L¡¯¨²ltima pujolista

Ni la confessi¨® sobre la fortuna andorrana ni la seva posterior caiguda de l'olimp catalanista han tombat la fe de Montse Soler, potser l'¨²ltima pujolista. ¡°?s el pol¨ªtic m¨¦s gran que hi ha hagut a Catalunya, una figura internacional que va lluitar per la nostra cultura¡±, afirma. Sortir en defensa de Pujol ¨¦s una cosa que es veu poc, tot i que matisa: ¡°?s un lladre a qui li tinc afecte. A Espanya tots els pol¨ªtics roben¡±. Passen els anys i Soler continua sense veure-li sentit al debat entre dretes i esquerres: ¡°El dia que es deixi de parlar d'aquest tema, avan?arem com a civilitzaci¨®¡±.

Soler t¨¦ 38 anys i troba a faltar el mitj¨¤ que la va fer popular ¡ªFlaix TV, Arucitys¡ª quan no tenia ni edat per votar: la televisi¨®. Francament, vol tornar. ¡°M'han passat coses terribles i fant¨¤stiques, podria ser una gran comunicadora¡±. Va deixar la petita pantalla despr¨¦s de patir un greu atropellament (¡°se'm va trencar la cama en tres trossos¡±) quan tornava a casa del plat¨®. Durant la recuperaci¨®, va llegir ¡°les 4.000 p¨¤gines¡± de la novel¡¤la Shantaram, de Gregory David Roberts. Una epopeia: un home s'escapa d'una pres¨® a Austr¨¤lia, arriba a l'?ndia i all¨¤ viu mil aventures. ¡°Em vaig quedar tan atrapada que me'n vaig anar a fer el mateix recorregut¡±, diu Soler, encara que es va saltar la part de l'evasi¨®, per¨° no es va oblidar de fer unes copes, com el protagonista, al Leopold¡¯s de Mumbai. En tornar a Barcelona, li va dir a Alfons Ar¨²s que ja no volia seguir a la tele.

La pol¨ªtica, tal com est¨¤ concebuda, no li interessa. Sent la desil¡¤lusi¨® d'una generaci¨® que creia que podia tenir-ho tot i a la qual les garrotades de la hist¨°ria (Gran Recessi¨®, coronavirus) li han donat un bany de realitat. ¡°Vaig cr¨¦ixer sentint l'Aznar dient ¡®Espa?a va bien¡¯. Les fam¨ªlies compraven segones resid¨¨ncies, tenien dos cotxes¡­ Fins que vam arribar a la trentena i ens vam trobar amb una crisi galopant. Quan ens ha tocat destacar professionalment, ens hem trobat un pa¨ªs desmuntat¡±. Tampoc ent¨¦n que hi hagi ¡°presos pol¨ªtics¡± o ¡°cantants condemnats a pres¨® o a l'exili¡±. ¡°No s¨¦ qui mana realment a Espanya en el poder judicial¡±.

No aclareix qui votar¨¤, per¨° no per prud¨¨ncia ni mal¨ªcia: ¨¦s que encara no ho sap. El que busca, no obstant aix¨°, fa olor de peix al cove, de taula de di¨¤leg: aromes del PDeCAT, potser d'ERC. ¡°Votar¨¦ qui lluiti amb dents i ungles per portar el m¨¤xim a Catalunya. Estem infrafinan?ats. El 2003 ja em deien que tindr¨ªem el Corredor del Mediterrani. Com a ciutadana del m¨®n, em preocupa que el Prat no sigui un hub internacional¡±. ¡°Com a emprenedora vull ajudes¡±, afegeix Soler, que est¨¤ donant forma a la seva ag¨¨ncia de comunicaci¨®.

Que se n'oblidin la CUP i Junts: la independ¨¨ncia no ¨¦s la seva prioritat; no a qualsevol preu. ¡°El nacionalisme forma part d'un lloc on¨ªric. Soc catalana de Moi¨¤, de la Catalunya interior, sento els colors¡­ Per¨° les fronteres no em preocupen: em preocupen els diners invertits al nostre pa¨ªs¡±.

Demana pol¨ªtics amb carisma, que ¡°no tinguin por de prendre decisions¡±. Com Pujol? S¨ª, com Pujol, o com Maragall, admet Soler, potser presa de la nost¨¤lgia d'una altra ¨¨poca, quan amb 15 anys i 1,82 d'al?ada treballava com a top model. Ho va deixar quan li van dir que tenia ¡°una talla m¨¦s de malucs de la que hauria de tenir¡±. Va aterrar a la televisi¨® amb gran enrenou. ¡°Era una cara fresca, vaig revolucionar una mica la societat catalana¡±. Atenci¨®: ho vol tornar a fer.