Trossos de saviesa natural

Si el lector no va col¡¤leccionar, a mesura que sortien, els volums que l¡¯editorial Hermida ha dedicat als aforismes de Lichtenberg, ara que se n¡¯ha publicat la cinquena i ¨²ltima entrega pot comprar-los tots de cop, per Nadal o Sant Mart¨ª, i delectar-se en un dels llibres m¨¦s valorats de la producci¨® secular en llengua alemanya ¡ªaix¨ª ho considerava Elias Canetti, que no era ximple¡ª: Georg Christoph Lichtenberg, Cuadernos, vol. V, traducci¨® de Carlos Fortea (Madrid, Hermida Editores, 2020).

Aquests editors han presentat al p¨²blic ib¨¨ric els aforismes de Lichtenberg segons la millor edici¨® en llengua original, ¨¦s a dir, en ordre cronol¨°gic, i no en ordre tem¨¤tic: aix¨° no excusa l¡¯editorial, en el cas que reediti la col¡¤lecci¨® sencera, d¡¯afegir a l¡¯¨²ltim volum, o estampar a part, un ¨ªndex de mat¨¨ries i de noms, d¡¯all¨° m¨¦s avinent. Tanmateix, com que els aforismes d¡¯aquest autor se succeeixen sense cap ordre ni concert, i solament d¡¯acord amb la llei de l¡¯ocurr¨¨ncia, tamb¨¦ ser¨¤ grat naufragar en el mar de les seves pensades, amb ¨ªndex o sense.

Lichtenberg (1742-1799), que podria haver estat desgraciat a causa d¡¯una malaltia a la columna vertebral que va matar-lo, va dur sempre una vida agradable, en especial, segons confessi¨® seva, a causa d¡¯un feli? matrimoni amb una jardinera, afegint-hi la causa d¡¯un amor tendre de vidu amb una noieta de quinze anys. Si mantenia oculta aquesta relaci¨®, no va ser per culpa de la seva moral, cristiana en el sentit m¨¦s cordial del terme, sin¨® per poder mantenir els lligams que va tenir, a Gotinga i a d¡¯altres ciutats, amb els il¡¤lustrats i gent de lletres del seu temps, el de les Llums. Era molt visitat.

Com que Lichtenberg, a m¨¦s d¡¯humanista, coneixia unes quantes de les ci¨¨ncies exactes, va copsar aviat que el gavell de sistemes filos¨°fics i d¡¯erudici¨® que inunda el segle (hauria estat pitjor al temps del positivisme) no es corresponia amb all¨° que un lector necessita per fer-se la vida passadora, que, en suma, era all¨° que Montaigne ja s¡¯havia proposat, dos segles abans, per a gaudi propi m¨¦s que dels altres.

Per aix¨° tant aquest darrer volum de la col¡¤lecci¨® com especialment el segon s¨®n plens d¡¯invectives contra els erudits ¡ªactivitat que va comen?ar, ai las, al temps dels humanistes del Renaixement tard¨¤¡ª, una vocaci¨® per la qual no tenia cap simpatia: ¡°M¡¯estimaria m¨¦s haver inventat la paraula setci¨¨ncies abans que cap altra. Hi ha gent que s¡¯ha acostumat a plantejar reflexions sobre qualsevol cosa, no perqu¨¨ les coses se¡¯ls acudeixin d¡¯una manera natural; es tracta sobretot d¡¯una mena artificial d¡¯ocurr¨¨ncia que no fa cap servei a la filosofia¡±. I encara: ¡°A Alemanya tenim un munt d¡¯erudits que, com se sol dir, sap llan?ar-se r¨¤pidament sobre qualsevol mat¨¨ria. En secret, aquesta gent s¡¯admira de si mateixa, de ser tan capa? d¡¯escriure sobre el que sigui... Assoleixen fama, nom¨¦s que gaireb¨¦ sempre s¨®n contemplats amb admiraci¨® pels ignorants i els mig experts¡±. (Cervantes ja en parlava a DQ, II, 22: ¡°que hay algunos que se cansan en saber y averiguar cosas que despu¨¦s de sabidas y averiguadas no importan un ardite al entendimiento ni a la memoria¡±.)

A ell no li va venir la tirada a una escriptura de fragments i passatges d¡¯aquella colla de milhomes. M¨¦s aviat va pouar el seu art dels moralistes francesos, Pascal entre ells ¡ªa causa de la igual afecci¨® d¡¯aquest a la f¨ªsica, l¡¯astronomia i les matem¨¤tiques¡ª, del senyor de la Muntanya ja esmentat i dels humoristes anglesos ¡ªcom ara Sterne, Swift i, en les arts gr¨¤fiques, Hogarth. I quan diem humoristes cal precisar que aix¨ª ¨¦s com se sol traduir la paraula anglesa wit, que ¨¦s tota una altra cosa: esprit, paraula francesa, s¡¯av¨¦ m¨¦s amb all¨° que Lichtenberg va apreciar tant en les lletres angleses del seu temps.

Passats ja dos segles de la seva mort, Lichtenberg ens resulta avui un pioner en l¡¯art de l¡¯escriptura breu, sobre els temes m¨¦s diversos. Seria llarg esmentar tota la n¨°mina d¡¯escriptors que van practicar l¡¯aforisme o la reflexi¨® concisa despr¨¦s d¡¯ell. Per¨° no deixarem d¡¯esmentar l¡¯autor l¡¯obra del qual s¡¯assembla m¨¦s a la del nostre d¡¯avui: Paul Val¨¦ry. Dedicarem un pr¨°xim article al seu Tel quel, tamb¨¦ editat recentment.

Si reun¨ªem els quaderns de l¡¯alemany amb els cahiers del franc¨¨s, ens adonar¨ªem que la crisi del g¨¨nere novel¡¤la provocada pels poetes rom¨¤ntics ¡ªi, m¨¦s endavant, a Catalunya pels poetes noucentistes¡ª, sumada a la crisi dels sistemes filos¨°fics ¡ªvegeu el cas de Nietzsche¡ª, va desembocar en una proliferaci¨® de pensaments garbellats. Com hem dit, sense ordre ni concert, per¨° sempre fruit d¡¯all¨° que tant li agradava a Lichtenberg: que els pensaments, escrits o no, fossin la conseq¨¹¨¨ncia directa de l¡¯observaci¨® de la naturalesa. En aquest cas, l¡¯enginy (humour, wit, witz, esprit, en diverses lleng¨¹es) es limita a escriure sobre el full la llampegada abstracta d¡¯un fenomen que es troba sempre a ran de terra: ¨¦s la suma de la naturalitat amb una enorme agudesa de l¡¯enteniment.