La puresa de l¡¯exactitud

Despr¨¦s de l¡¯espectacle verbal i visual que eren les seves mem¨°ries d¡¯inf¨¤ncia, L¡¯any que vaig fer vuit anys, un llibre id¨ªl¡¤lic, Antoni Pladevall (Taradell, 1961) torna amb La clau anglesa de la manera m¨¦s ambiciosa possible a l¡¯entorn rural de les seves novel¡¤les anteriors. Per¨° no ho fa amb la mirada eleg¨ªaca que impregnava Terres de lloguer i La papallona negra, un retrat de l¡¯extinci¨® de la pagesia davant de la crisi econ¨°mica i l¡¯alteraci¨® dels h¨¤bits tradicionals del conreu dels camps, sin¨® amb la voluntat de dramatisme i de trag¨¨dia que animava La lli?a bruta i Massey Ferguson 35: de sobte, la feblesa i la vulnerabilitat moral dels herois grecs i llatins, els problemes del cor en conflicte amb ell mateix, s¡¯instal¡¤len a Cruallops, un poble imaginari (potser de la comarca d¡¯Osona, potser del Bergued¨¤), on dues ¨¤nimes en pena ¡ªla Rosa de l¡¯Albereda, una dona esquerpa i irascible, una de les grans propiet¨¤ries de la zona, i en Tom¨¤s de Bellmunt, un mec¨¤nic que viu solit¨¤riament en una caseta prefabricada de paleta amb la companyia de dos gossos afamats¡ª hauran d¡¯assumir que no es pot fugir dels errors del passat, que la fatalitat ¨¦s una llosa inamovible, que el sentiment de culpa modifica tots els instants del present, i que el perd¨® no ¨¦s un premi que s¡¯obtingui sempre.

I, mentre els dos personatges protagonistes intenten resoldre de la manera que poden els seus conflictes personals ¡ªcom si busquessin sense esperan?a una vict¨°ria¡ª, el lector es va adonant que tot el que Pladevall narra nom¨¦s podia oc¨®rrer de la manera perempt¨°ria i inapel¡¤lable que ho narra, i, tamb¨¦, que tant la Rosa com en Tom¨¤s tenen un enemic que desconeixen i que lluita per robar-los amb una for?a sensacional els seus papers estel¡¤lars, perqu¨¨, de fet, la vitalitat humana de Cruallops ¨¦s imparable, talment com si els personatges secundaris s¡¯haguessin posat d¡¯acord per assolir tamb¨¦ el seu protagonisme.

A Cruallops hi ha un sol hostal; ¨¦s el lloc on els clients fixos de cada dia dinen gaireb¨¦ sempre el mateix i pronuncien les mateixes paraules mentre es van covant la foscor, l¡¯estranyesa i l¡¯ensorrament que alimenta la bogeria rural que envolta el poble, un nus de rumors despietats i de pretextos que serveixen per entretenir el temps. Al cap i a la fi, a La clau anglesa, m¨¦s enll¨¤ de les incid¨¨ncies de la trama, d¡¯un suspens que es resol sense pressa, el que importa a Pladevall ¨¦s dibuixar una societat que controla i vigila l¡¯horitz¨® buit que se li obre al davant: no hi ha cap personatge a la novel¡¤la que actu? com si tingu¨¦s amics, sin¨® com si tots els ve?ns fossin nom¨¦s uns c¨°mplices que es vigilen m¨²tuament perqu¨¨ ning¨² es refia de ning¨² i perqu¨¨ tots junts se senten m¨¦s segurs, perqu¨¨ tots junts no poden enganyar-se. I si comparteixen els famosos plats de p¨¨sols negres que serveixen a l¡¯hostal no ¨¦s per combatre rient el tedi i la calor de l¡¯estiu, sin¨® per apaivagar la por i les esquerdes de l¡¯¨¤nima que els forja el seu pensament rural.

En qualsevol novel¡¤la, el que decideix la riquesa o la pobresa, la profunditat o la trivialitat de la hist¨°ria que es conta ¨¦s la forma, ¨¦s a dir, l¡¯estil en qu¨¨ est¨¤ escrita i l¡¯ordre en qu¨¨ es disposa la mat¨¨ria argumental. Per¨° en els novel¡¤listes que pertanyen a l¡¯estirp de William Faulkner, per exemple (com Pladevall), la forma ¨¦s una cosa tan visible, es presenta d¡¯una manera tan n¨ªtida en la narraci¨®, que es converteix en una mena de protagonista i actua com si fos un personatge m¨¦s, o incl¨²s figura com un altre fet situat a la mateixa altura que les passions, els crims i els cataclismes que configuren l¡¯an¨¨cdota: ¨¦s el que passava en l¡¯obra anterior de Pladevall, i ¨¦s el que passa com ¡°un espectacle meravell¨®s de natura animal¡± a La clau anglesa, novel¡¤la que sembla escrita ¡°seguint una disciplina innata, senzilla i ordenada alhora, que no admet cap interpretaci¨® lliure¡±, talment com si les frases que arma l¡¯autor s¡¯assemblessin al tr¨¤fec i el zumzeig de l¡¯eixam d¡¯abelles que descriu a l¡¯inici d¡¯un dels cap¨ªtols m¨¦s exemplars del llibre (El vit de bou) i, en efecte, el lector contempl¨¦s ¡°una operaci¨® a¨¨ria de gran efic¨¤cia i bellesa¡±, o el que Faulkner observava en la literatura de Sherwood Anderson, ¡°l¡¯exactitud de la puresa o la puresa de l¡¯exactitud¡±.