La Moreneta, ¡®missionera¡¯ a Austr¨¤lia

Una de les primeres empremtes del colonialisme europeu al riu Drysdale va ser una icona de la Mare de D¨¦u de Montserrat. Era el 12 de juliol del 1908, quan una comitiva de quatre monjos benedictins encap?alada pel pare Emili Planas, acompanyats per abor¨ªgens i pescadors de perles filipins, van plantar una tenda a la sabana que voreja la desembocadura d¡¯aquest riu australi¨¤. Nom¨¦s dues expedicions brit¨¤niques havien accedit abans a la zona. La tenda servia de capella, amb un altar on la icona de la Moreneta havia de protegir els religiosos. La missi¨® de Drysdale, avui missi¨® de Kalumburu, continua sent el nucli poblat m¨¦s al nord d¡¯Austr¨¤lia Occidental, a 550 quil¨°metres del municipi m¨¦s proper, connectat amb l¡¯exterior per una avioneta que aterra en una pista oberta el 1932 pels mateixos clergues espanyols.

Kalumburu va ser el cap¨ªtol final d¡¯una de les aventures evangelitzadores m¨¦s ¨¨piques i desconegudes de l¡¯orde benedict¨ª. L¡¯abadia de Montserrat va servir de lleva missionera per a un petit regne cat¨°lic a Austr¨¤lia, que va arribar a ser responsable de la cristianitzaci¨® d¡¯un territori m¨¦s gran que Andalusia, per ¡°convertir a la fe de Jesucrist uns homes antrop¨°fags i fers, en l¡¯¨²ltim grau de salvatgisme i de barb¨¤rie¡±, segons publicava La Revista Montserratina el 1908. L¡¯¨²nic municipi australi¨¤ fundat per espanyols, el poble abacial de Nova N¨²rsia, el van aixecar el 1847 amb les seves pr¨°pies mans dos monjos, despr¨¦s bisbes: el pare gallec Rosendo Salvado i el catal¨¤ Josep Benet Serra.

El nom de Nova N¨²rsia havia passat desapercebut per a l¡¯opini¨® p¨²blica australiana fins el 2017, quan una comissi¨® governamental va revelar que, entre les d¨¨cades dels cinquanta i setanta del segle passat, a les escoles de l¡¯abadia s¡¯hi havien com¨¨s gaireb¨¦ tres vegades m¨¦s delictes de peder¨¤stia que la mitjana identificada a d¡¯altres centres educatius religiosos del pa¨ªs.

Regina Ganter, experta en la hist¨°ria de les relacions entre europeus i abor¨ªgens, sintetitza al seu darrer llibre, The contest for aboriginal souls (Australian National University Press, ANU, 2018), l¡¯entrada d¡¯Oceania a l¡¯agenda del cristianisme arran de les revolucions liberals que van sacsejar l¡¯Europa del XIX: ¡°En el per¨ªode entre les guerres napole¨°niques, el Risorgimento i les revolucions del 1848 [sobretot a Alemanya], monestirs influents i pr¨°spers van ser secularitzats.

Els seus tresors van ser saquejats, se¡¯n van cremar els edificis i els maons van ser reutilitzats com a material de construcci¨®. ¡°La punyent burgesia i una aristocr¨¤cia minvant feien que l¡¯Esgl¨¦sia necessit¨¦s reinventar-se per ser atractiva per a les noves classes socials¡±. Les missions, cat¨°liques o protestants, van agafar embranzida en aquest context, i d¡¯aqu¨ª van sortir Salvado i Serra, ¡°dos dels personatges m¨¦s pintorescos que la Santa Seu va enviar a Austr¨¤lia¡±, segons la descripci¨® de Ganter.

¡°La pres¨¨ncia dels benedictins espanyols a Austr¨¤lia va ser una de les conseq¨¹¨¨ncies de l¡¯exclaustraci¨® decretada el 1835 pel ministre d¡¯Hisenda liberal Juan ?lvarez Mendiz¨¢bal¡±, escriu Josep Massot, monjo montserrat¨ª i historiador, a Escriptors i erudits contemporanis, s¨¨rie de perfils de les Publicacions de l¡¯Abadia de Montserrat. ¡°Mendiz¨¢bal, home de confian?a de la reina regent Maria Cristina de Borb¨®, va obligar els religiosos a abandonar les seves cases i a cercar noves formes de subsist¨¨ncia¡±.

Basti¨® antiprotestant

Salvado i Serra van haver de marxar del monestir de San Mart¨ªn Pinario, a Gal¨ªcia, i van partir cap a It¨¤lia, on el papa Gregori XVI els va beneir per anar a Austr¨¤lia Occidental sota les ordres del bisbe de la di¨°cesi de Perth, John Brady. Els benedictins espanyols van ser una excepci¨® a Austr¨¤lia, on fins a la Primera Guerra Mundial van dominar els missioners alemanys, i despr¨¦s els francesos, brit¨¤nics i irlandesos.

A 400 quil¨°metres de Nova N¨²rsia, a la vila de Southern Cross (700 habitants), hi ha una esgl¨¦sia dedicada a la Mare de D¨¦u de Montserrat. No ¨¦s l¡¯¨²nica veneraci¨® a la Moreneta que es mant¨¦ a Austr¨¤lia Occidental, explica en unes respostes escrites Peter Hocking, arxiver de Nova N¨²rsia. El territori sota control de l¡¯abadia de Nova N¨²rsia era ingent, escriu Ganter, ¡°massa vast i infrapoblat per a una colonitzaci¨® cat¨°lica, encara m¨¦s si era benedictina¡±. ¡°Per¨° va servir¡±, afegeix Ganter, ¡°com un bloqueig efectiu davant l¡¯expansi¨® protestant¡±.

Nova N¨²rsia ¡ªnom en honor de N¨²rsia, a It¨¤lia, on va n¨¦ixer sant Benet¡ª ¨¦s avui un municipi amb prop de cent habitants, dels quals nou s¨®n monjos. L¡¯¨²ltim pare espanyol que hi va residir, el burgal¨¨s Paulino Guti¨¦rrez, hi va morir el 2010 amb cent anys. Des dels dos primers ¡ªSalvado i Serra¡ª fins a Guti¨¦rrez van passar per Nova N¨²rsia prop de 225 espanyols, una vuitantena d¡¯aquests, catalans. M¨¦s d¡¯un centenar estan enterrats a l¡¯abadia. El monestir va deixar de formar part de la prov¨ªncia benedictina espanyola el 1959. Els seus col¡¤legis van cessar l¡¯activitat a principis de la d¨¨cada dels noranta. Des de llavors, Nova N¨²rsia ha destacat com a dest¨ª tur¨ªstic i de retir espiritual.

Vint-i-set edificis centenaris estan catalogats com a patrimoni nacional; no nom¨¦s les esgl¨¦sies, el monestir, el convent o els antics col¡¤legis per a nens d¡¯origen europeu i per a abor¨ªgens, tamb¨¦ els antics establiments comercials i els habitatges dels seus pobladors. Nova N¨²rsia va ser un centre productor agr¨ªcola ¡ªencara avui s¡¯hi elabora, per exemple, oli d¡¯oliveres portades d¡¯Europa per Salvado i Serra¡ª i ramader: el monestir va arribar a criar ¡°milers d¡¯ovelles¡± i cavalls per a l¡¯ex¨¨rcit brit¨¤nic.

El seu mite fundacional es Rosendo Salvado (Tuy, Pontevedra, 1814 - Roma, It¨¤lia, 1900). Ha estat reconegut com un dels prohoms m¨¦s importants de la hist¨°ria d¡¯Austr¨¤lia Occidental, i a Gal¨ªcia t¨¦ carrers amb el seu nom; Correos li va dedicar un segell el 2013 i fins i tot ha estat objecte d¡¯un documental, el que el 2019 va protagonitzar l¡¯artista Rosendo Mercado. La producci¨®, titulada De Rosendo a Rosendo, se centrava en la vocaci¨® musical de Salvado.

Rates cangur per sopar

A les mem¨°ries que l¡¯abat va deixar escrites, hi ha un passatge fascinant del seu vessant mel¨°man i tamb¨¦ aventurer. El 1847, Nova N¨²rsia agonitzava en la mis¨¨ria. De fet, Nova N¨²rsia no existia: Salvado i Serra s¡¯havien refugiat en una cabana despr¨¦s que el primer assentament, del 1846, fos arrasat per individus no identificats, perqu¨¨ havien establert la missi¨® en un espai destinat a la pastura d¡¯ovelles. En aquelles circumst¨¤ncies, Salvado va haver de rec¨®rrer a peu 130 quil¨°metres fins a la ciutat de Perth, per participar en un recital de piano i conv¨¨ncer algunes fam¨ªlies perqu¨¨ hi aportessin diners. El mateix abat ho explicava aix¨ª a les seves mem¨°ries: ¡°Pel cam¨ª ens aliment¨¤vem amb els cucs i altres r¨¨ptils que pod¨ªem agafar, i haig de confessar que el bon salvatge que m¡¯acompanyava me¡¯n donava sempre la millor part. Els p¨°ssums i les rates cangur els reserv¨¤vem, normalment, per al sopar¡±.

El recital va ser un ¨¨xit, recordava Salvado, malgrat la fila amb qu¨¨ es va presentar davant l¡¯auditori, amb els h¨¤bits fets un nyap i les sabates sense sola. El sacrifici fundacional de Nova N¨²rsia va ser ingent ¡ªil¡¤lustrava l¡¯abat fundador a les mem¨°ries¡ª, pasturant ells mateixos, sembrant els camps descal?os, el pare Serra guiant els bous i Salvado empenyent l¡¯arada.

Al volum 42 de la s¨¨rie Aboriginal History, publicat el 2018 per l¡¯ANU, la historiadora Elicia Taylor explica que un fet diferencial de Nova N¨²rsia: Salvado no escatimava la feina dura als monjos i als occidentals que l¡¯acompanyaven. ¡°Salvado va voler que els abor¨ªgens mantinguessin l¡¯¨²s de la llengua ind¨ªgena i les seves pr¨¤ctiques tradicionals a la natura, a difer¨¨ncia d¡¯altres institucions que els volien occidentalitzar de totes passades. Nova N¨²rsia distribu?a, a m¨¦s a m¨¦s, la feina entre monjos i altres treballadors blancs, cosa que motivava la cooperaci¨® amb els abor¨ªgens¡±.

Els bisbes catalans de Perth

Nova N¨²rsia va cr¨¦ixer amb un important suport de Roma, i aix¨° va obrir un conflicte amb Brady. El bisbe de Perth no nom¨¦s volia controlar les arques de l¡¯abadia, sin¨® tamb¨¦ tancar-la perqu¨¨ considerava que la cristianitzaci¨® dels abor¨ªgens era una tasca inefica?: calia centrar-se a satisfer la fe dels colons europeus. El cisma va arribar a un punt tal que Brady va enviar gent armada a desallotjar-los de Nova N¨²rsia i va for?ar que un s¨ªnode de bisbes australians els excomuniqu¨¦s. La intervenci¨® de les m¨¦s altes inst¨¤ncies de la Santa Seu va intercedir a favor de Salvado i Serra. El 1850 El catal¨¤ va acabar rellevant Brady al bisbat de Perth, en un conflicte que va ocasionar una divisi¨® del catolicisme d¡¯Austr¨¤lia Occidental entre prelats anglosaxons i els que provenien del continent europeu.

Hi va haver qui va intentar que
els abor¨ªgens mantinguessin la llengua ind¨ªgena i
les pr¨¤ctiques amb la natura

Serra (Matar¨®, 1810 - Guadalajara, 1886) va abandonar Austr¨¤lia el 1859 amb la cua entre les cames. Va ser despr¨¦s d¡¯enfrontar-se al seu amic Salvado. El mataron¨ª va acabar sent contrari a l¡¯acci¨® salvadora dels abor¨ªgens: el catolicisme nom¨¦s podia cr¨¦ixer a Austr¨¤lia fent front a l¡¯hegemonia protestant entre els colons blancs, no pas captant ¨¤nimes nadiues, pr¨¤ctica que aportava, a m¨¦s a m¨¦s, uns resultats minsos. Serra va fundar a prop de Perth el monestir de Nova Subiaco i va reclamar als benedictins de Nova N¨²rsia que s¡¯hi traslladessin, sense ¨¨xit. Nova Subiaco va cessar la seva activitat en menys d¡¯una d¨¨cada, el 1864, per¨° hi va deixar empremta: al lloc on va ser fundat, ara hi ha la ciutat de Subiaco. L¡¯escut del municipi inclou la figura d¡¯un benedict¨ª i una branca d¡¯olivera, com les que hi van plantar els fidels de Serra.

El successor de Serra va ser un altre sacerdot catal¨¤, Mart¨ª Griver. ¡°Era un home d¡¯un ascetisme meravell¨®s¡±, escriu Ganter: quan va morir, van descobrir que tenia arrapada a l¡¯esquena, amb cinc claus, una creu de fusta de 30 cent¨ªmetres. Com a bisbe de Perth, Griver va mantenir l¡¯estira-i-arronsa amb Salvado per les mateixes raons que Serra i Brady. Salvado va moure cel i terra a Roma fins a aconseguir, el 1867, que Nova N¨²rsia fos apartada de la di¨°cesi de Perth i declarada Abadia Nullius i prefectura apost¨°lica dependent de la prov¨ªncia benedictina espanyola.

Edificis d¡¯Enric Sagnier

Massot creu que la influ¨¨ncia de les missions ¨¦s secund¨¤ria a Montserrat. Tot i aix¨°, concedeix que hi ha un llegat important, sobretot arran que Salvado aconsegu¨ªs la complicitat de la reina Isabel II perqu¨¨ els benedictins poguessin obrir un noviciat per a les col¨°nies de les Filipines i tamb¨¦ per a Austr¨¤lia. El noviciat va ser una realitat a partir del 1884. Les primeres seus del noviciat van ser els monestirs del Miracle i de Montserrat, tot i que despr¨¦s van despla?ar-se a d¡¯altres centres benedictins d¡¯Espanya.

El principal vincle entre Montserrat i Nova N¨²rsia va arribar amb Fulgenci Torres, el successor de Salvado com a abat i bisbe de Nova N¨²rsia. Eivissenc format a Montserrat, ¨¦s qui va expandir l¡¯arquitectura de l¡¯abadia i qui va iniciar el gir definitiu, per deixar de ser una missi¨® aborigen i potenciar la vida monacal i l¡¯oferta educativa entre la poblaci¨® rural blanca.

Els benedictins impulsaren els matrimonis mixtos, la qual cosa va topar amb les autoritats australianes

De l¡¯¨¨poca de Torres s¨®n les ampliacions de les esgl¨¦sies, del monestir i la construcci¨®, entre d¡¯altres, dels col¡¤legis de Santa Gertrudis i els de Sant Ildefons, aquest ¨²ltim dissenyat per l¡¯arquitecte Enric Sagnier, tots dos amb clares reminisc¨¨ncies del neog¨°tic i del neorom¨¤nic que reeixia a Catalunya. L¡¯ensenyament dels nens, la majoria d¡¯origen brit¨¤nic, va ser assumit pels germans maristes, i el de les nenes, per l¡¯orde australi¨¤ de les Germanes de Sant Josep. Nova N¨²rsia tamb¨¦ tenia escoles i orfenats per a menors abor¨ªgens sense pares, morts a causa de les malalties que va introduir a Austr¨¤lia la invasi¨® colonial europea de finals de la segona meitat del segle XIX.

Aventura al nord

Despr¨¦s de la mort de Torres va ser nomenat abat un altre home de Montserrat, el navarr¨¨s Anselmo Catal¨¢n. A partir de Torres, la tasca evangelitzadora entre les comunitats nadiues es va centrar en la missi¨® del riu Drysdale. Continua sent avui un dels indrets m¨¦s fer¨¦stecs i despoblats d¡¯Austr¨¤lia. Els monjos destinats all¨¤ podien estar un any sense not¨ªcies de l¡¯abadia, per¨° la seva croada cristianitzadora era seguida amb inter¨¨s pels diaris durant d¨¨cades, encuriosits pel desconeixement que existia sobre les comunitats ind¨ªgenes locals.

Un atac patit per la missi¨® el 1914 va generar mesos d¡¯informacions exagerades, sovint en conson¨¤ncia amb les notes que escrivia el pare Roberto Bas per a La Revista Montserratina. Entre les cartes que publicava la revista des d¡¯Austr¨¤lia, les de Bas eren les m¨¦s freq¨¹ents i les m¨¦s marcadament racistes, com aquest comentari sobre els abor¨ªgens de la missi¨® de Drysdale: ¡°Estan tan desnaturalitzats que no nom¨¦s maten els seus propis fills; fins i tot quan neixen amb alguna deformitat f¨ªsica, arriben a menjar-se¡¯ls sense la menor repugn¨¤ncia, al contrari, com un espl¨¨ndid i alegre fest¨ª¡±.

La missi¨® de Drysdale va ser traslladada el 1932 a la seva ubicaci¨® actual ¡ªper tenir m¨¦s recursos h¨ªdrics¡ª i redenominada amb el nom de Kalumburu. Durant la Segona Guerra Mundial va ser utilitzada com a base a¨¨ria, i els japonesos la van bombardejar el 1943, quan van matar el pare Tom¨¢s Gil i cinc abor¨ªgens.

La missi¨® de Drysdale/Kalumburu era un m¨®n a part: el dest¨ª per als m¨¦s aventurers o per als que volien passar desapercebuts. O personatges com el valenci¨¤ i sacerdot trapenc Nicol¨¢s Emo, que va arribar a Austr¨¤lia al segle XIX amb l¡¯orde franc¨¨s i hi va fundar una peculiar comuna d¡¯abor¨ªgens i pescadors de perles filipins. Durant els primers anys de la missi¨® de Drysdale Emo va actuar de pont entre les tribus locals i els benedictins, fins que va ser expulsat pels monjos. La ra¨®, suggereix Ganter, va ser que es va descobrir que els nens mestissos que l¡¯acompanyaven eren fills seus, i que a l¡¯anterior missi¨® trapista va ser apartat per polig¨¤mia i relacions homosexuals.

Ganter apunta que Emo promovia ¡°els matrimonis mixtos entre races, una estrat¨¨gia inspirada per la conquesta espanyola d¡¯Am¨¨rica¡±. Els matrimonis mixtos van ser un constant motiu de fricci¨® entre els benedictins i les autoritats australianes. El conflicte per l¡¯aplicaci¨® de les lleis de protecci¨® dels abor¨ªgens, que durant d¨¨cades van ser un sistema de segregaci¨® racial de facto, recorda Elicia Taylor, va ser particularment tens entre l¡¯abat Catal¨¢n (1916 a 1950) i Auber O. Neville, cap de l¡¯Oficina de Protecci¨® dels Abor¨ªgens per a Austr¨¤lia Occidental: ¡°Els benedictins havien de complir amb les directius de Neville, i aix¨° afectava seriosament la seva capacitat de protegir els abor¨ªgens de les restriccions que l¡¯Estat imposava en les seves vides¡±.

¡°Despotisme benevolent¡±

La missi¨® de Kalumburu va servir tamb¨¦ de traster on amagar secrets. Eugenio (Eugene) P¨¦rez va ser un destacat sacerdot de les darreries de la influ¨¨ncia espanyola a Nova N¨²rsia, que va realitzar sobretot una important tasca de documentaci¨® de la hist¨°ria de Nova N¨²rsia fins a la seva mort, el 1990.

La Comissi¨® Reial impulsada pel govern australi¨¤ el 2017 sobre abusos en col¡¤legis religiosos confirmava que P¨¦rez havia com¨¨s tres greus delictes sexuals contra el mateix alumne mentre el feia posar en classes particulars d¡¯arts pl¨¤stiques. L¡¯abat Gregorio G¨®mez el va desterrar el 1951 a Kalumburu pels casos de peder¨¤stia que havia protagonitzat. A la seva nova destinaci¨®, segons la Comissi¨® Reial, va ser expulsat de la vida mon¨¤stica despr¨¦s d¡¯abusar sexualment de menors abor¨ªgens. P¨¦rez era un destre escultor; a Kalumburu es conserven dos canelobres creats per ell, elaborats amb fusta importada d¡¯Espanya i exposats al sagrari de l¡¯esgl¨¦sia de la missi¨®. El 1977, la comunitat local aborigen assumia la gesti¨® de la missi¨® de Kalumburu ¡°despr¨¦s de 70 anys de despotisme benevolent¡±, conclo?a un diari de l¡¯¨¨poca.