Mort, diable i ¨¤nima

A banda del p¨²blic jove a qui van dirigides, entre La m¨²sica del diable, de Silvestre Vilaplana, i Mangata, de Ricard Ruiz Garz¨®n, hi ha un altre punt en com¨²: el tema de la mort, que plana, de diferent manera, al llarg de les p¨¤gines d¡¯ambdues novel¡¤les.

El valenci¨¤ Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969) compta amb una llarga traject¨°ria i una bibliografia extensa, amb diversos guardons importants. De la seva obra, destaca la narrativa per a joves de g¨¨nere hist¨°ric, i tamb¨¦ polic¨ªac. Encara que amb pinzellades hist¨°riques, ¨¦s en aquest darrer g¨¨nere on s¡¯emmarca La m¨²sica del diable, darrer premi Gran Angular de narrativa juvenil. Vilaplana parteix del mite de Faust, que arrenca amb la desaparici¨® d¡¯un m¨²sic ric, exc¨¨ntric i fam¨®s. La seva neta i un vell amic esdevindran els protagonistes en la recerca del desaparegut i en l¡¯objectiu de treure l¡¯entrellat d¡¯un cas extremament complex, on hi ha un paper principal per al diable, que, amb aparences distintes, assetja personalitats febles per aconseguir-ne l¡¯¨¤nima.

Vilaplana planteja, als protagonistes i al lector, una proposta detectivesca d¡¯alta complexitat, on es barreja la matem¨¤tica, la m¨²sica (al llarg de les p¨¤gines hi figuren codis QR per escoltar peces musicals clau en el desenlla?), les representacions del diable i la traject¨°ria del desaparegut. Malgrat la dificultat a qu¨¨ sotmet uns i altres, el ritme i la tensi¨® s¡¯adapten a cada moment de la hist¨°ria i aconsegueixen que el fil i l¡¯inter¨¨s no desapareguin.

La m¨²sica del diable respon, amb efici¨¨ncia, al lector habituat a la novel¡¤la negra, amb l¡¯afegit d¡¯una documentaci¨® rica i captivadora entorn de la hist¨°ria de la m¨²sica i la figura del diable.

El catal¨¤ Ricard Ruiz Garz¨®n (Barcelona, 1973) compta amb una traject¨°ria un p¨¨l menys extensa que la de Vilaplana per¨° igual d¡¯intensa, tant en la cr¨ªtica liter¨¤ria com en la narrativa, on destaca el premi Edeb¨¦ 2017 de narrativa per a infants amb La immortal. Amb Mangata, presenta una obra per a joves. L¡¯obra s¡¯emmarca clarament en el g¨¨nere realista i esdev¨¦ una novel¡¤la inici¨¤tica on Jana, protagonista adolescent i narradora en primera persona, se sent pressionada per una promesa que va fer a la Zya, la seva germana gran, abans de la seva mort, alhora que t¨¦ un embolic enorme en el seu interior. L¡¯argument podria semblar el d¡¯innombrables novel¡¤les juvenils de caire realista, per¨° hi ha un aspecte clau i ben visible, des del principi a la fi de l¡¯obra, que la diferencia: el plantejament de la narraci¨® i l¡¯estructura.

Ruiz Garz¨®n divideix la narraci¨® en tants cap¨ªtols com lletres t¨¦ l¡¯alfabet, i en dedica un a cadascuna. En la narraci¨® sobresurt el ritme, marcat per frases curtes i par¨¤grafs breus, que dona una enorme agilitat a la lectura i una for?a tremenda al narrador. I que defineix amb precisi¨® la manera de ser i d¡¯estar de la protagonista, amb un volc¨¤ al seu interior, en plena adolesc¨¨ncia i amb un dol que no sap com conduir. L¡¯estil ¨¦s un encert a l¡¯hora de donar versemblan?a a la primera persona del narrador i a la seva energia, que sorgeix per totes bandes i en qualsevol moment. I si b¨¦ la Jana ¨¦s l¡¯eix al voltant del qual gira la novel¡¤la, l¡¯autor basteix una xarxa precisa on cadascun dels personatges secundaris t¨¦ el seu paper i el seu car¨¤cter molt ben definits.

Enmig del conjunt, s¡¯entrelluca la passi¨® de l¡¯autor pel llenguatge, per la literatura, per les paraules (molt interessant el glossari que insereix al final de cada cap¨ªtol), per la tradici¨® i les llegendes, i que emergeix constantment com un doll irrefrenable. El lector s¡¯end¨² un cab¨¤s farcit d¡¯informaci¨® i de curiositats i es veu captivat, i a estones sobrepassat, per la for?a i els estirabots d¡¯un personatge que porta a sobre una motxilla carregada de dol i adolesc¨¨ncia.