Relat de Marc, mossegat per un escur?¨®

¡°Al principi no vaig veure l'escur?¨® que em va mossegar¡±, m¡¯explicava el Marc dijous al vespre mentre pren¨ªem una copa a La Cerve. ¡°Estava enrotllada entre la barana del jard¨ª i un dels pals. Vaig passar per sobre, agafant-me a la tanca, i vaig notar una punxada molt intensa a la m¨¤, vaig pensar que m'havia clavat un ferro. Llavors la vaig veure. M'ha picat de tot: escorpins, vespes, aranyes, fins i tot una tar¨¤ntula catalana. Per¨° res com aix¨°. Al moment se¡¯m va posar la pell de gallina. Vaig cridar: 'M'ha picat un escur?¨®!¡±.

Jo l'escoltava mentre prenia notes i empassava saliva. Una nova incorporaci¨® al club de mossegats per les serps verinoses que va incrementant a Viladrau amb pas del temps, a poc a poc. Em fa por que arribi el dia en qu¨¨ m¡¯haur¨¦ d¡¯entrevistar a mi mateix (fins ara nom¨¦s m'ha mossegat una serp inofensiva). La meva tasca autoimposada ¨¦s registrar els casos que conec. Ho faig amb la mateixa dedicaci¨® amb qu¨¨ a Van arribar a Cordura el coronel Tom Thorn (Gary Cooper), desconcertat per la seva covardia, anota a la seva llibreta sobre el terreny, durant la incursi¨® contra Pancho Villa, els actes de valor dels soldats que recomanaria per a la Medalla d'Honor del Congr¨¦s.

Les serps em fascinen, em recorden a la meva mare. La meva mare explicava les millors hist¨°ries de serps, no debades havia viscut la seva infantesa en una hisenda a Vene?uela. La millor ¨¦s una que diu que quan era molt petita tenia com a mascota, fins que ho va descobrir amb horror el capat¨¤s i la va matar amb el matxet, una ¡®tigra mariposa¡¯ (Bothrops venezuelensiis, un vip¨¨rid), una de les serps m¨¦s letals de Sud-am¨¨rica, cosina ¡®zumosol¡¯ de l¡¯escur?¨®. Si hagu¨¦s mossegat a la meva mare, jo no seria aqu¨ª; b¨¦, all¨¤, al bar de la pla?a, escoltant el relat del Marc i acabant-me el mig gint¨°nic amb m¨¤ tremolosa.

¡°Va ser l'1 de juliol, poc despr¨¦s de les 9 del mat¨ª, treball¨¤vem en un jard¨ª als Vernets, a casa de David Erra, de Liquats Vegetals, retallant la tanca arbrada, i vam parar per dinar. Va ser llavors quan vaig saltar la barana¡±. Marc Robust¨¦ t¨¦ 35 anys, ¨¦s de complexi¨® atl¨¨tica, ulls clars i un atractiu aire entremaliat i juvenil com un Huckelberry Finn crescut. Fa tasques de jardineria i tamb¨¦ treballa des de fa cinc anys al Parc Natural del Montseny. Sap identificar perfectament un escur?¨®. Va assenyalar sense dubtar l'¨¤spid (Vipera aspis), l¡¯escur?¨® pirinenc, en la meva baquetejada guia de camp de r¨¨ptils i amfibis (Omega, 1978). ?s l¡¯esp¨¨cie m¨¦s com¨² a Viladrau. Ullets inquietants de pupil¡¤la vertical, morro arremangat, cap ample i triangular, dibuix dorsal en barres, com una cicatriu suturada.

¡°Em va mossegar aqu¨ª¡±, va dir mostrant l¡¯¨ªndex de la m¨¤ dreta. ¡°Es podien veure les dues incisions dels ullals, ara ja no. Vam trucar al CAP de Santa Eug¨¨nia i ens van dir que moltes mossegades d'escur?¨® s¨®n seques, no inoculen ver¨ª, nom¨¦s marquen, i que hi an¨¦ssim, a veure qu¨¨. Vam arribar-hi en 15 minuts. Aleshores el dit ja estava s¨²per inflat i estava clar que no era una picadura seca. Aix¨ª que vam anar a Vic. Vam trigar 25 minuts. Ja no era nom¨¦s el dit sin¨® que els artells s'havien convertit en un gran bony. Ens vam posar a la cua d¡¯Urg¨¨ncies fins que quan vaig dir que m'havia picat un escur?¨® ens van deixar passar i em van fer un reconeixement¡±. Mentrestant, arribava a l'altre escenari del drama el Marc Arx¨¦, amic de Robust¨¦, armat amb una destral. El segon l'havia avisat, horroritzat davant de la perspectiva que l'escur?¨® pogu¨¦s seguir en un jard¨ª on normalment juguen dues nenes petites.

Arx¨¦ va trobar el r¨¨ptil al mateix lloc a la tanca. El va matar, impressionat encara per l'accident del seu company i considerant que no era moment per a subtileses ecol¨°giques. Va enviar la foto a Robust¨¦. La v¨ªctima de la mossegada me la va ensenyar al bar. Un bonic exemplar que semblava viu malgrat l'incongruent tall que li separava el ter? superior del cos de la resta. ¡°No va fer tant mal, em va impactar m¨¦s la sensaci¨® inesperada¡±, ara el Marc parlava d¡¯ell mateix. ¡°Va ser una situaci¨® completament inopinada, he vist molts escur?ons i sempre t'avisen, bufen, es fan notar. Aquesta no va avisar¡±. Era petita, d'uns 35 cent¨ªmetres (poden arribar fins als 75). ¡°A l'hospital, a Vic, em van fer una an¨¤lisi de sang i les constants. Per¨° van passar tres hores sense que em diguessin res ni posar-me ant¨ªdot. Notava com la inflamaci¨® m'anava pujant pel bra?. La meva dona estava preocupada. Al final va venir el metge: ¡®L'ant¨ªdot ¨¦s una putada i intentarem evitar-lo, provoca molts efectes. Anem observant el proc¨¦s, no et preocupis. Per la teva edat, constituci¨® i pes, podem esperar i veure¡¯. Em van posar una via i em van subministrar antibi¨°tic i antiinflamatori. Em controlaven el pols. Pel que sembla, no posar l¡¯ant¨ªdot immediatament ¨¦s un protocol nou. A la nit, ingressat, les vaig passar magres. Tota l¡¯estona mirava com pujava la inflamaci¨®, pensant que si passava de l'espatlla, la cosa anava malament. Gaireb¨¦ arribava a l'axil¡¤la¡±.

All¨¤ es va aturar. Li van donar l'alta l'endem¨¤ recomanant-li que continu¨¦s observant-se. Durant dies va tenir rampes, sensaci¨® ¡°de ci¨¤tica¡± al bra? i engarrotament. En un mes i mig ja estava quasi b¨¦ del tot, encara que li costava acabar de tancar el puny. Li ha quedat alguna por o f¨°bia? ¡°S¨ª. Ara estic cagat¡±, va respondre el Marc amb franquesa. ¡°Abans no tenia por mai, ficava les mans sota les pedres i a les piles de llenya. Mai hauria pensat que els escur?ons poguessin ser tan sobtats i agressius. Ni tan sols vaig arribar a tocar-la¡±. Una de les pitjors coses, fa broma, va ser que tots els avis del poble es van entossudir a ajudar-lo explicant-li velles macabres hist¨°ries de serps. ¡°Em deien: ¡®el del Mol¨ª de Rosquelles va morir, i aquell altre es va quedar ximple¡¯. Que cabrons, els avis!¡±, riu amb tendresa. Parlem d'altres casos coneguts a Viladrau, Antonio Vi?as Jr.i Mariano, a qui li va picar una serp entre les herbes, no en va fer cas, va marxar a casa i ho va passar fatal, fins i tot perdia la vista per moments. Li vaig explicar que amb May Clapers vam tenir-ne una en captivitat en un terrari a casa seva al costat del club. La gent venia a veure aquesta i d¡¯altres serps que vam recollir. Haur¨ªem d'haver cobrat entrada.

Li vaig explicar (ja ¨¦s tradici¨® quan parlo amb una v¨ªctima), perqu¨¨ contextualitz¨¦s el seu cas, el de l'herpet¨°leg Joe Slowinski, mossegat per un krait (Bungarus multicinctus) a Myanmar per culpa d'un becari que l'hi va donar en una bossa dient-li que era una inofensiva serp llop ¨Cun error el t¨¦ qualsevol. Slowinski va morir de manera atro?, podrit per dins, abans que pogu¨¦s rebre ajuda o ser evacuat (era 11 de setembre de 2001). Vaig portar a col¡¤laci¨® que per saber r¨¤pid si t'ha mossegat un krait o algun altre el¨¤pid ¨Ccobres, taipanes, escur?ons de la mort¨C de ver¨ª neurot¨°xic, va b¨¦ posar-se una espelma al davant: si veus cinc flames, est¨¤s fotut. El m¨®n ¨¦s un lloc sorprenent, va dir el Marc, que va esmentar el cas d'una orqu¨ªdia que es fa passar per la femella d'un insecte perqu¨¨ el mascle contribueixi a la seva pol¡¤linitzaci¨®. Ens vam acabar les copes ¨Cell anava per la segona: efectes de recordar que t'ha mossegat un escur?¨®¨C i, veient que no li provocaria un trauma, li vaig ensenyar el v¨ªdeo que m'havia passat, a trav¨¦s de Jos¨¦ Luis Copete, el naturalista Pedro Rubio, que ha estat recollint escur?ons a la Cerdanya, a Martinet, aquests dies amb l'ornit¨°leg, per fotografiar-les.

¡°Cal agafar-les per la cua, al mat¨ª, quan estan fredes¡±, em va explicar Pedro quan li vaig trucar perqu¨¨ m'expliqu¨¦s l'aventura. Em va recon¨¨ixer que havia estat a punt de patir un contratemps tamb¨¦ ¨Cmare de D¨¦u com est¨¤ l'estiu¨C perqu¨¨ ¡°vaig cometre l¡¯error de portar guants de goma molt fins; no s¨¦ com, va moure la mand¨ªbula i va treure un ullal que em va passar a mil¡¤l¨ªmetres¡±. Aprofitant l¡¯ocasi¨®, em va comentar qua al germ¨¤ d'un amic seu li havia mossegat un escur?¨® ib¨¨ric ¨Cl'altre m¨¦s com¨² a Catalunya, l'escur?¨® morrut (Vipera latastei)¨C, menys perill¨®s que l'¨¤spid, per¨° com que van tardar a tractar-lo va perdre la cama, tot i que despr¨¦s es va fer taxista.

¡°S¨®n molt nobles, Jacinto, la noblesa personificada¡±, em va recalcar el naturalista amb una estranya emoci¨®. ¡°Nom¨¦s ataquen quan es veuen en perill. Tenen mala fama perqu¨¨ s¨®n perilloses per¨° sempre intenten evitar mossegar i s¨®n molt beneficioses per al camp. Ara ho passen molt malament perqu¨¨ els senglars, que proliferen tant, se les mengen¡±. Amb els escur?ons, coincid¨ªem amb el Marc, ¨¦s dif¨ªcil ser equ¨¤nime, sobretot si t'han mossegat. Per¨° ¨¦s cert que, malgrat la dita popular ¡°si et pica un escur?¨®, no tens temps de l'extremaunci¨®¡±, les conseq¨¹¨¨ncies de la mossegada s¨®n rarament fatals: de les 30 o 40 que es produeixen anualment a Catalunya, nom¨¦s una o dues s¨®n mortals. Si es compara amb l'?frica (100.000 mossegades, m¨¦s de 20.000 morts anuals), Llatinoam¨¨rica (300.000 i 5.000) i sobretot ?sia (2 milions d'enverinaments a l'any i prop de 100.000 morts anuals, ?274 al dia!), veiem que som una terra bene?da, almenys pel que fa a serps...