¡°Hi ha sanitaris amb estr¨¨s posttraum¨¤tic encara¡±

Fa ja 10 mesos que la covid-19 va arrasar l¡¯hospital d¡¯Igualada (Anoia). Llavors, encara no tenia nom. A tot estirar, pneum¨°nia pel nou coronavirus. Poc m¨¦s que aix¨° sabien quan va entrar per la porta d¡¯urg¨¨ncies, per¨° als 15 dies ja havia delmat el centre sanitari: 400 sanitaris, el 40% de la plantilla va caure malalta en els primers dies. ¡°Eren malalts i m¨¦s malalts, tots amb un quadre cl¨ªnic id¨¨ntic, els que entraven per les portes d¡¯urg¨¨ncies¡±, recorda Jordi Monedero (Burgos, 51 anys), cap del servei llavors. Ell mateix es va encomanar i a punt va estar d¡¯ingressar al seu propi hospital. Va estar donant positiu durant setmanes, tot i que llavors no se sabia que despr¨¦s de 15 dies de malaltia i ja asimptom¨¤tic, la c¨¤rrega viral ¨¦s residual i el potencial de contagi, ¨ªnfim.

Ascendit des de l¡¯estiu passat a director assistencial de l¡¯hospital, Monedero rememora ara aquells dies ca¨°tics i assenyala les ferides que encara perduren en el centre sanitari. I les que vindran.

Pregunta. Com es veu el brot d¡¯Igualada 10 mesos despr¨¦s?

Resposta. Pel fet de ser els primers vam patir totes les situacions per a les quals no est¨¤vem preparats. Les vam patir de cop, des del punt de vista d¡¯afectaci¨® de professionals i tamb¨¦ per trobar-nos malalts molt evolucionats que van apar¨¨ixer de forma abrupta.

P. Com recorda aquells dies?

R. Van ser dies d¡¯estar treballant 16 o 18 hores cada dia. Havent de prendre decisions molt r¨¤pides i modificant protocols i decisions, sobretot en un moment en qu¨¨ l¡¯acc¨¦s a les proves diagn¨°stiques era molt limitat. Condicionava molt el fet de tenir pacients que no sabies si estaven infectats o no, sense poder donar informaci¨® a les fam¨ªlies... i tenir la certesa que gran part de les grips que havies estat veient no eren grips. Hi va haver una clara descompensaci¨® entre quantitat de malalts que reb¨ªem i la quantitat de professionals de qu¨¨ dispos¨¤vem perqu¨¨ molts queien malalts. Nosaltres ja ten¨ªem el virus dins de l¡¯hospital.

P. Els va servir d¡¯alguna cosa ser els primers?

R. No vam tenir problemes per aconseguir equips de protecci¨® individual (EPI). Com que vam comen?ar abans, ja n¡¯hav¨ªem demanat abans i vam fer-ne un aprovisionament. Hi va haver un moment en qu¨¨ vam anar molt justos, per¨° no ens van arribar a faltar. Per¨° per a altres coses no va ser gens bo perqu¨¨ no sab¨ªem com tractar-los, per exemple. Contact¨¤vem amb gent d¡¯It¨¤lia per saber com ho estaven fent, agaf¨¤vem els seus protocols i els adapt¨¤vem... No hi havia protocols del maneig de la malaltia per si mateix.

P. Qu¨¨ va passar despr¨¦s de la primera onada?

R. L¡¯estiu va ser m¨¦s tranquil perqu¨¨ el nombre de pacients es va mantenir estable, per¨° baix. Vam aprofitar per reactivar sales d¡¯operacions, consultes externes i hospital de dia, que vam haver de tancar en la primera onada. I al setembre vam haver de fer un treball intens per preparar-nos per a la segona i va ser un enfocament diferent: vam intentar no reduir l¡¯activitat normal de l¡¯hospital i tenir capacitat de resposta per a tots els pacients de la segona onada.

P. Com estan ara?

R. Molt cansats perqu¨¨ ¨¦s una tensi¨® sostinguda. Quan hav¨ªem comen?at a desescalar de la segona onada, ja vam comen?ar a veure algun indicador que no anava b¨¦ i esperem una tercera onada quan no hav¨ªem acabat la segona.

P. Quins han estat els efectes secundaris per als sanitaris de l¡¯hospital?

R. Hi ha gent que ha emmalaltit, gent que encara s¡¯est¨¤ recuperant, gent que ha mort i gent que no tenim clar si es podr¨¤ reincorporar a la seva feina habitual. Nosaltres al maig vam iniciar un proc¨¦s amb els nostres serveis de salut mental per a l¡¯abordatge i acompanyament als professionals. S¡¯han fet dues enquestes i continuem tenint gent amb nivells d¡¯ansietat elevats, estr¨¨s posttraum¨¤tic. Es van contractar psic¨°legs per donar suport als professionals i hi ha ter¨¤pia grupal.

P. Al final, l¡¯?ngel, el sanitari de l¡¯hospital d¡¯Igualada que va estar 172 dies a l¡¯UCI per la covid, va morir a l¡¯octubre. Com s¡¯ha viscut aix¨° des de dins?

R. Malament. Aix¨ª com quan va sortir de l¡¯UCI una infermera d¡¯urg¨¨ncies es va viure com un alliberament, quan l¡¯?ngel va sortir de l¡¯UCI i se¡¯n va poder anar a l¡¯Institut Guttman [un hospital especialitzat en neurorehabilitaci¨®] tamb¨¦ vam respirar. Quan va morir va ser un cop dur, com una davallada d¡¯¨¤nim una altra vegada per als de l¡¯UCI.

P. Qu¨¦ ha estat el pitjor d¡¯aquesta pand¨¨mia?

R. En la primera onada era veure malalts, uns darrere d¡¯altres, ofegant-se i amb una quantitat de mans insuficient per al que t¡¯entrava per la porta. Tenir tanta gent molt greu va ser molt dur i amb un maneig de f¨¤rmacs limitad¨ªssim. Era una sensaci¨® de frustraci¨® completa per als professionals, una sensaci¨® de desemparament i la incertesa.

P. Es parla ja d¡¯una quarta onada, la dels pacients que s¡¯han quedat sense atendre. Tem aquesta onada?

R. Nosaltres ja portem un temps preveient el que vindr¨¤. Hem tingut una disminuci¨® de les primeres visites des d¡¯atenci¨® prim¨¤ria d¡¯un 40%. Aix¨° vindr¨¤. Tard o d¡¯hora, vindr¨¤. I quan passi la covid ens vindr¨¤ tot aix¨° de cop. Una altra de les onades que vindr¨¤ ¨¦s la de l¡¯afectaci¨® en la salut mental, perqu¨¨ hi ha hagut moltes p¨¨rdues, moltes morts i situacions de crisis econ¨°miques que condicionaran la salut mental. I tamb¨¦ hi ha hagut molta inatenci¨® de pacients que no han vingut perqu¨¨ s¡¯han autolimitat i perqu¨¨ l¡¯accessibilitat al sistema no ha estat ¨°ptima. Vindr¨¤ despr¨¦s tamb¨¦ la patologia no diagnosticada.

P. Com ha canviat el servei d'urg¨¨ncies des que va comen?ar la pand¨¨mia?

R. Era un servei molt estructurat i si alguna cosa ha variat ¨¦s la capacitat d¡¯adaptaci¨®, la versatilitat. Hem hagut de tenir molta capacitat de resposta. Per¨° aix¨° tamb¨¦ aclapara els professionals perqu¨¨ no saben com estarem.

P. La vacuna ¨¦s aqu¨ª. Qu¨¨ significa per a vost¨¨?

R. La vacuna significar¨¤ donar-li la volta a la pand¨¨mia.