes, augmentin els coneixements m¨¦s ¨²tils i es practiquin els costums m¨¦s sants¡±. Un programa certament ¨°ptim per a la Catalunya actual.

Com hem dit, era pacifista, com n¡¯hi ha tants avui dia. Per¨° les guerres no van deixar de produir-se durant segles, a cor qu¨¨ vols.