El refugi de les m¨¤quines arcade

En una nau industrial de Cornell¨¤ de Llobregat es guarden amb cura m¨¦s de 130 m¨¤quines de jocs arcade, testimonis d'un passat recent que es va extingir amb la irrupci¨® de les videoconsoles. Els prop de 70 socis d'ARCADE (Associaci¨® per a la Restauraci¨® i Conservaci¨® d'Arcade i Altres Dispositius d'Entreteniment) reten homenatge als antics jocs de sales recreatives i de bars que durant gaireb¨¦ mig segle, i fins a l'arribada de la Play Station i consoles similars, van entretenir legions de joves d¡¯arreu del m¨®n. A ARCADE, el principal col¡¤lectiu especialitzat a Catalunya, hi ha joies que fins i tot s'exposen a museus i que, si no fos per l¡¯associaci¨®, haurien desaparegut.

El Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB) ha mostrat algunes m¨¤quines de l'associaci¨® a l'exposici¨® Cultura del videojoc, entre les quals hi ha els cl¨¤ssics Pac-Man [el ¡°Come Cocos¡±], Donkey Kong i el primer videojoc desenvolupat a Espanya, el 1980, Destroyer, de l'empresa Cidelsa. A banda del Destroyer, a ARCADE tenen joies ¨²niques: en un rac¨® de la nova seu de l'entitat ¨Cestrenada al febrer¨C passa desapercebut Marbella Vice, un joc amb laserdisc que ?lex de la Iglesia va dirigir el 1994, entre les pel¡¤l¨ªcules Acci¨®n mutante i El d¨ªa de la bestia.

Marbella Vice ¨¦s una par¨°dia de la s¨¨rie de televisi¨® Miami Vice. Els jugadors, armats amb un rev¨°lver, s¨®n agents sota les ordres de l'actor ?lex Angulo, que a la pel¡¤l¨ªcula videojoc assumeix el paper d'un comissari de policia que s'assembla clarament a Torrente, el personatge que quatre anys m¨¦s tard faria c¨¨lebre l'actor i director Santiago Segura. De fet, Segura ¨¦s coprotagonista del joc, i amb ell noms tan coneguts com l'actriu vene?olana Catherine Fulop o l'arist¨°crata Jaime de Mora. ?scar N¨¢jera, president d'ARCADE, assegura que aquesta unitat ¨¦s l'¨²nica m¨¤quina de Marbella Vice que est¨¤ activa.

Per provar punteria amb ?ngulo i Segura cal ser soci d'ARCADE ¨C25 euros al mes. A difer¨¨ncia d'una altra entitat de refer¨¨ncia a Espanya, Arcadeplanet, a Sevilla, que est¨¤ oberta al p¨²blic amb un model de negoci, la catalana ¨¦s un col¡¤lectiu sense ¨¤nim de lucre, i sense intenci¨® en el futur de comercialitzar els seus actius. Per als majors de 40 anys, la seu d'ARCADE ¨¦s un viatge a un m¨®n de monedes de 25 i 50 pessetes als bars al costat de l'escola, o de sales recreatives al poble d'estiueig. Es pot tornar a fer cops amb Street Fighter, conduir amb el descapotable de l'Outrun de Sega i el seu inconfusible habitacle vermell dissenyat per Unidesa, o disparar r¨¤fegues de metralleta a Thunderbolt, de Taito.

Oriol Mart¨ªn, soci fundador d'ARCADE, assegura que dels 70 socis, nom¨¦s dos s¨®n menors de trenta anys. De dones, nom¨¦s n¡¯hi ha dues. ¡°Els jocs arcade aqu¨ª eren una afici¨® de nois; als Estats Units s¨ª que es veien noies jugant-hi¡±, diu Mart¨ªn. Una de les dues s¨°cies d'ARCADE ¨¦s Gwen Garc¨ªa, una madrilenya de 37 anys que viu a les Franqueses del Vall¨¨s. Quan t¨¦ temps lliure, s'acosta a la seu d'ARCADE per fer unes partides de pinball o del seu joc preferit, el Bubble Bobble (1986). ¡°Jo vaig cr¨¦ixer amb aquestes m¨¤quines. Aporten sensacions diferents que les consoles perqu¨¨ permeten interactuar amb altres persones d'una manera m¨¦s pr¨°xima¡±, explica Garc¨ªa.

Els aparells m¨¦s bonics est¨¨ticament s¨®n potser els pinball cl¨¤ssics, de la companyia de Chicago Gottlieb & Co.; el Swing Along, del 1963, o el hawai¨¤ Paradise, del 1965. Tamb¨¦ hi ha m¨¤quines del mili¨® antigues i fabricades a Espanya, de les marques Sportmatic, Centromatic o Petaco. ¡°Les empreses espanyoles eren molt potents amb els pinball i els exportaven a tot el m¨®n¡±, recorda Mart¨ªn.

La moda retro dels vuitanta, alimentada per s¨¨ries de televisi¨® com Stranger things, ha elevat la demanda i encarit el preu de les m¨¤quines d'arcade existents, lamenta el soci d'ARCADE Jonathan Mu?oz. Edgar Sol¨¦, membre de l'associaci¨®, defensa la necessitat de comercialitzar aquests jocs perqu¨¨ ¨¦s la manera que no acabin a la deixalleria. Sol¨¦ acaba d'adquirir al Jap¨® 70 m¨¤quines per revendre a Espanya. Apunta que hi ha m¨¤quines gen¨¨riques ¨Cles que no estan dedicades a un sol joc¨C que es venen a internet per 600 euros, i hi ha pinballs que arriben als 6.000 euros. Els compradors poden ser locals d'oci o particulars.

Sol¨¦ corrobora que el Jap¨® i els Estats Units s¨®n la refer¨¨ncia del mercat, pa?sos en els quals, a difer¨¨ncia d'Espanya, no es piratejaven els jocs per instal¡¤lar-los a m¨¤quines gen¨¨riques. Una difer¨¨ncia important amb el Jap¨®, visible en alguns dels aparells preservats a ARCADE, ¨¦s que all¨¤ ¨¦s costum que els jugadors estiguin asseguts. ¡°A Espanya, com als Estats Units, es jugava dret perqu¨¨ hi hagu¨¦s m¨¦s rotaci¨® de persones, perqu¨¨ la gent no s¡¯hi arrepap¨¦s¡±, comenta Mart¨ªn.

A ARCADE lamenten que no hi hagi m¨¦s ajuts p¨²blics per preservar una tecnologia i uns dissenys que tamb¨¦ s¨®n cultura. Parlen amb admiraci¨® del Museu del Videojoc Arcade Vintage d'Ibi, un referent que ha tingut el suport de l'Ajuntament d'aquest municipi d'Alacant. L'equip d'ARCADE tamb¨¦ fa un esfor? de documentaci¨® a trav¨¦s del web Recreativas.org i aporta el software, per preservar-los, a la base de dades internacional de programes inform¨¤tics hist¨°rics MAME. ¡°Si encara avui es llegeixen llibres escrits fa 300 anys, potser d'aqu¨ª a un segle es jugar¨¤ amb aquestes m¨¤quines¡±, suggereix, optimista, Mu?oz.