La llengua pr¨°pia de Gibraltar

Saltava la sorpresa al Parlament, durant la sessi¨® de control a la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals, quan la diputada per Ciutadans Sonia Sierra va invocar a la filologia per carregar contra el concepte de llengua pr¨°pia. Mantinc la cita de l¡¯original en castell¨¤: ¡°En cuanto a lo de lengua propia, como yo soy fil¨®loga y no puedo olvidarme nunca que soy fil¨®loga, desde el punto de vista ling¨¹¨ªstico evidentemente es un engendro, nacionalista, que insisto, en otros pa¨ªses no saben ni c¨®mo traducir. Es un invento que no tiene ni pies ni cabeza¡±. I dic que saltava la sorpresa perqu¨¨, si b¨¦ les cr¨ªtiques al concepte de llengua pr¨°pia s¨®n habituals en el partit taronja, era el primer cop ¡ªque sapiguem¡ª que s¡¯apel¡¤lava a l¡¯autoritat filol¨°gica.

T¨¦ ra¨® Sierra, sigui dit d¡¯entrada: el concepte de llengua pr¨°pia no prov¨¦ pas de la ling¨¹¨ªstica ni de la filologia, per¨° no s¡¯acaba d¡¯entendre el sentit de l¡¯argumentaci¨®, tenint en compte que aquestes disciplines estudien les lleng¨¹es en abstracci¨® i en fan una projecci¨® territorial que t¨¦ a veure m¨¦s amb els fonaments hist¨°rics que no pas amb l¡¯¨²s real de la llengua. Per exemple, basta veure un mapa de les lleng¨¹es rom¨¤niques (a Google se¡¯n troben de seguida) per constatar quin ¨¦s el desplegament de cada llengua peninsular, amb una delimitaci¨® di¨¤fana del catal¨¤ de Salses a Guardamar o de l¡¯asturi¨¤ baixant per Lle¨®. Sense ni gota de castell¨¤ pel mig. Qualsevol biling¨¹ista que es miri un mapa filol¨°gic acabar¨¤ tenint un esquin? de c¨°rnia.

?s evident que el terme llengua pr¨°pia no ¨¦s pas filol¨°gic, sin¨® pol¨ªtic, per¨° ens haur¨ªem de demanar si aix¨° l¡¯anul¡¤la de significat i li manlleva els usos, que fins ara han sigut sempre estrictament pol¨ªtics. En certa manera, es podria definir la llengua pr¨°pia com aquella que indiquen els mapes filol¨°gics all¨¤ on la hist¨°ria hi ha superposat una segona llengua, i per tant ser¨¤ aquella que hi era abans i que podem qualificar d¡¯end¨°gena. Que a Catalunya el castell¨¤ ¨¦s una llengua ex¨°gena no admet gaire discussi¨®, com tampoc que tard o d¡¯hora deixar¨¤ de ser-ho si se¡¯n mant¨¦ l¡¯¨²s i se n¡¯assegura la transmissi¨®; el mateix castell¨¤ va ser trasplantat a Am¨¨rica al segle XVI i ara hi ¨¦s ben propi, mentre que el catal¨¤ va arribar a l¡¯Alguer de males maneres per¨° avui que no ens el toquin.

La incomoditat del m¨®n hisp¨¤nic ¡ªpol¨ªtic i intel¡¤lectual¡ª amb el concepte de llengua pr¨°pia no revela sin¨® la falta d¡¯empatia d¡¯aquell que no ¨¦s minoritzat enlloc. Al franc¨¨s i a l¡¯angl¨¨s els passa el mateix: es tracta de lleng¨¹es dominants que no pateixen ni persecuci¨®, ni substituci¨® ni cap mena d¡¯anorreament, i aquesta indebilitat dificulta la sintonia amb les lleng¨¹es que necessiten reclamar l¡¯arrelament al territori per sobreviure. El portugu¨¨s es parla en tres llogarrets d¡¯Extremadura, l¡¯itali¨¤ s¡¯esmuny per Cro¨¤cia i Eslov¨¨nia, l¡¯alemany ¨¦s la llengua d¡¯Als¨¤cia i Lorena, a Fran?a. Per¨° ni a tot Am¨¨rica ni a Europa es pot dir que el castell¨¤ s¡¯hagi de reclamar com a llengua pr¨°pia d¡¯enlloc on tamb¨¦ s¡¯hi parli una altra cosa.

Per¨°... no! En un petit indret d¡¯at¨¤vica reivindicaci¨® el castell¨¤ est¨¤ en perill de mort: Gibraltar. Incorporat a la corona brit¨¤nica arran del Tractat d¡¯Utrecht, que hi va portar l¡¯angl¨¨s com a llengua ¨²nica oficial, el penyal ha mantingut el seu llanito ¡ªun castell¨¤ andal¨²s fortament interferit d¡¯anglicismes¡ª fins ben entrat el segle XX, per¨° avui se¡¯n certifica la substituci¨®: els joves ja nom¨¦s parlen castell¨¤ amb els avis i ¨¦s q¨¹esti¨® de temps que l¡¯espanyol no sigui m¨¦s que una llengua estrangera. Gibraltar ¨¦s l¡¯¨²nic rac¨® de m¨®n on es pot dir que el castell¨¤ ¨¦s la llengua minoritzada.

En un m¨®n ideal, aix¨° hauria de servir per estendre la comprensi¨® del concepte de llengua pr¨°pia i per inaugurar l¡¯exercici de l¡¯empatia ling¨¹¨ªstica entre territoris. Per¨° no. L¡¯any 2015 (amb el PP), es va tancar la seu de l¡¯Instituto Cervantes de Gibraltar, que s¡¯havia obert quatre anys abans (amb el PSOE). Tenir un Cervantes al penyal significa assumir que all¨° ¨¦s un altre pa¨ªs, cosa que per descomptat ¨¦s inadmissible. L¡¯argument de l¡¯aleshores ministre d¡¯Exteriors, Jos¨¦ Manuel Garc¨ªa-Margallo, no podia ser m¨¦s negacionista: ¡°Todos hablan espa?ol, salvo los simios¡±. Abans d¡¯abra?ar el concepte de llengua pr¨°pia, deixaran que mori.