L¡¯urbanisme t¨¤ctic de Colau xoca amb el disseny de Barcelona

No es discuteix la necessitat de guanyar espai al cotxe per als vianants i ampliar terrasses quan amb la covid-19 ¨¦s necess¨¤ria la dist¨¤ncia social. La q¨¹esti¨® ¨¦s en el com. En si les actuacions d'urbanisme t¨¤ctic executades a Barcelona pel Govern de l'alcaldessa Ada Colau xoquen amb una ciutat reconeguda pel seu disseny i la seva qualitat de l'espai p¨²blic. Les conversions en zona de vianants i carrils, executades des d'Urbanisme, en mans dels comuns, tamb¨¦ han provocat malestar entre el seu soci de Govern, el PSC, que ostenta la cartera de Mobilitat. Els socialistes comparteixen el qu¨¨, per¨° no el com.

Excepte alguns casos que defensen la utilitat per sobre de l'est¨¨tica, la majoria dels dissenyadors, arquitectes i urbanistes consultats per aquest diari lamenta la ¡°improvisaci¨®¡±, ¡°frivolitat¡±, ¡°falta de criteri¡±, ¡°llenguatge simplista¡± i el ¡°perill¡± de les actuacions. Fins i tot hi ha qui est¨¤ conven?ut que no superarien les exig¨¨ncies del mateix Ajuntament en mat¨¨ria d'accessibilitat, caracteritzada per un ferri control amb els projectes que busquen implementar-se en l'espai urb¨¤. La contund¨¨ncia, el llenguatge bel¡¤licista i la contaminaci¨® visual que s'ha generat, que lluny de donar tranquil¡¤litat violenta i confon el vianant, s¨®n altres de les consideracions que apunten els especialistes.

Antoni Arola: ¡°Per consolidar-ho, que li donin dues voltes¡±

El premi Nacional de Disseny 2003 compra ¡°la teoria de donar espai al vianant¡± i ent¨¦n la dificultat d'actuar amb rapidesa. ¡°No ¨¦s f¨¤cil, per¨° ¨¦s massa improvisat i r¨¤pid, el resultat no ¨¦s el que esperava¡±, apunta. ¡°Potser hauria estat menys aparat¨®s i m¨¦s radical tallar un de cada dos carrers¡±, suggereix, i en el cas de les terrasses aposta per ¡°millorar-les amb tarimes de fusta, alguna cosa que les anivelli amb les voreres.¡± Amb tot, veu en l'aposta una ¡°jugada t¨¤ctica, com d'escacs, quan col¡¤loques una pe?a que condiciona el futur. Per¨° si ho volen consolidar, que li donin dues voltes¡±.

Enric Batlle: ¡°No fer-ho b¨¦ posa amb safata la cr¨ªtica¡±

L'arquitecte i paisatgista assenyala la dificultat de deslligar la idea de guanyar espai al cotxe amb la necessitat d'executar-ho b¨¦. ¡°Quan una intervenci¨® no es fa b¨¦, poses amb safata la cr¨ªtica, dones avantatge a qui hi est¨¤ en contra i resta notorietat al que vols aconseguir¡±, avisa. ¡°En canvi¡±, afegeix, ¡°en una actuaci¨® ben feta amb el temps la cr¨ªtica s'oblida¡±. Batlle tamb¨¦ lamenta ¡°quan en alguns casos no s'aconsegueix la funcionalitat buscada¡±, i cita la pretesa ampliaci¨® de voreres a Via Laietana: ha restat espai al cotxe i els vianants no la utilitzen. I apunta que, en buscar ocupar l'asfalt, en les actuacions hi ha massa elements.

Oskar Guayabero: ¡°Un bon disseny ha de ser ¨²til¡±

Sobre les intervencions, el ¡°paradissenyador¡± alerta: ¡°Un bon disseny ha de ser ¨²til, les tanques New Jersey [de ciment, pintades de groc] no s¨®n maques, es podrien millorar, per¨° funcionalment s¨®n un bon disseny¡±. Guayabero assenyala l'esfor? hist¨°ric a Barcelona per ¡°fer un lloc democr¨¤tic de l'espai p¨²blic¡± i ent¨¦n que en vista de la necessitat de dist¨¤ncia i ajudar la restauraci¨® ¡°s'hagi donat una resposta funcional pensant a provar i veure qu¨¨ passa¡±.

Javier Mariscal: ¡°?s un nyap sense criteri¡±

El dissenyador ¨¦s partidari d'¡°humanitzar la ciutat i prioritzar el vianant¡±, per¨° lamenta com s'est¨¤ fent. ¡°?s improvisat i precipitat, potser pel coronavirus, i el resultat ¨¦s un nyap, hi hauria d'haver criteri i equips t¨¨cnics, no empastifar i posar elements de pol¨ªgon barat¡±, afirma. Sobre les terrasses: ¡°?s el nyap m¨¦s gran del segle, utilitzar tanques d'autopista desagradables i agressives¡±. Amb tot, apel¡¤la al ¡°punt de senyora gran, potent i amb gr¨¤cia que t¨¦ Barcelona¡±.

Daniel M¨°dol: ¡°S'ha negat la veu als t¨¨cnics¡±

A l'exregidor de Paisatge Urb¨¤ de Barcelona aquestes intervencions no li agraden ¡°en absolut¡±, ja que ¡°tot el que es faci en urbanisme ha de partir de la premissa de la necessitat. Aix¨° no ho ha reclamat ning¨² i est¨¤ infrautilitzat¡±. Assegura que est¨¤ sorpr¨¨s que ¡°l'Ajuntament, que exigeix 13 informes favorables per intervenir, hagi promogut actuacions improvisades i fr¨ªvoles. Com a arquitecte no em deixarien fer-les per perilloses. S'ha negat la veu als t¨¨cnics¡±. Segons ell, ¡°amb l'espai p¨²blic no es juga. S'ha perdut el nivell d'exig¨¨ncia que hi havia¡±. I denuncia: ¡°Es diu que s¨®n espais p¨²blics, per¨° s¨®n inaccessibles, ja que s¡¯ha de salvar una vorada de 15 cent¨ªmetres. No s¡¯hi val tot, amb el tema del cotxe. Hi ha molt postureig, poca ci¨¨ncia i menys funcionalitat¡±.

Nacho Padilla: ¡°Hi ha marge de millora¡±

El creatiu que va treballar per a Manuela Carmena a Madrid i que ara ¨¦s a l'equip de Colau avisa que ¡°les actuacions d'urbanisme t¨¤ctic situen el disseny sobre la seva pregunta principal que no ¨¦s tant com, sin¨® per a qu¨¨¡±. I ent¨¦n: ¡°Aplicar un criteri sobre si agrada o no entra en l'apreciaci¨® personal¡±. Padilla assegura que ¡°s¨®n actuacions que necessitaven urg¨¨ncia i que no s'han fet de qualsevol manera¡±. ¡°Moltes de les decisions s¡¯han pres per fer-ho m¨¦s possible que perfecte¡±, alerta. I recorda: ¡°Es pot millorar fins a la implantaci¨® definitiva. Hi ha marge de millora¡±.

Claret Serrahima. ¡°El risc en necessitats col¡¤lectives ¨¦s fr¨ªvol¡±

Per al premi Nacional de Disseny 2010 ¡°la urg¨¨ncia en qualsevol intervenci¨® urban¨ªstica no ¨¦s aconsellable. Soc un amant del risc, del dret a equivocar-se i fins i tot dels excessos creatius; per¨° aplicat a les necessitats col¡¤lectives pot resultar fr¨ªvol¡±. I apunta: ¡°Ni l'est¨¨tica ni el disseny no tenen sentit quan no es pensa en l'essencial. Els dissenyadors partim d'un proc¨¦s d'an¨¤lisi per diagnosticar i actuar en conseq¨¹¨¨ncia. La classe pol¨ªtica no t¨¦ un coneixement est¨¨tic adequat. I aix¨° explica el desgavell en la comunicaci¨® gr¨¤fica i industrial de tots els elements¡±.

Pau de Sol¨¤-Morales: ¡°Aquests codis porten a l¡¯error¡±

L'arquitecte i president d'Arquinfad discrepa de les formes utilitzades en les actuacions: ¡°Barcelona t¨¦ un espai p¨²blic d'una gran qualitat que ha costat molts anys de feina. El llenguatge ¨¦s equivocat. Els codis urbans s¨®n pactes t¨¤cits entre les persones, per¨° aquests indueixen a l¡¯error. S'han fet de forma precipitada i malament¡±. Per¨° el problema m¨¦s important, apunta, ¨¦s ¡°el rerefons de joc, quan el carrer ¨¦s un espai altament pol¨ªtic, perqu¨¨ els elements ordenen, eduquen i coaccionen. Convertir aquestes normes en un llenguatge de nens ens infantilitza a tots. ?s una manera d'entendre l'espai i la pol¨ªtica entre l'activisme i el hehe hihi¡±.

David Torrents: ¡°Tots som vianants¡±

El dissenyador gr¨¤fic parteix del fet que el cotxe ¨¦s un element nou a la ciutat. Per aix¨°, ¡°m¨¦s que un atac ¨¦s tornar a situar les coses com estaven fa cent anys. S¡¯est¨¤ donant al vianant un espai que havia perdut i per aix¨° es fa de forma impactant. Es marca un espai com fa un gat, per avisar que aquest territori no li pertany¡±. Per¨° reconeix: ¡°Ha faltat pedagogia¡±.