Tot t¨¦ gust d¡¯all

Al Cas¨®n del Buen Retiro de Madrid es llegeix aix¨° d¡¯Eugeni d¡¯Ors ¡°Tot el que no ¨¦s tradici¨® ¨¦s plagi¡±, indicant que la tradici¨® no s¡¯ha d¡¯oposar a la novetat, que el nou ¨¦s el que es fa des de la hist¨°ria. Copiar¨¤ fatalment qui no s¨¤piga heretar o citar, i incorrer¨¤ en plagi.

La hispanovene?olana Patricia Esquivias (1979) es va inspirar en la dita noucentista per titular una videoinstal¡¤laci¨® que va presentar a la Biennal de Berl¨ªn (2006) i despr¨¦s al Reina Sof¨ªa (2009), Todo lo que no es raci¨®n, es agio, manera de dir que, a Espanya, del modern sempre n¡¯hem menjat com a molt a mitges, que tot el que no ¨¦s una raci¨® completa t¨¦ gust d¡¯all.

Ha passat el temps, noves generacions d¡¯artistes, museus i fins una pand¨¨mia, i continua sent aix¨ª. Conv¨¦ recordar l¡¯art de s¨ªntesi, intens i r¨¤pid, de Joan Brossa, un paleta de la poesia (explicava que, en renovar-se el DNI, quan li van preguntar per la professi¨® va respondre: ¡°Poeta¡±, i que el funcionari el va corregir: ¡°?Paleta? Pondremos alba?il¡±). Doncs b¨¦, Brossa va imaginar uns turons coberts amb un tap¨ªs de butaques de teatre, i aix¨ª ho va plasmar en una obra amb prou feines difosa per¨° que avui familiar. I com que tots bevem de la mateixa font, un altre poeta, Perejaume, es va inspirar en el seu mestre per a la decoraci¨® dels vuit plafons de sostre i de les rosasses del prosceni del Gran Teatre de Liceu, on veiem un paisatge surrealista cobert amb butaques vermelles de vellut, com miralls reflectint la platea. ¡°El Liceu ¡ªva dir despr¨¦s de presentar la seva Platea abrupta¡ª no ¨¦s nom¨¦s el que veiem sin¨® tot el que ha estat¡±. Com en el mite de l¡¯etern retorn, cal que tot cremi al foc perqu¨¨ tot es reconstrueixi i es tornin a produir els mateixos actes. Tradici¨®, all? Fa uns dies, en el mateix escenari de les cendres, el val¡¤lisolet¨¤ Eugenio Ampudia va crear una instal¡¤laci¨® per a una audi¨¨ncia de 2.293 plantes (Concert per al bioc¨¨). Perejaume, que fa servir p¨²blic vegetal des de fa anys, es va queixar que el Liceu no compt¨¦s amb ell. Sense entrar en el debat sobre c¨°pia o plagi, va dir que ell ¡°no hauria fet mai una cosa tan sumptuosa, completament mastegada, amb una narrativa tan tancada que sembla publicitat. No m¡¯agraden els gestos tan evidents. L¡¯art ¨¦s com una llavor que ha d¡¯estar oculta per germinar¡±, va escriure en aquest diari.

No li falta ra¨® a Perejaume quan es queixa del rebombori dels mitjans. ¡°La idea ha quedat tocada, la publicitat ¨¦s una gran consumidora d¡¯imatges¡±. Per¨° encara ¨¦s m¨¦s pen¨®s que l¡¯¨²nic debat cultural que s¡¯ha obert recentment a Barcelona sigui sobre el plagi, i no es parli de la menjadora cultural (amb la raci¨® completa), de la des¨ªdia institucional i de la nul¡¤la ambici¨® dels que la governen. Art¨ªsticament hem tocat fons, i no calia una pand¨¨mia per comprovar-ho. Els cinc ¨²ltims anys del Macba han estat decebedors, un museu que va ser l¡¯excel¡¤l¨¨ncia a Europa s¡¯ha acovardit com una kunsthalle de prov¨ªncies. Mitja raci¨®, all.

Al setembre acaba contracte el director, Ferran Barenblit, i a l¡¯Administraci¨®, de sota veu, avisen d¡¯una no-renovaci¨®. Seria interessant veure fins on s¡¯impliquen l¡¯Ajuntament, la Generalitat i el Ministeri de Cultura per posar en marxa un concurs internacional el projecte guanyador del qual serveixi per recuperar el prestigi de la instituci¨®. Cal cr¨ªtica, per¨° m¨¦s autocr¨ªtica. La Fundaci¨® Mir¨® ha demanat m¨¦s implicaci¨® de les institucions, per¨° sent realistes, ?fins a quin punt el patronat ha donat per descomptat el p¨²blic dom¨¨stic mentre creava la seva pr¨°pia depend¨¨ncia del turisme? Queda per a la rentr¨¦e l¡¯err¨¤tica Fabra i Coats, i per llavors alg¨² haur¨¤ d¡¯explicar per qu¨¨ la novetat ressona a alguna cosa abandonada, com una utopia frustrada.