L¡¯estranya sensaci¨® de l¡¯Estat del benestar

La indignaci¨® apareix quan Isabel Alessandrini parla del seu pa¨ªs, Xile. La conversa flueix tranquil¡¤lament al pati de Stansa, un centre cultural del Poble-sec, a Barcelona, que Alessandrini va fundar amb dos xilens. Quan parla de Xile, brolla de sobte la r¨¤bia d¡¯alg¨² amb unes fortes conviccions d¡¯esquerres i que estima amb passi¨® la terra dels seus pares. ¡°Aqu¨ª, a difer¨¨ncia de Xile, em sento ciutadana¡±.

Alessandrini va n¨¦ixer a Hondures el 1984. Diu que ¨¦s filla de la democr¨¤cia. El seu pare va ser expulsat de la seva pla?a de professor universitari el 1973, despr¨¦s del cop militar d¡¯Augusto Pinochet, i va malviure sense possibilitat de trobar feina. Va aconseguir entrar a treballar a l¡¯oficina de les Nacions Unides a Tegucigalpa, on va n¨¦ixer la Isabel. La fam¨ªlia va retornar a Xile el 1986. La seva situaci¨® econ¨°mica era m¨¦s aviat modesta. La Isabel recorda que d¡¯adolescent no tenia ni per comprar discos, encara menys per al seu desitjat discman. No ¨¦s una q¨¹esti¨® qualsevol: Alessandrini es dedica a la m¨²sica electr¨°nica des dels 21 anys. Ha punxat a clubs d¡¯arreu d'Europa i a les principals sales de Barcelona; el 2019 va ser la seva estrena al Primavera Sound, amb el col¡¤lectiu Femnoise.

Mudar-se a Barcelona el 2012, quan la crisi econ¨°mica colpejava m¨¦s durament Espanya, va ser un salt sense xarxa. Va jugar al seu favor que t¨¦ la nacionalitat italiana, gr¨¤cies a un besavi, enginyer de Sestri Levante (G¨¨nova), que va emigrar a Xile. ¡°Jo havia estudiat Sociologia i al meu pa¨ªs tenia un bon lloc de treball, era una privilegiada. Per¨°, qu¨¨ m¨¦s m¡¯esperava de la vida? Continuar treballant amb bases de dades? Tenia 27 anys i volia veure m¨®n¡±. Alessandrini va aprofitar la decisi¨® del seu marit d¡¯estudiar un m¨¤ster a Barcelona per creuar l¡¯Atl¨¤ntic.

Mentre la gent abandonava Espanya davant d¡¯un atur desbocat, Alessandrini va optar per establir-s¡¯hi. Barcelona, admet, era un complet enigma per a ella. ¡°Jo no tenia ni idea de la ciutat, de la seva hist¨°ria. Mai no m¡¯hauria imaginat la diversitat cultural i d¡¯identitats que hi ha a Espanya, a Europa¡±. L¡¯Estat del benestar europeu ¨¦s potser el que m¨¦s l¡¯ha marcada. ¡°Em vaig trencar el peron¨¦ el 2016 i jo esperava rebre una factura milion¨¤ria; per¨° no va arribar. Aix¨° ¨¦s sanitat p¨²blica. A Xile, les persones s¨®n clients, all¨¤ has de pagar per tots els serveis. Aqu¨ª s¨®c una ciutadana¡±.

Mentre Alessandrini punxava als clubs de refer¨¨ncia de Barcelona, els seus ingressos procedien de feines diverses, de cambrera, d¡¯assistenta d¡¯un professor de l¡¯escola de negocis IESE, fins i tot de responsable d¡¯un club cann¨¤bic. ¡°Les tarifes que cobren aqu¨ª els dj s¨®n molt baixes. Els clubs inverteixen a portar noms de refer¨¨ncia internacional i menys en el talent local. Barcelona, a difer¨¨ncia d¡¯altres grans ciutats europees, i amb excepcions, no potencia l¡¯experimentaci¨® i la m¨²sica electr¨°nica com a cultura, segons Alessandrini: ¡°Aqu¨ª venen noms de prestigi internacional i no posen la m¨²sica que s¡¯espera d¡¯ells, punxen m¨²sica per a festa, com si aix¨° fos Eivissa¡±.

Stansa produeix discos de m¨²sics independents, a m¨¦s d¡¯organitzar exposicions, trobades art¨ªstiques i concerts. Alessandrini explica que aquesta associaci¨® l¡¯ha arrelat m¨¦s a Barcelona. ¡°Si t¡¯institucionalitzes, t¡¯introdueixes m¨¦s en aquesta societat. M¡¯he hagut de posar seriosament amb el catal¨¤, per la paperassa de les actes o per les subvencions¡±. Els seus amics s¨®n sobretot llatinoamericans. ¡°No percebo que els catalans siguin especialment oberts vers els de fora. S¨®n m¨¦s aviat reservats¡±. ¡°?s dif¨ªcil fer amics catalans¡±, opina Alessandrini, ¡°el xil¨¨, per exemple, ¨¦s molt de quedar amb gent a casa. En canvi, ¨¦s molt estrany que un catal¨¤ et convidi a casa seva¡±. La imatge que creu que arriba d¡¯Espanya a l¡¯exterior ¨¦s uniforme, ¡°¨¦s la castellana¡±. Diu que ent¨¦n el malestar del nacionalisme catal¨¤, per¨° admet que ella ¨¦s m¨¦s partid¨¤ria d¡¯abolir fronteres i no pas de crear-ne de noves.

Alessandrini assegura que no ha deixat de ser una migrant entre dos mons. ¡°Arribar sense con¨¨ixer ning¨², que aqu¨ª els teus estudis i experi¨¨ncia no valguin res, comen?ar de zero, aix¨° ¨¦s ser una migrant¡±. Tamb¨¦ sent que forma part de la societat catalana, de la qual admira un igualitarisme que no troba a Xile. Torna a emprenyar-se quan parla de les persones que es juguen la vida en una pastera per malviure a Espanya, per¨° conclou que aqu¨ª, a difer¨¨ncia d¡¯Am¨¨rica Llatina, ¡°importa menys el teu cognom o el teu color de pell¡±. ¡°A Barcelona no em demanen per l¡¯escola on vaig estudiar o de quin barri soc. Aqu¨ª soc simplement la Isabel¡±.