Sigui vampir per un dia

¡°Preferiria passar una nit amb Dr¨¤cula mort que la resta de la vida amb el meu marit viu¡±. La frase, deixada anar per una dona durant una representaci¨® teatral a Broadway de l¡¯adaptaci¨® de Dr¨¤cula protagonitzada per Frank Langella, (que despr¨¦s, el 1979, faria de l¡¯arxivampir en el cinema) serveix per recordar quins sentiments m¨¦s variats ens produeixen els vampirs. Terror, s¨ª, per¨° tamb¨¦, a l¡¯altre extrem de l¡¯arc (o de l¡¯ullal), fascinaci¨® i atracci¨® er¨°tica. I tamb¨¦ identificaci¨®: amb la trag¨¨dia, la rebel¡¤lia, la fam i l¡¯afany de superviv¨¨ncia d¡¯aquests fills de la nit.

La notabil¨ªssima exposici¨® Vampirs. L¡¯evoluci¨® del mite, que pot veure¡¯s en CaixaForum aquests dies incerts, explora les moltes i canviants identitats del vampir en un recorregut que t¨¦ un dels seus moments m¨¦s emocionants en un petit gabinet barroc folrat en vermell on els visitants entren d¡¯un en un i en qu¨¨ un mirall de cos sencer et permet... no veure¡¯t. El joc ¨¦s meravell¨®s, la il¡¤lusi¨® fenomenal. El missatge: vost¨¨ tamb¨¦ ¨¦s un vampir.

A la gran Transsilv¨¤nia de perill, plaga, advert¨¨ncia i toc de queda en qu¨¨ se¡¯ns han convertit Catalunya i Barcelona, res m¨¦s cert: tots ens passegem com vampirs en pot¨¨ncia, capa?os d¡¯infectar-nos i infectar. Mai les met¨¤fores vamp¨ªriques de la sang i el contagi no han estat tan aterridorament oportunes

L¡¯exposici¨®, coorganitzada per la Cin¨¦math¨¨que Fran?aise i la Fundaci¨® Banc¨¤ria La Caixa, s¡¯ha topat inesperadament amb aquest context pand¨¨mic. ¡°Mai no vaig pensar que la mostra es veuria en aquest marc de sospita, por i malaltia¡±, va explicar per videoconfer¨¨ncia dijous el comissari, Matthieu Orl¨¦an, en la presentaci¨® d¡¯El vampir. L¡¯evoluci¨® del mite, que s¡¯ha salvat in extremis (encara que amb aforament redu?t al 33 %) del tancament d¡¯activitats culturals decretat el mateix dia.

El viatge que proposa l¡¯exposici¨®, amb 300 peces que inclouen pintures, gravats de Goya, manuscrits, cartells, fotos, llibres, c¨°mics, vestuari i moltes altres coses (incloses obres de la col¡¤lecci¨® d¡¯art contemporani de La Caixa i l¡¯esgarrif¨®s Altar-tomba de vampir de Niki de Saint Phalle), se centra especialment en el cinema, en qu¨¨ tan b¨¦ s¡¯ha espavilat el vampir.¡°El cinema ¨¦s un art de la foscor, hipn¨°tic, al¡¤lucinatori, que s¡¯escriu amb llum per¨° es projecta a les ombres¡±, va dir Orl¨¦an, que va assenyalar com en el cinema ¡°els actors queden immortalitzats, sempre iguals, ni morts ni vius¡±, i es va exclamar: ¡°El cinema ¨¦s l¡¯art dels vampirs¡±.

Aix¨ª, el visitant circula en un ambient tenebr¨®s dominat pels colors vermell i negre, entre grans pantalles que mostren escenes de films en muntatges molt evocadors, mentre admira el molt material cinematogr¨¤fic que s¡¯hi exhibeix: p¨¤gines originals dels guions del Nosferatu de Murnau o El baile de los vampiros de Polanski, amb notes dels mateixos directors; elements d¡¯attrezzo de films com la m¨¤scara, la levita i les mans postisses d¡¯un altre Nosferatu, el de Klaus Kinski; vestits d¡¯Entrevista amb el vampir, de Neil Jordan, o del Dr¨¤cula de Coppola. Es pot admirar la famosa i espectacular t¨²nica vermella amb cua que portava Gary Oldman, creaci¨® d¡¯Eiko Ishioka, i que el feia apar¨¨ixer segons un cr¨ªtic sarc¨¤stic com una drag queen disfressada de geisha...

Un es passeja un entre capes, ratpenats, estaques polis¨¨miques (¡°deixi¡¯m que se la clavi fins al fons!¡±), mossegades i sobresalts, sense que faltin les icones i moments imprescindibles: el Borgo Pass, Bela Lugosi amb la m¨¤ com una urpa Christopher Lee mostrant els ullals xops. Kinski panteixant sobre el coll de l¡¯Adjani, Oldman llepant subrept¨ªciament la navalla, Tom Cruise vampiritzant per darrere Brad Pitt. Al recorregut tamb¨¦ ressonen les frases immortals: ¡°Jo soc... Dr¨¤cula¡±, ¡°Benvingut a casa meva, entri sense por¡±, ¡°He travessat oceans de temps per trobar-te¡±...

Un reservat, amb advert¨¨ncia que les imatges poden pertorbar-te, permet asseure¡¯s en un puf vermell i observar escenes especialment intenses de cinema de vampirs. Entre aquestes el salvatge lligam de Lucy Westenra i el vampir bestial de la pel¡¤l¨ªcula de Coppola o les mossegades l¨¨sbiques d¡¯El rojo en los labios de Harry K¨¹mel.

Es presta especial atenci¨® a la mostra a Carmilla, i a la comtessa B¨¢thory, veritables dones de vermell, i a les tantes vampires, sense oblidar Vampirella. I a les fornades modernes de vampirs. Els de Jarmusch, els de Ferrara, els de L¡¯¨¤nsia. Els adolescents de Crepuscle, la iraniana A girl walks home alone at night. Hi ha un espai dedicat a les s¨¨ries: Buffy, True Blood. ?s possible veure com el vampir reneix i reneix, ¡°la seva cont¨ªnua reinvenci¨®¡±, com diu el comissari Orl¨¦an. Un vampir que sempre ¨¦s paradoxal: alhora m¨°rbid i er¨°tic, reaccionari i rebel, repulsiu i atractiu. I que ja no ¨¦s nom¨¦s l¡¯altre, sin¨® nosaltres mateixos, invisibles en el mirall, carn de plaga.