El nou mapa e¨°lic a Catalunya: parcs m¨¦s redu?ts per¨° molins tres cops m¨¦s grans

El desenvolupament del mapa e¨°lic catal¨¤ s¡¯encomana a l¡¯aven? de la tecnologia per poder complir amb el calendari, fixat per la Generalitat, que permet atrapar el comprom¨ªs d¡¯atendre la demanda d¡¯electricitat amb energies renovables abans del 2030. Malgrat l¡¯evoluci¨® de la maquin¨¤ria, molins tres vegades m¨¦s grans que eviten la disseminaci¨® massiva de torres en parcs m¨¦s petits, els projectes continuen carregant de parcs e¨°lics comarques, b¨¤sicament de Lleida i Tarragona, on creixen les queixes per la sobresaturaci¨® d¡¯aquest tipus d¡¯infraestructura energ¨¨tica.

Al desplegament de l¡¯energia e¨°lica a Catalunya el pressionen les presses. Complir l¡¯objectiu, comprom¨¨s pel Govern, que el 2030 el 50% del consum d¡¯electricitat provingui d¡¯origen renovable ha posat el focus en la necessitat d¡¯accelerar la implantaci¨® d¡¯infraestructura e¨°lica i fotovoltaica. Les renovables, fins i tot si es t¨¦ en compte l¡¯energia hidr¨¤ulica, la solar i la termoel¨¨ctrica, van cobrir un 15,8% de la demanda el¨¨ctrica l¡¯any passat a Catalunya.

L¡¯aven? tecnol¨°gic per treure profit de la for?a del vent juga contra el calendari, ja que la implantaci¨® de m¨¤quines m¨¦s potents possibilita m¨¦s rendiment sense necessitat de tenir tantes hect¨¤rees disponibles. ?s el cas del parc de Trucafort, a la frontera del Baix Camp amb el Priorat, on una obsoleta infraestructura de 91 molins se substituir¨¤ per set aerogeneradors d¡¯¨²ltima generaci¨®, que produiran m¨¦s pot¨¨ncia que la vella instal¡¤laci¨®.

¡°En 20 anys hem apr¨¨s molt¡±, refereix Jaume Morr¨®n, gerent d¡¯Eoliccat, l¡¯associaci¨® que representa unes 40 empreses del sector. Menys aparells instal¡¤lats, per¨° tres cops m¨¦s grans. Les velles torres no arribaven als 40 metres d¡¯altura, les noves s¡¯eleven fins als 82 i, sumant la longitud de la pala, el mol¨ª arriba als 150 metres, una mida similar a la de la Torre Agbar.

Per¨° amb m¨¤quines m¨¦s altes i m¨¦s potents no se solucionen totes les contrarietats. La ubicaci¨® dels parcs e¨°lics fa revifar el debat sobre el greuge comparatiu per la saturaci¨® d¡¯infraestructures energ¨¨tiques que pateixen les comarques del sud. Catalunya t¨¦ actualment instal¡¤lats 811 molins, que produeixen 1.269 megawatts (MW) d¡¯electricitat.

A les Terres de l¡¯Ebre hi ha 328 molins i, sumant el global de totes les comarques de Tarragona, es compten 521 aerogeneradors, el 64,2% de tots els que hi ha a Catalunya. ¡°Les empreses que inverteixen en energia e¨°lica tenen clar que un mol¨ª cal posar-lo on hi ha vent¡±, apunta Morr¨®n, abans de puntualitzar que ¡°els elaboradors de vi no planten vinyes al S¨¤hara¡±.

La pon¨¨ncia d¡¯energies renovables, integrada per representants de diferents departaments de la Generalitat amb compet¨¨ncies en medi ambient, energia o urbanisme, s¡¯encarrega de filtrar els nous projectes e¨°lics. L¡¯¨²ltim any han entrat 83 expedients per construir nous camps d¡¯aerogeneradors. Entre tots suposaven m¨¦s de 700 molins, una infraestructura suficient per generar 3.376 MW. En fer el cribratge, la pon¨¨ncia d¡¯energies renovables va detectar una duplicitat de molins a diversos expedients. Diferents projectes proposaven els mateixos enclavaments. Per aquesta ra¨®, i per causes d¡¯inefic¨¤cia o improced¨¨ncia, ha tombat el 45% dels expedients que ha revisat. El nombre de molins viables i amb vistiplau queda lleugerament per sobre dels 250, uns 1.600 MW.

Eoliccat al¡¤lega que es veuran m¨¤quines e¨°liques en zones impensables fins fa poc. ¡°La tecnologia ha evolucionat i permet instal¡¤lar molins en zones on, fa 10 anys, a ning¨² no se li hauria acudit posar-ne un¡±, diu Jaume Morr¨®n. Assenyala el cas de la Segarra, territori en expansi¨® e¨°lica. A les comarques de la plana de Lleida, a tocar de la frontera amb la prov¨ªncia de Tarragona, es projecta la instal¡¤laci¨® de 114 nous molins, per davant dels 64 que hi ha aprovats a les Terres de l¡¯Ebre, els 41 de la Catalunya central (fonamentalment la comarca de l¡¯Anoia), els 28 del Camp de Tarragona i els 10 que s¡¯han previst instal¡¤lar a l¡¯Alt Empord¨¤, a Girona.

La patronal de la ind¨²stria e¨°lica considera que s'haurien de fer molts m¨¦s parcs per aconseguir els objectius fixats per a les renovables. Victor Cus¨ª, president d¡¯Eoliccat, insisteix que ¨¦s necessari assolir contra rellotge 4.000 MW d¡¯energia e¨°lica. Una afirmaci¨® que no conven? diversos ajuntaments, col¡¤lectius de ve?ns, empresaris agr¨ªcoles i associacions ecologistes de zones que ja pateixen una alta concentraci¨® de parcs.

¡±Podem estar a favor de les renovables, per¨° s'ha de fer d¡¯acord amb la gent del territori¡±, apunta Joaquim Paladella, alcalde de Batea, a la Terra Alta. El poble, de 2.000 ve?ns, t¨¦ 12 molins en actiu i n¡¯hi ha 21 m¨¦s de projectats. ¡°Aqu¨ª ens guanyem la vida amb la vinya i amb el paisatge, no amb els molins¡±, indica. Un discurs que ja va arrelar fa uns anys al Priorat, on el sector vin¨ªcola sempre ha estat reticent a la instal¡¤laci¨® d¡¯aerogeneradors.

Paladella critica que els parcs ¡°no generen llocs de treball¡± i que tenen un impacte econ¨°mic q¨¹estionable. Al propietari del terreny on es planta el mol¨ª se li paguen entre 3.000 i 6.000 euros a l¡¯any i els ajuntaments recapten els impostos d¡¯activitats econ¨°miques (IAE) i el de b¨¦ns immobles (IBI).

L¡¯Ajuntament de Batea cobra 180.000 euros anuals per un c¨¤non que al seu dia va pactar amb l¡¯empresa explotadora dels 12 molins del municipi. ¡°Cada any ho porten al jutjat al¡¤legant que no ¨¦s el que correspon. De moment les sent¨¨ncies sempre ens han donat la ra¨®¡±, celebra l¡¯alcalde, Joaquim Paladella. El recel que hi ha a Batea amb els molins ¨¦s generalitzat a la Terra Alta, on s¡¯ha creat una plataforma contra la instal¡¤laci¨® de noves torres e¨°liques. Al Baix Camp hi ha hagut actes de protesta pel parc del Vedat del Pany, i els manifestants van arribar a plantar-se davant de les excavadores. El rebuig es repeteix a l¡¯Alt Camp, amb l¡¯oposici¨® a Puigpelat o Alcover, i a la Segarra afloren els primers moviments en contra.