Les il¡¤luminacions de Trump

Suposem que l'experiment Trump es limita nom¨¦s a la primera legislatura (2017-2020), ¨¦s millor ni tan sols pensar en la idea de quatre anys m¨¦s. Fa pocs dies, en un m¨ªting electoral a la costa Est, Trump es va animar i va dir literalment que li havien donat¡­ dos premis Nobel, un pel seu paper en les negociacions de pau entre S¨¨rbia i Kosovo (sic), i un altre¡­ per una altra cosa (¡°for something else¡±). I que n'hi haurien de donar encara un altre ¡°pel que he fet a S¨ªria¡±. Els seus assessors li devien passar el missatge que en realitat l'havien proposat per al premi Nobel. I tamb¨¦ li havien donat el premi Bah¨ªa de Cochinos, que no existeix, i deu fer refer¨¨ncia al frustrat desembarcament a Cuba de cubans anticastristes el 1961. El terrabastall ¨¦s fenomenal. I per parar-li els peus a les urnes, els electors haurien de tenir una s¨°lida determinaci¨® en defensa de la seva Constituci¨® i les seves lleis.

Per comen?ar, en pol¨ªtica exterior en realitat no sabem quina l¨ªnia segueix el Departament d'Estat en relaci¨® amb ?frica, el m¨®n ¨¤rab (amb l'excepci¨® de la relaci¨® amb Netanyahu i amb els Emirats), i en particular la ¡°no pol¨ªtica¡± en relaci¨® amb el L¨ªban, S¨ªria, i la perillosa competici¨® entre R¨²ssia i Turquia en aquesta zona i a L¨ªbia. Sabem tamb¨¦ que Trump t¨¦ una agenda atape?da: afeblir i desmuntar tantes organitzacions internacionals com pugui, comen?ant per Nacions Unides, la Uni¨® Europea i l'OTAN, i acabant per l'OMS.

I des del punt de vista de la pol¨ªtica interior, els Estats Units tenen un sistema pol¨ªtic basat en la democr¨¤cia representativa i el que s'anomena una divisi¨® r¨ªgida de poders (entre el legislatiu, l'executiu i el judicial). Ens ofereixen un balan? de m¨¦s de dos segles amb una certa alternan?a estable de tipus bipartidista entre republicans i dem¨°crates. Hi ha hagut diferents majories a les dues Cambres del Congr¨¦s, i entre presidents, amb un nombre limitat d'incid¨¨ncies (l'assassinat de JFK o el Watergate de Nixon) que el mateix sistema ha sabut afrontar i gestionar amb els seus propis mecanismes constitucionals i la intervenci¨®, si escau, del Tribunal Suprem.

B¨¦, doncs tot aix¨° pot entrar en crisi sota les il¡¤luminacions de Donald Trump. El llegat m¨¦s perill¨®s ¨¦s dom¨¨stic, Trump ha arrossegat per terra les tradicions, convencions i costums de la democr¨¤cia americana. Ha convertit aquesta campanya electoral en un carnaval tr¨¤gic. Ha atiat una nova guerra civil de tipus racial i racista, quan les conseq¨¹¨¨ncies de la Guerra Civil de fa un segle i mig segueixen com a rerefons, i aix¨° en un pa¨ªs amb m¨¦s de 200 milions d'armes en mans de particulars. Trump ¨¦s racista, mentider, misogin, i el problema ¨¦s que gaireb¨¦ la meitat del pa¨ªs el segueix, cegament, sense comparaci¨® amb cap elecci¨® anterior. Suposem que no accepta el resultat, per¨° no a la manera de G.W. Bush el 2000, a trav¨¦s de mecanismes legals, que es va allargar unes quantes setmanes. Al final, davant d'una versi¨® molt estesa, no va ser el Tribunal Suprem el que va fer president G.W. Bush, el que va fer aquest tribunal ¨¦s fixar un termini l¨ªmit abans del qual l'autoritat electoral de l'estat de Florida havia de determinar el guanyador en aquell estat, que va ser Bush. I Al Gore va acceptar elegantment el resultat.

Suposem que Trump diu que no accepta la derrota i que no se'n va de la Casa Blanca (literalment), o que intenta mobilitzar les forces federals sota la seva autoritat (ho va fer a Portland, Oregon). O que convoca els seus milicians llibertaris armats, als quals ha fet una crida a estar ¡°alerta¡± (¡°stand by¡±). La mateixa Constituci¨® i les seves esmenes no poden preveure sup¨°sits d'aquest tipus. No sabem qu¨¨ passar¨¤ si es tanca en el que el considera ¡°la seva¡± Casa Blanca. Potser llavors haurem d'admetre que Trump ha ent¨¨s millor que ning¨² que el que ha canviat, i s'ha multiplicat a trav¨¦s del fang de les xarxes, ¨¦s la delicada (i fr¨¤gil) relaci¨® entre pol¨ªtica i societat, al seu pa¨ªs i a fora. Que tot s'hi val per aconseguir el poder i per mantenir-s'hi. Que pots dir un disbarat rere l'altre, i la gent com nosaltres (de mitjana) pensa "i ara qui votar¨¤ aquest sonat?" Dones per Trump, negres (perd¨®, afroamericans) per Trump, hispans per Trump, exemples de grups que han anat apareixent, ¨¦s igual que siguin poc nombrosos (excepte les dones per Trump), per¨° reforcen l'instrument m¨¦s perill¨®s de Trump: la pol¨ªtica no va de pol¨ªtica, va de dividir i enfrontar.