La vida d¡¯un pilot de ca?a, en una capsa de cigars

La vella i rom¨¤ntica foto de color s¨ªpia el mostra enfundat en una jaqueta de cuir, cobert amb la gorra de pilot amb ulleres i fitant el cel, no a la recerca d¡¯aus precisament. Vicente Pinar Marsans, aviador de les Forces A¨¨ries de la Rep¨²blica nascut a Barcelona, va lluitar durant la Guerra Civil amb vint anys als comandaments d¡¯un ca?a Polikarpov I-15 ¡®Chato¡¯, i va morir al seu aparell, abrasat. La seva hist¨°ria ha pogut ser reconstru?da minuciosament gr¨¤cies a l¡¯esfor? d¡¯un familiar, el seu nebot Manel Pinar, i la troballa de documents, entre aquests els galons i les ins¨ªgnies del pilot i el comunicat de la seva mort, que s¡¯havien conservat en dues capses de cigars al taller de la fam¨ªlia al barri de Sant Antoni.

Manel Pinar ha rastrejat la vida del seu oncle en un preci¨®s exemple de mem¨°ria hist¨°rica familiar i l¡¯ha plasmat en un commovedor i voluntari¨®s llibre ple de fotos, cartes i altres interessant¨ªssims documents i testimonis. Vicente Pinar, el aviador l¡¯ha editat l¡¯Associaci¨® d¡¯Aviadors de la Rep¨²blica (ADAR), que ha col¡¤laborat amb el nebot del pilot. L¡¯han assessorat especialment David Gesal¨ª i David ??iguez, historiadors oficials d¡¯ADAR, tota una garantia.

Manel Pinar recorda que als anys seixanta els seus pares el van portar a Osso de Cinca, a Osca, a visitar la tomba del germ¨¤ del seu pare. Quaranta anys despr¨¦s, diu, aquest punt final es va convertir en l¡¯inici del seu relat. Com havia anat a parar l¡¯oncle Vicente a aquest lloc?

El Vicente, ¡°un noi de 19 anys, de sang calenta i prim com un clau¡±, va sortir de casa un mat¨ª de finals del 1936 per allistar-se a l¡¯ex¨¨rcit lleial al Govern republic¨¤ com a aviador. Deixava enrere els seus estudis d¡¯electricitat a l¡¯Escola del Treball, un lloc a l¡¯empresa d¡¯ascensors Fuster Fabra (a l¡¯actual pla?a de les Gl¨°ries) de la qual el seu oncle era director general, i la seva xicota, la Pepita. Per als pares, veure marxar el Vicente a la guerra va ser dur¨ªssim: havien perdut per malaltia set dels seus nou fills (l¡¯altre supervivent era el germ¨¤ petit del Vicente, el Carlos, pare de l¡¯autor del llibre).

El jove que s¡¯allistava per volar ja era un apassionat dels avions des de petit: una foto familiar el mostra en uns carnavals a la Rambla el 1920 tripulant un avi¨® de joguina.

El van escollir per anar a formar-se a l¡¯URSS, a l¡¯escola de pilots de Kirovabad. Va arribar despr¨¦s d¡¯un llarg periple passant per Istanbul. Va viure el dur¨ªssim i accelerat entrenament com a pilot de ca?a en qu¨¨ van morir alguns companys, entre ells Manuel Recalde, el germ¨¤ bess¨® del qual, Jos¨¦, era a la mateixa promoci¨®. La fam¨ªlia de Pinar conserva deu cartes del Vicente des de Kirovabad. De tornada, despr¨¦s d¡¯una setmana de perm¨ªs a Barcelona (i una estada a Moscou on als aviadors se¡¯ls va proporcionar companyia femenina, per a horror de la Pepita), va ser nomenat sergent pilot i enviat al Front del Centre. Despr¨¦s va passar al Front Nord dins de l¡¯esquadrilla basca i el 2 de gener del 1938 (es conserva el salconduit per viatjar) s¡¯incorpora, a Sabadell, a la 4a esquadrilla de ¡®Chatos¡¯ del Grup 26 de Ca?a. La seva missi¨®, la vigil¨¤ncia de les costes de Barcelona contra els atacs dels hidroavions alemanys (nocturns) i els trimotors italians Savoia S.79 (di¨¹rns) que s¡¯enlairen de Pollen?a per bombardejar la capital catalana. Un dia, Vicente vola amb el seu ¡®Chato¡¯ sobre les teulades del barri de Sant Antoni i fa unes piruetes perqu¨¨ el vegi el seu germ¨¤.

Abatut

Posteriorment, l¡¯aviador vola al front de Terol des de l¡¯aer¨°drom de Barracas. El seu ¨²ltim combat ¨¦s el 12 de mar? del 1938. El seu avi¨® resulta abatut, per la qual cosa aterra a Caspe (Campillo), on hi ha una esquadrilla de ¡®Moscas¡¯. L¡¯endem¨¤ es torna a enlairar per tornar a la seva base i llavors t¨¦ l¡¯accident en qu¨¨ es mata. Possiblement, les bales havien foradat el dip¨°sit de gasolina i el combustible va sortir i va incendiar l¡¯aparell. L¡¯avi¨® es va convertir en una torxa amb el pilot dins. L¡¯aparell, diu el diari d¡¯operacions de l¡¯aer¨°drom, va capotar moments despr¨¦s d¡¯enlairar-se i ¡°el pilot Vicente Pinar va morir carbonitzat¡±.

Al llibre, Manel Pinar no es limita a documentar la vida del seu oncle. Imagina la carta que sabem que va escriure la vig¨ªlia de la seva mort per¨° que no es va conservar i explica que ell mateix ha volat amb els galons i els emblemes del seu oncle, l¡¯abrasat aviador, a la butxaca de la ca?adora...