El nen gaireb¨¦ blanc

El patiment s'ha abaratit. Potser algun dia, quan aquesta ¨¨poca d'ara sigui pret¨¨rita, alg¨² s'adonar¨¤ que el fet que la gent hagi perdut el sentit de la mesura i reivindiqui com a dret que el seu dolor s'ha de tenir en compte igual que el de les persones que pateixen de deb¨° t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies. Per¨° qu¨¨ ¨¦s la veritat i qu¨¨ la falseja? Els sentiments s¨®n subjectius, hi estem d'acord, per m¨¦s que avui h¨¤gim perdut el sentit de la proporci¨®, tan efica? a l'hora d'observar la realitat. Fer un cop d'ull al m¨®n i comparar-se amb qui ni t¨¦ res ni pot esperar-ho ha quedat caduc, i apel¡¤lar a la discreci¨® o la contenci¨® es considera una extravag¨¤ncia, com qui treu la pols a virtuts cursis que no conv¨¦ assenyalar.

D'aix¨° en sap alguna cosa Trevor Noah, el c¨°mic sud-afric¨¤ que fins fa poc sacsejava sense pietat l'expresident Donald Trump des del The Daily Show. Des que era petit Noah ¨¦s especialista en ficar-se en problemes, i es riu de si mateix i de tots els seus. Aquest mest¨ªs de 33 anys va n¨¦ixer a Johannesburg. L'edat i el lloc de naixement ja ens indiquen que la temeritat del seu humor no va ser espont¨¤nia: va cr¨¦ixer sota l'apartheid i el seu color el va convertir en clandest¨ª des del bressol, perqu¨¨ la prohibici¨® de mantenir relacions sexuals mixtes implicava un gran estigma als descendents de les parelles que subvertien les normes racials.

Trevor, fill de su¨ªs i sud-africana, era un nen gaireb¨¦ blanc de cabell afro. El seu aspecte feia que no se sent¨ªs integrat ni protegit enlloc a banda de quan estava amb la seva mare, una dona valenta i singular que, esc¨¨ptica envers l¡¯educaci¨® miserable amb qu¨¨ el govern racista de Pret¨°ria condemnava els nens negres o mestissos, se les va empescar per ensenyar-l¡¯hi lleng¨¹es, les locals i l¡¯angl¨¨s, aquest ¨²ltim per obrir a en Trevor les portes a un futur diferent. Les mares del nostre pa¨ªs han aspirat al mateix, a l¡¯angl¨¨s, a l¡¯angl¨¨s, per¨° en el cas d¡¯una mare negra de l¡¯apartheid, donar idiomes al propi fill i emp¨¨nyer-lo a tenir somnis que anessin m¨¦s enll¨¤ de construir una paret de maons per la seva barraca era un anhel insensat.

Tot aix¨° s¡¯explica a Prohibit n¨¦ixer, les mem¨°ries d¡¯un gran murri. El periodisme ens pot obrir els ulls a la realitat, per¨° la primera persona d¡¯un relat ens situa al pur centre de l¡¯acci¨®: a Soweto, per exemple, en el cam¨ª que un nano feia cada dia per anar a l¡¯escola; en la manera amb qu¨¨ la seva mare es distanciava d¡¯ell al carrer perqu¨¨ la policia no dedu¨ªs que era fill d¡¯una relaci¨® il¡¤l¨ªcita o perqu¨¨ els seus no li diguessin puta per haver-se allitat amb un blanc. Aquesta mare digna i valerosa, que va educar el seu fill en l¡¯humor i la resili¨¨ncia, dues qualitats que comparteixen el terreny perqu¨¨ ens salven de la desgr¨¤cia, solia dir-li al petit Trevor: ¡°Apr¨¨n del teu passat i fes que aquest passat t¡¯ajudi a ser millor. La vida est¨¤ plena de dolor. Fes que aquest dolor et mantingui despert, per¨° no t¡¯hi aferris. No t¡¯amarguis.¡± En definitiva, va vacunar el seu fill contra l¡¯amargor i el ressentiment, el va ajudar a convertir-se en una persona flexible i auda?.

Aquesta manera de narrar la fatalitat amb humor est¨¤ emparentada amb les mem¨°ries de Harpo Marx, que destil¡¤len una ironia no exempta d¡¯innoc¨¨ncia tot i ser els records d¡¯un nen jueu i pobre al Nova York de finals del segle XIX, o a les del nostre Gila (Y entonces nac¨ª yo) al Madrid d¡¯abans de la guerra o al final, quan el van afusellar sense ¨¨xit i a posteriori va haver d¡¯encarar fam, fred i altres pen¨²ries a la pres¨®. Harpo, Gila, Noah: tots fugen del dramatisme i, a trav¨¦s d¡¯una mirada humor¨ªstica a estones crua i a estones compassiva, sempre sincera i neta i a punt per confessar les mesquineses pr¨°pies de qualsevol ¨¦sser hum¨¤ for?at per la necessitat, ens expliquen hist¨°ries plenes de veritat. Entenem les mancances enormes que els narradors van patir en la infantesa, la gana, el fred, la por, la falta de llibertat, l¡¯exclusi¨® per motius de religi¨®, ra?a o classe, per¨° alhora ens contagien les ganes de viure, la bonhomia i l¡¯alegria que voldr¨ªem tenir davant de la nostra vida. S¨®n temps de llegir Trevor Noah. Ens ajuda a distingir la desgr¨¤cia real de la fantasia del dolor. ?s una lli?¨® que avui en dia no tothom est¨¤ disposat a rebre.