Dal¨ª sense pedestal

La dalip¨¨dia de Jos¨¦ ?ngel Monta?¨¦s, titulada El ni?o secreto de los Dal¨ª, m¡¯ha despertat unes sensacions contradict¨°ries. Dal¨ª es passa la vida mirant de matar el pare ¡ªja sigui el notari senyor Salvador, Andr¨¦ Breton o Picasso¡ª, per¨° alhora el reivindica plasmant sovint als seus olis dues petit¨ªssimes figures: un pr¨°cer que explica al fill detalls del paisatge. Despr¨¦s substituir¨¤ aquesta simbiosi per dues mongetes en posici¨® yin/yang que actualitzen la seva relaci¨® amb Gala. D'altra banda, sempre va assegurar que ell ni tenia ni volia tenir fills. Gala s¨ª que tenia una filla, C¨¦cile, poc atesa des que va n¨¦ixer i literalment abandonada quan ¡°va adoptar¡± el joven¨ªssim Dal¨ª (es portaven 10 anys).

Al breu i circumstancial pr¨°leg d'aquest llibre, Ian Gibson afirma que la relaci¨® de Gala i Dal¨ª amb el nen Joan Figueras (1942-1999) ¡°ens ajudar¨¤ a apreciar la tendresa humana que de vegades se'ls nega com a personatges p¨²blics¡±... Com si tendresa, crueltat, amor, indifer¨¨ncia i tantes altres emocions humanes fossin incompatibles. Dal¨ª (i de propina Gala) eren humans, massa humans.

Que no ens enganyi el t¨ªtol, aquest nen era tan secret com el rostre de Dal¨ª rere el bigoti; o sigui, en vista de tots, per¨° inadvertit. Joan Figueras ¨¦s fill de Jaume Figueras, pintor i paleta de parets de pedra seca (molt t¨ªpiques d'aquesta zona). Els Figueras cuidaven la casa d'estiueig de la fam¨ªlia Dal¨ª a Cadaqu¨¦s. Quan Dal¨ª torna dels EUA, el 1948, Jaume Figueras participa en l'adequaci¨® de la llar pr¨°pia del pintor a l'altre extrem de Cadaqu¨¦s, Portlligat. El 1949, necessitat d'un model infantil per a La madona de Portlligat, Dal¨ª fotografia i pren notes del fill del Jaume, que llavors tenia set anys. Des d'aleshores el nen freq¨¹entar¨¤ la casa de Dal¨ª, i s¡¯hi quedar¨¤ a menjar i a dormir una infinitat de vegades. Els Dal¨ª s'afillaran el petit Joan, i l'ensenyaran a asseure's a la taula i a pelar la fruita correctament. Insistiran als seus pares perqu¨¨ estudi? franc¨¨s, se l¡¯emportaran a Barcelona i m¨¦s endavant fins i tot intentaran endur-se'l a Nova York. Hi ha gaireb¨¦ un centenar de fotografies que donen fe de la relaci¨® del matrimoni amb el nen. Fins i tot, diuen, Dal¨ª va proposar a un adult Joan Figueras de dirigir el seu futur teatre-museu... Una de les frases favorites del pintor era: ¡°El prometre no fa pobre¡±.

M¨¢s informaci¨®n

Els Dal¨ª i el seu nen secret, una relaci¨® familiar sense lla?os de sang

Una fam¨ªlia secreta: Dal¨ª, Gala i Joan

Si alg¨² em pregunt¨¦s de qu¨¨ tracta aquest llibre, li diria, ¨¤ la Hitchcock: ¡°?s una minuciosa, extraordin¨¤ria, descripci¨® de l'entorn dalini¨¤ a Portlligat entre els estius de 1948 i 1955¡±. I el nen del t¨ªtol? ¡°El nen..., el nen ¨¦s el macguffin, l'excusa que motiva el desenvolupament d'una hist¨°ria¡±.

La principal aportaci¨® d'aquest llibre, malgrat l'autor, ¨¦s l'univers hum¨¤ de Dal¨ª; comen?ant per la seva fam¨ªlia, els treballadors que freq¨¹entaven la casa de Portlligat: l'aparellador Emili Puignau, el fuster Joan Veh¨ª, el pare del Joan, que als seixanta va deixar de pintar parets per dedicar-se en exclusiva a la pintura de cavallet ¡ªDal¨ª li va patrocinar tres exposicions¡ª. Seguint pels ajudants del taller, com l'escen¨°graf Isidor Be¨¤; els ¡°secretaris¡±, les mascotes... I el servei de la casa, el fidel Artur Caminada i la cuinera Paquita Buetas, que Monta?¨¦s es va afanyar a entrevistar en profunditat poc abans que mor¨ªs. Testimonis, en gran part, de primera m¨¤.