El Delta de l¡¯Ebre demana l¡¯empara de la UE per l¡¯¡°abandonament¡± de la Generalitat i el Govern central

Les entitats i els alcaldes del Delta de l¡¯Ebre ja no atenen m¨¦s promeses i passen a l¡¯acci¨®. Els set ajuntaments i les dues comunitats de regants que integren la Taula de Consens pel Delta han decidit acudir a inst¨¤ncies europees per denunciar la ¡°descoordinaci¨®¡± entre la Generalitat i el Govern central per protegir un espai que compta amb el segell europeu m¨¦s important de protecci¨® mediambiental: la Xarxa Natura 2000.

Ahir, despr¨¦s d¡¯un acte organitzat per recordar que ha transcorregut un any dels estralls que va causar el temporal Gloria, l¡¯organitzaci¨® va anunciar que demanar¨¤ empara a la Comissi¨® Europea per la ¡°inacci¨® de les administracions¡±. ¡°?s dels ¨²ltims recursos que ens queden, ja no sabem qu¨¨ m¨¦s fer¡±, manifesta Xavier Curto, portaveu de la Taula. ¡°Estem pendents de la reuni¨® amb la Comissi¨® per mostrar tota la informaci¨® t¨¨cnica recopilada¡±, afirma Rafa S¨¢nchez, assessor t¨¨cnic. ¡°Hem passat de l¡¯esperan?a a la indignaci¨®¡±, afegeix Llu¨ªs Soler, alcalde de Deltebre.

El descontentament ¨¦s generalitzat a tots dos costats de la desembocadura. Els ajuntaments d¡¯Amposta, Sant Jaume d¡¯Enveja i Sant Carles de la R¨¤pita (Montsi¨¤) i Deltebre, l¡¯Aldea, Camarles i l¡¯Ampolla (Baix Ebre), juntament amb les dues comunitats de regants, ho denuncia. ¡°Tant l¡¯Estat com la Generalitat tenen firmats compromisos sobre la bona conservaci¨® d¡¯aquest espai, i no ¨¦s que li donin bona o mala conservaci¨®, simplement l¡¯han abandonat i est¨¤ desapareixent¡±, sintetitza Curto. El xoc sobre com s¡¯ha de protegir el Delta ¨¦s constant entre el Ministeri per a la Transici¨® Ecol¨°gica i la Generalitat. Dami¨¤ Calvet, el conseller de Territori i Sostenibilitat, repeteix insistentment que l¡¯administraci¨® estatal actua de manera ¡°unilateral¡±. Mentrestant, el ministeri respon que la Generalitat no presenta projectes concrets per a la protecci¨® de la zona. El xoc bloqueja una acci¨® per minimitzar el desgast la costa.

El 1998, alguns dels espais de m¨¦s valor mediambiental van aconseguir el reconeixement de Xarxa Natura 2000. ¡°Tenim identificat el retroc¨¦s en h¨¤bitats d¡¯inter¨¨s comunitari prioritari¡±, apunta S¨¢nchez. Des del 1998, han quedat submergides 70 hect¨¤rees d¡¯aiguamolls de l¡¯illa de Buda. A la boca de la desembocadura, s¡¯ha encongit m¨¦s del 60% de la superf¨ªcie de l¡¯illa de Sant Antoni. Un altre exemple s¨®n les dunes de la platja de la Marquesa, que tamb¨¦ han desaparegut sota l¡¯aven? del mar. ¡°?s una zona d¡¯alt¨ªssim valor ecol¨°gic¡±, afegeix.

¡°La Directiva H¨¤bitats ¨¦s molt clara¡±, apunten des de la Taula, i se cita la norma europea que obliga a ¡°adoptar totes les mesures necess¨¤ries¡± per aconseguir un estat de conservaci¨®. El procediment per infracci¨® de la normativa comunit¨¤ria disposa que, si la Comissi¨® observa indicis, se subroga al paper acusador i eleva el cas davant del Tribunal de Just¨ªcia Europeu. El Delta de l¡¯Ebre confia en el pes dels seus arguments per aconseguir l¡¯empara legal. ¡°A m¨¦s, la Uni¨® Europea ha invertit diners en el Delta de l¡¯Ebre a trav¨¦s de diferents programes, com el LIFE o els fons Feder¡±, raona Rafa S¨¢nchez.