L¡¯any de la pand¨¨mia

El 25 de febrer, a mitja tarda, el llavors secretari de Salut P¨²blica de la Generalitat, Joan Guix, anunciava ¡°el primer cas de coronavirus¡± a Catalunya: una dona de 36 anys que havia viatjat a It¨¤lia, on estava fent estralls una malaltia que ni tan sols tenia nom conegut, perqu¨¨ el nom de covid-19 va venir despr¨¦s. Era ¡°com una grip¡±, deien. Per¨° en poques setmanes van ser milers de casos, els hospitals van fregar el col¡¤lapse i Catalunya es va tancar darrere d'una mascareta i litres de gel hidroalcoh¨°lic.

Segons les dades de la Generalitat, ja s¨®n m¨¦s de 387.000 infectats i prop de 17.000 morts. No era nom¨¦s una grip. No ho era per a les desenes de milers de malalts que han entrat a l'hospital gaireb¨¦ sense poder respirar. Ni per a les vides que s'han quedat pel cam¨ª, tancades en la solitud d'una resid¨¨ncia.

Catalunya va arribar tard, igual que bona part del m¨®n, a la primera batalla contra el virus. En aquells incerts dies de mar? els sanitaris van fer mans i m¨¤nigues als hospitals per fer lloc al m¨¤xim nombre de pacients. Fins a 1.528 persones van arribar a estar ingressades a les UCI, m¨¦s del doble de la capacitat del sistema. Les resid¨¨ncies de gent gran s¨®n les que en van sortir m¨¦s malparades i la meitat de les morts s'han produ?t en aquests centres, sense recursos per protegir-se.

Sortir al carrer era un luxe, un risc i un horror per als m¨¦s aprensius. Tres mesos de clausura amb els ¨¤nims solidaris de les vuit del vespre en forma d'aplaudiment als exhaustos sanitaris. Aix¨ª va passar la primavera, el tancament va reduir a m¨ªnims el virus, els hospitals van tornar a respirar i la gent va tornar al carrer. Ho van anomenar ¡°la nova normalitat¡±, ¡°la represa¡± a Catalunya. Per¨° va ser un miratge. De seguida el virus va recordar que es nodreix de la interacci¨® i va revelar que la desigualtat social ¨¦s un factor de risc: els temporers de Lleida, en prec¨¤ries condicions de vida i treball, van ser les primeres v¨ªctimes del gran rebrot de l'estiu.

Nom¨¦s els nens, acusats de ser grans transmissors en la primera onada, es van espolsar aquest estigma i van tornar a les aules despr¨¦s de mig any sense classe. La transmissi¨® va ser ¨ªnfima a l'escola, per¨° es va disparar al carrer. A la tardor Catalunya va tornar a tancar els bars, els gimnasos i la cultura per contenir una segona onada que va posar una altra vegada contra les cordes el sistema de salut.

La tranquil¡¤litat va durar poc. La relaxaci¨® de les mesures a principis de desembre ha tornat a disparar els contagis. En l'horitz¨® queda nom¨¦s l'esperan?a de la vacunaci¨® per tornar de deb¨° a la vella normalitat. A curt termini els epidemi¨°legs preveuen una tercera onada despr¨¦s del Nadal i una quarta, diferent: la dels pacients no-covid, tots aquells malalts d'altres patologies que el virus ha despla?at.

La pancarta que va tombar el president

Quim Torra va seguir aquest any el rastre judicial de Carles Puigdemont i d¡¯Artur Mas, va acabar condemnat per haver desobe?t la Junta Electoral i va haver de deixar la presid¨¨ncia de la Generalitat, un fet ins¨°lit des que es va recuperar l¡¯autonomia ara fa 40 anys. El detonant va ser tan nimi com la negativa a retirar una pancarta del balc¨® del Palau a favor dels pol¨ªtics presos i la sent¨¨ncia va acabar amb un mandat err¨¤tic que l¡¯havia portat al c¨¤rrec despr¨¦s dels intents frustrats d¡¯investir tres presidents.

L¡¯independentisme va decidir liquidar la legislatura, sense deixar d¡¯airejar les seves cont¨ªnues desavinences sobre qualsevol q¨¹esti¨® quotidiana del Govern. Junts per Catalunya va acabar imposant el seu criteri per lligar de peus i mans el republic¨¤ Pere Aragon¨¨s i mitigar el protagonisme p¨²blic que pogu¨¦s tenir durant els mesos en qu¨¨ est¨¤ exercint la presid¨¨ncia en funcions de substitut. La batalla electoral per l¡¯hegemonia de l¡¯independentisme es dirimir¨¤ a les urnes el 14 de febrer, per¨° totes dues formacions intenten jugar a fons totes les seves cartes, mentre que Quim Torra es resisteix a abandonar l¡¯escena p¨²blica i no deixa passar uns dies sense opinar, fins i tot en contra del Govern, o apar¨¨ixer en un acte institucional, sense que estigui justificada la seva pres¨¨ncia.

Trapero, el retorn del major

Els ¨²ltims mesos del 2020 han tornat a sacsejar els Mossos d¡¯Esquadra. Tot va comen?ar amb l¡¯absoluci¨® a l¡¯octubre del major Josep Llu¨ªs Trapero dels delictes de sedici¨® i desobedi¨¨ncia pel refer¨¨ndum de l¡¯1 d¡¯octubre del 2017. Una sent¨¨ncia contundent, que a m¨¦s va avalar l¡¯actuaci¨® dels Mossos. Fins llavors, i des de la seva imputaci¨®, Trapero havia viscut apartat completament del dia a dia dels Mossos, en un despatx de la comissaria de les Corts, a Barcelona, sense trepitjar la seu central a Sabadell. Es donava per fet que el major dels Mossos havia viscut i patit prou per no voler tornar a la primera l¨ªnia. Per¨° en nom¨¦s unes setmanes el que semblava impossible es va fer realitat: Trapero va ser restitu?t com a cap dels Mossos. ¡°Torno amb la millor de les voluntats, des de la humilitat, amb la m¨¤ estesa¡±, va dir Trapero en l¡¯¨²nic discurs que ha fet davant dels mitjans. S¡¯ha envoltat a la prefectura dels dos comissaris que el van succeir despr¨¦s de la seva destituci¨®: Ferran L¨®pez i Miquel Esquius, amb el tamb¨¦ comissari Joan Carles Molinero. El seu antecessor, Eduard Sallent, ocupa el discret c¨¤rrec de cap de la Regi¨® Metropolitana Sud. Amb el retorn de Trapero, els Mossos tanquen de forma circular el per¨ªode m¨¦s convuls de la seva hist¨°ria moderna.

Els presos del proc¨¦s, entre el Suprem i el Govern central

La situaci¨® dels pol¨ªtics condemnats pel proc¨¦s ha oscil¡¤lat aquest 2020 com un p¨¨ndol. Van gaudir de sortides gaireb¨¦ cada dia (per treballar, tenir cura de familiars i fer voluntariat) gr¨¤cies als permisos concedits per les presons on compleixen condemna. Es van situar encara m¨¦s a prop d¡¯una cosa semblant a la llibertat quan la Generalitat els va concedir, a l¡¯estiu, el tercer grau, que els permetia tornar a la pres¨® nom¨¦s a dormir. Per¨° la just¨ªcia va prendre les regnes del seu dest¨ª i els va tornar a situar a la casella de sortida.

La Fiscalia va plantar batalla fins al final per evitar el que considerava un ¡°tracte de favor¡± del Govern als dirigents independentistes. Va aconseguir que l¡¯¨²ltima paraula la tingu¨¦s el Tribunal Suprem, que li ha donat la ra¨®: a principis de desembre, va suspendre el r¨¨gim de semillibertat per prematur.

Amb les portes de la just¨ªcia tancades i barrades, als presos del proc¨¦s ja nom¨¦s els queda ara la pol¨ªtica per alleugerir i escur?ar la seva estada a la pres¨®. El Govern central est¨¤ tramitant les peticions d¡¯indult per a l¡¯exvicepresident Oriol Junqueras i la resta de condemnats a penes d¡¯entre 9 i 13 anys de pres¨®. La Fiscalia ja ha mostrat la seva tena? oposici¨®, per¨° la mesura de gr¨¤cia dep¨¨n exclusivament del que decideixi l¡¯Executiu de Pedro S¨¢nchez.

Quan sent¨ªem els ocells

La pand¨¨mia ens ha ensenyat vocabulari. I a Barcelona ens hem familiaritzat amb l¡¯urbanisme t¨¤ctic, actuacions provisionals a l¡¯espai p¨²blic. No s¨®n d¡¯obra, utilitzen jardineres, tanques o pintura. Ciutats de tot el m¨®n fa d¨¨cades que l¡¯apliquen per intervenir amb rapidesa, revisar els canvis, i si funcionen, consolidar-los; o si no, modificar-los o revertir-los.

L¡¯alcaldessa Ada Colau ha aplicat l¡¯urbanisme t¨¤ctic per guanyar espai p¨²blic per a vianants o escolars, per habilitar carrils bici i per afavorir l¡¯activitat econ¨°mica dels restauradors. S¨®n intervencions que treuen cotxes (circulant o aparcats), en l¨ªnia amb mesures com la zona de baixes emissions o l¡¯encariment de les tarifes per aparcar al carrer per a les persones que no viuen a la ciutat.

S¡¯han baixat a l¡¯asfalt m¨¦s de 3.000 terrasses. A 50 escoles s¡¯han conquerit espais per facilitar les entrades i sortides als centres educatius. I respecte a les pacificacions, la m¨¦s ambiciosa ¨¦s la del carrer de Consell de Cent (i part de Cal¨¤bria, Borrell o Girona), on els cotxes queden redu?ts a la m¨ªnima expressi¨®. Entre els nous carrils bici, els m¨¦s ambiciosos s¨®n els de Pau Claris o Ll¨²ria, en vertical; i Val¨¨ncia o Arag¨®, en horitzontal.

Un ¡®annus horribilis¡¯ tur¨ªstic

El 2020 passar¨¤ a la hist¨°ria com l¡¯annus horribilis de tota activitat que estigui lligada al turisme i de manera especial a l¡¯hostaleria, la restauraci¨® i les ag¨¨ncies de viatges. La veu d¡¯alarma va saltar al gener quan els hotelers de Barcelona van comen?ar a veure que s¡¯anul¡¤laven les reserves vinculades al Mobile World Congress. Amb l¡¯estat d¡¯alarma, els hotels, que mai tancaven les seves portes, havien d¡¯improvisar tancaments amb plafons de fusta o persianes. Nou mesos despr¨¦s, de la planta hotelera de 437 hotels de Barcelona n¡¯hi ha oberts 115, amb prou feines un 26%, amb unes ocupacions de mitjana que no han anat m¨¦s enll¨¤ del 20%. Els m¨¦s de 252.000 llocs de treball de la restauraci¨® i hostaleria han transitat de l¡¯ERTO a una activitat parcial en el millor dels casos per la caiguda en picat el turisme, una activitat que el 2019 suposava el 16% del PIB i que aquest any s¡¯ha redu?t a uns m¨ªnims ins¨°lits. Ni tan sols durant la crisi econ¨°mica del 2008. Serveix com a exemple la Sagrada Fam¨ªlia, que ha passat de 4,5 milions de visitants a 680.000 el 2020. Un turisme que s¡¯ha redu?t al nacional i, en els mesos centrals de l¡¯estiu, als pa?sos m¨¦s propers.

El Gl¨°ria, el temporal que va atacar la costa catalana

Entre el diumenge 19 i el dijous 23 de gener va passar per Catalunya el Gl¨°ria, un temporal de llevant qualificat d¡¯hist¨°ric per la suma de fen¨°mens (pluja, vent, neu i onatge) i per la seva extensi¨®, ja que va afectar tot el territori. La seva for?a va provocar la mort de quatre persones, el desbordament de rius, inundacions al litoral, destrucci¨® d¡¯infraestructures i despreniments. Va causar danys significatius en un 40% dels municipis i es van estimar p¨¨rdues de m¨¦s de 500 milions d¡¯euros. Amb acumulaci¨® de precipitaci¨® de fins a 500 mm i 150 cm de neu en alguns punts, el Gl¨°ria va afectar tota la costa amb m¨¦s o menys intensitat. Un dels espais m¨¦s afectats va ser el delta de l¡¯Ebre, on el mar va arribar a m¨¦s de 3 km terra endins i va arrasar unes 2.300 hect¨¤rees d¡¯arrossars. Tamb¨¦ va patir danys el delta de la Tordera. Va ser una afectaci¨® m¨²ltiple en infraestructures amb passejos mar¨ªtims descal?ats, col¡¤lectors i esculleres trencats i ponts caiguts, sobretot al Maresme i la Costa Brava. La inundaci¨® fluvial tamb¨¦ va afectar una part molt important de zones urbanes, com Girona. A diversos punts es van trencar les motes. La ribera del Ter va patir greus erosions per la gran c¨¤rrega de material que transportava.

Sense tr¨¤nsit cau la contaminaci¨®

Un efecte que imagin¨¤vem per¨° que van demostrar les primeres vuit setmanes de la crisi sanit¨¤ria va ser el vincle entre el tr¨¤nsit i la contaminaci¨®: per di¨°xid de nitrogen (NO₂, que va caure un 43% a Barcelona) i tamb¨¦ per part¨ªcules en suspensi¨® (PM10 i PM2,5, que van caure un 21%). A la ciutat, amb la mobilitat redu?da a un 20% (nom¨¦s van circular el transport p¨²blic i els treballadors i mercaderies essencials), la contaminaci¨® va arribar als nivells m¨¦s baixos en d¨¨cades. ?s de just¨ªcia recordar que el vent i la pluja hi van ajudar. L¡¯Ag¨¨ncia de Salut P¨²blica va calcular que un aire com aquell evitaria 800 morts cada any.

Amb menys tr¨¤nsit va baixar tamb¨¦ el soroll. I la suma dels dos factors va permetre als ocells baixar de les cap?ades dels arbres a carrers, bancs i fonts. Escoltar-los a tota hora va ser tota una descoberta per a molts ve?ns.

Amb el retorn la normalitat, el tr¨¤nsit pr¨¤cticament s¡¯ha recuperat del tot i la contaminaci¨® ha tornat a pujar. El punt d¡¯inflexi¨® es va registrar al novembre, quan a les estacions de tr¨¤nsit de l¡¯Eixample els valors van tornar a xifres prepand¨¨miques. Els experts assenyalen que el tr¨¤nsit encara ¨¦s inferior a l¡¯habitual i exigeixen mesures dr¨¤stiques per reduir-lo.

Sense paraules: 2-8

Amb 33 anys, Leo Messi encara viu obsessionat amb la Champions i la possibilitat de conquistar un cinqu¨¨ t¨ªtol despr¨¦s dels aconseguits a Par¨ªs, Roma, Londres i Berl¨ªn. Les capitals europees de l¡¯¨¨xit s¡¯alternen amb les del frac¨¤s, cap en qualsevol cas com la de Lisboa, la m¨¦s sagnant en la hist¨°ria del FC Barcelona, despr¨¦s de les de Roma o Liverpool. El Bar?a va perdre el 14 d¡¯agost per 2-8 contra el Bayern de Munic als quarts de final de la Lliga de Campions disputats a porta tancada per culpa de la covid-19 a l¡¯estadi Da Luz del Benfica.

Aquella derrota, la pitjor de la hist¨°ria del club blaugrana en el torneig europeu, va tenir un efecte dram¨¤tic sobre el Camp Nou. El mateix Messi va comunicar el 26 d¡¯agost per burofax el seu desig de marxar del Bar?a i el president Josep Maria Bartomeu va preferir dimitir el 27 d¡¯octubre abans que sotmetre¡¯s a una moci¨® de censura avalada per la signatura de 19.380 socis despr¨¦s que la Generalitat es negu¨¦s a ajornar la votaci¨® a petici¨® del Bar?a. El contenci¨®s va acabar amb la convocat¨°ria d¡¯eleccions per al 24 de gener del 2021 i la frustraci¨® de Messi per quedar retingut al Camp Nou.

Redu?da la dist¨¤ncia a la Lliga, 34 t¨ªtols del Madrid per 26 del Bar?a, la difer¨¨ncia en la Copa de Europa ¨¦s ara de 13 a 5 trofeus a favor del club blanc per a desesperaci¨® del barcelonisme i de Messi.

L¡¯adeu de Nissan, un corol¡¤lari

Just l'any en qu¨¨ el coronavirus deixava despullada l'aposta europea pel turisme, Catalunya patia un fort cop en un altre dels puntals de la seva economia. Nissan va anunciar al juny que deixaria de produir cotxes a Barcelona a finals del 2021. No es tracta nom¨¦s del tancament de la segona f¨¤brica m¨¦s gran per llocs de treball de la comunitat (m¨¦s de 2.500 llocs de treball directes i m¨¦s de 15.000 indirectes), sin¨® que ¨¦s el corol¡¤lari m¨¦s fragor¨®s d'un degoteig de tancaments i acomiadaments en la preuada ind¨²stria de l'automoci¨® que tindr¨¤ una altra gran p¨¨rdua amb la de Continental a Rub¨ª. Les administracions no van aconseguir conv¨¨ncer Nissan perqu¨¨ apost¨¦s per Barcelona malgrat el desesperat pla d'ajudes que van presentar. Catalunya fa anys que no t¨¦ m¨¦s inversions que les que arriben de la m¨¤ de Seat i es troben a faltar pol¨ªtiques industrials fermes, com demostra el fet que cinc anys despr¨¦s de la seva inauguraci¨® el centre de formaci¨® professional de Martorell segueix sota m¨ªnims. Nom¨¦s el forat que deixar¨¤ Nissan ha activat els governs estatal i catal¨¤ per buscar, plegats, una alternativa. Es tracta, entre altres projectes menors, d'una f¨¤brica de bateries per a vehicles el¨¨ctrics que podria encap?alar LG Chem, encara que hi ha diferents empla?aments europeus per acollir aquesta inversi¨®. Seat, i la seva matriu Volkswagen, estan al darrere movent fils (per inter¨¨s, tamb¨¦) per¨°, de moment, Catalunya segueix sense bones not¨ªcies.

Una recuperaci¨® a mig gas

A l¡¯inici del confinament de mar? es va obrir el debat entre economistes sobre si, despr¨¦s de la caiguda dr¨¤stica el 2020, es podia produir un ressorgiment mete¨°ric de l'economia despr¨¦s de la pand¨¨mia. Els estralls de la crisi, per¨°, han aparcat r¨¤pidament les expectatives m¨¦s optimistes. Les necessitats socials de milers de persones que treballaven en l'economia informal ¡ªi no nom¨¦s elles¡ª s'han reflectit en les demandes m¨¦s b¨¤siques, comen?ant per l'alimentaci¨®.

Les previsions de la Generalitat per a l'any que s'estrena s¨®n prudents, d'acord amb el que va apuntar la Comissi¨® Europea per a Espanya. El Govern catal¨¤ anunciava a l'octubre que estimava la caiguda del PIB per al 2020 entre el 10% i el 12%. Per al 2021, la recuperaci¨® seria d'entre el 4,5% i el 7,7%, amb especial for?a per part de les exportacions. Les pitjors dades es produirien en la taxa d'atur: aquesta es mantindria el 2021 al nivell de la del tancament del 2020, en un ventall d'entre el 15% i el 16,2%.

Els motius per a l'esperan?a passen en bona part per l'efectivitat de la campanya de vacunaci¨® a Espanya, per¨° tamb¨¦ a l'estranger. Una immunitat massiva i r¨¤pida a Fran?a, Alemanya i el Regne Unit pot reactivar la demanda tur¨ªstica de cara a l'estiu. De moment, el turisme internacional ha desaparegut, i aix¨° ha suposat perdre la pr¨¤ctica totalitat dels m¨¦s de 19 milions de persones d'altres pa?sos que van visitar Catalunya el 2019.

Cultura, b¨¦ social amb perill de tancament

La pand¨¨mia ha fet que els equipaments culturals (museus, teatres, cinemes, sales de concerts i auditoris) hagin estat tancats bona part de l'any. La primera vegada, el 13 de mar?, cosa que va generar grans p¨¨rdues en un sector en cont¨ªnua crisi econ¨°mica. Si al gener el sector cultural va facturar 45 milions, a l'abril nom¨¦s van ser 8 milions.

Des del punt de vista pol¨ªtic, l'any ha suposat un nou canvi en la conselleria, que marca el trist r¨¨cord de cinc consellers en quatre anys. Mari¨¤ngela Vilallonga va ser destitu?da i en el seu lloc es va col¡¤locar, al setembre, alg¨² ¡°de la casa¡± i ¡°del partit¡±: ?ngels Ponsa, que amb prou feines ha estat al c¨¤rrec 100 dies. En aquest per¨ªode, la majoria de les accions han anat encaminades a afrontar els efectes de la pand¨¨mia: tancament de sales de cinema i teatre, cancel¡¤lacions, despeses estructurals i ajudes directes (750 euros per a cada treballador, unes 5.000 persones). En total: 51,3 milions d'euros, una quantitat qualificada per l'oposici¨® de ¡°gota en el desert¡±. Al setembre es va declarar la cultura b¨¦ social, cosa que no va impedir que al novembre tanquessin teatres i cinemes davant de les noves restriccions. Al Parlament els grups s'han comprom¨¨s que, ¡°governi qui governi¡±, en quatre anys la Cultura rebi un 2% del pressupost. Un brindis al sol.

Informaci¨® elaborada per Jessica Mouzo, Marta Rodr¨ªguez, Pere R¨ªos, Jes¨²s Garc¨ªa, Rebeca Carranco, Clara Blanchar, Alfonso L. Congostrina, Blanca Cia, Cristian Segura, Dani Cordero, Ramon Besa i Jos¨¦ ?ngel Monta?¨¦s.