Recordant el mestre

Quan cursava la segona meitat dels meus estudis d¡¯Arquitectura vaig viure una evoluci¨® de la manera de rebre l¡¯ensenyan?a que va condicionar el meu futur. Durant els primers cursos d¡¯estructures havia tingut professors molt correctes, per¨° tamb¨¦ molt convencionals i excessivament acad¨¨mics, que no feien les classes gaire atractives. Ho carregaven tot amb moltes f¨®rmules i metodologies, per¨° d¡¯una manera bastant avorrida i amb poc component aplicable conceptualment a l¡¯arquitectura.

M¨¢s informaci¨®n

Joan Margarit, de prop

El secret no ¨¦s la llengua

Deuria ser el 1968 quan es van convocar unes places per la c¨¤tedra d¡¯Estructures a l¡¯Escola d¡¯Arquitectura, a les quals es van presentar els de sempre i dos joves arquitectes, Joan Margarit (30 anys) i Carles Buxad¨¦ (27), que van resultar els guanyadors. All¨¤ va canviar tot. La nova manera de planificar els cursos va suposar un canvi radical en els plantejaments i en la manera d¡¯ensenyar i aprendre. Els que ho vam viure ho podem confirmar. Els primers apunts que van treure eren uns llibrets amb tapes vermelles, molt humils per¨° carregats de contingut. En recordo particularment un, Disseny estructural, on es comen?ava a reflexionar sobre com utilitzar les estructures per potenciar una bona arquitectura, posant, de manera intel¡¤ligent, aquelles al servei d¡¯aquesta.

Vaig assistir a alguna d¡¯aquelles classes memorables en la qual tots dos pujaven a la tarima per explicar un determinat comportament resistent. Margarit ho interpretava amb un criteri determinat i Buxad¨¦, d¡¯una manera ben diferent. Pretenien que l¡¯alumne s¡¯impliqu¨¦s en el dubte i que, aix¨ª, el que volien ensenyar li acab¨¦s entrant, fins al punt que ens adon¨¤vem que el que deien no era tan contradictori com semblava. Tota una lli?¨® d¡¯un tipus de doc¨¨ncia intel¡¤ligent.

La seva entrada en escena diria que va ser, per damunt de tot, ¡°engrescadora¡±. La seva manera d¡¯enfocar el plantejament de les estructures respecte a l¡¯arquitectura ens va captivar. El Joan i el Carles van continuar treballant junts durant molt de temps. El 2004, quan el Joan ja es dedicava amb m¨¦s intensitat a la poesia, el seu estudi es va reconvertir en 2BMFG. Entre les obres m¨¦s emblem¨¤tiques de Margarit i Buxad¨¦ destaca la seva participaci¨® en la rehabilitaci¨® de l¡¯Estadi Ol¨ªmpic de Montju?c, treballant amb els arquitectes Correa i Mil¨¤ i Gregotti. Tamb¨¦ va ser remarcable la recuperaci¨® del Vapor Aymerich, Amat i Jover, reconvertit en Museu de la Ci¨¨ncia i de la T¨¨cnica de Terrassa, aix¨ª com la rehabilitaci¨® de l¡¯est¨¤tua de Colon al port de Barcelona, la rehabilitaci¨® del Pavell¨® del Rellotge a l¡¯Escola Industrial i la recuperaci¨® de la torre de l¡¯agulla de l¡¯Hospital de Sant Pau, a Barcelona.

Menys sabut ¨¦s que van projectar l¡¯Estadi Carlos Tartiere a Oviedo, el Parc Cient¨ªfic de Barcelona al recinte de la Universitat de Barcelona i la gran c¨²pula del Mercat del Bestiar d¡¯?laba, reconvertida en Pavell¨® Poliesportiu del Club de B¨¤squet TAU-Basc¨°nia. Com a actuacions innovadores destacaria l¡¯edifici del Palau Nou de la Rambla, on, col¡¤laborant amb l¡¯equip d¡¯arquitectura MBM, van excavar onze plantes de p¨¤rquing robotitzat, i tamb¨¦ la resid¨¨ncia d¡¯estudiants de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, a Bellaterra, totalment prefabricada.

El Joan es va implicar molt especialment en la recuperaci¨® de l¡¯estabilitat de tres blocs de 60 metres d¡¯al?ada al barri de Sant Pau, afectats per greus despreniments. La seva intervenci¨® m¨¦s reconeguda, per¨°, va ser la continuaci¨® de les obres de la Sagrada Fam¨ªlia, on treballen des de ja fa m¨¦s de 40 anys.

Quan Margarit va ser proposat com a soci d¡¯honor de l¡¯Associaci¨® de Consultors Estructurals, vaig presentar-lo i, quan li vaig donar la paraula, va fer algunes reflexions sobre la seva activitat compartida entre l¡¯arquitectura i la poesia, i va acabar la xerrada amb un poema dedicat a un dels seus mestres, l¡¯arquitecte Bonaventura Bassegoda Must¨¦, que deia:

¡°Et recordo alt i gros / proca?, sentimental; llavors vost¨¨ / era una autoritat en Fonaments Profunds / Sempre va comen?ar la nostra classe / dient: Senyors, bon dia, Avui / fa tants anys, tants mesos, i tants dies / que va morir la meva filla / i solia eixugar-se alguna ll¨¤grima / Ten¨ªem uns vint anys / per¨° aquell homen¨¤s que vost¨¨ era / plorant en plena classe / mai no ens va fer somriure / Quant fa que ja vost¨¨ no compta el temps / He pensat en vost¨¨ i en tots nosaltres / ara que soc una ombra amarga seva / perqu¨¨ la meva filla / fa dos mesos, tres dies i sis hores / que t¨¦ en la mort el fonament profund¡±.

No cal dir que a tots se'ns va fer un nus a la gola. Era impressionant sentir com en un petit poema el Joan hi havia conjugat la vida personal i la poesia, aix¨ª com la seva formaci¨® professional, i, ¨¦s clar, el reconeixement sincer a un professional del seu sector que l¡¯havia influ?t molts anys abans.

Robert Brufau i Niub¨® ¨¦s doctor arquitecte i president de l¡¯Institut d¡¯Estudis Estructurals.