El professor i la dona

El professor remuga al llit, sol i pansidot, perqu¨¨ la dona ha viatjat a Madrid, a veure el fill petit, i els fills grans ja no dormen gaireb¨¦ mai a casa. La pantalla del m¨°bil ¨¦s fosca com el sostre que mira mentre somriu pensant en les dones que ha llegit, les dones que ha vist premiades, les dones que el sorprenen i les dones que l¡¯avorreixen quan, per sorpresa, veu, endormiscat, com entra un col¡¤lega al despatx del departament, carregat de llibres a les dues mans, l¡¯americana bruta i un estrip als baixos.

S¡¯asseu a l¡¯ordinador per encendre¡¯l, tot i que l¡¯havia deixat enc¨¨s ja l¡¯¨²ltima vegada, mou el ratol¨ª i s¡¯il¡¤lumina la pantalla, regira dos papers, despenja el tel¨¨fon per evitar interrupcions, tanca la finestra de l¡¯armari dels llibres que mai tanca b¨¦ i decideix comen?ar l¡¯article que havia pensat mentre condu?a des de casa, a vint quil¨°metres de dist¨¤ncia que el tenen tip, i en baixar del cotxe i creuar el p¨¤rquing gaireb¨¦ buit ha cregut que comen?ava a tenir el tema en adonar-se de sobte que l¡¯inquieta una novetat objectiva dels nous temps, una pand¨¨mia d¡¯una altra mena que li fa m¨¦s por, gaireb¨¦, que la mateixa pand¨¨mia.

S¡¯hi ha fixat fa temps, mentre veu cr¨¦ixer i reproduir-se de manera molt llu?da promocions, entrevistes, titulars, fotografies i premis plens de dones, dones ben parides i ben maques, escriptores llen?ades a l¡¯esfera p¨²blica i se suposa que dotades d¡¯una pot¨¨ncia creativa i una imaginaci¨® acabada de fer, nova de trinca o almenys no suada com la dels homes. N¡¯ha llegides moltes, i moltes li han agradat for?a al professor, fins i tot molt, per¨° no li han agradat totes, i sovint s¡¯ho calla.

S¡¯adona que no pot continuar l¡¯article per aquest cam¨ª, s¡¯adona que haur¨¤ d¡¯esborrar-ho tot, s¡¯adona que est¨¤ tocant un terreny perill¨®s, llefisc¨®s, i de seguida fa bona la seva propensi¨® natural a la covardia, a la prud¨¨ncia i a una cautela professional de professor d¡¯universitat p¨²blica i respectuosa amb els valors de l¡¯esquerra. Ning¨² hauria de pensar en cap cas que les seves cab¨°ries delaten un retr¨°grat inadaptat als temps que corren (i de vegades ensopeguen), a m¨¦s d¡¯un masclista emmascarat i inveterat.

La pantalla del m¨°bil s¡¯ha enc¨¨s, entra un missatge de la dona des de Madrid, ell li parla melanc¨°lic i sentimental, ella una mica m¨¦s impacient, ell una mica m¨¦s tou, fins que li diu en dues paraules qu¨¨ esta fent, no est¨¤ fent res, pensar, nom¨¦s pensar, sol i pansidot, fins que la dona li demana si pot dir-li el que pensava. S¨ª, pensava que la sobreprotecci¨® que les dones reben per part del sistema medi¨¤tic i el mercat literari t¨¦ forma de revenja hist¨°rica amb bons efectes retroactius, per¨° que pot ser alhora improductiva, o fins i tot contraproduent en el present: res d¡¯aix¨° no ajuda a escriure bona literatura. Tu est¨¤s tonto o qu¨¨, li diu ella, ofesa.