¡°L¡¯escriptor catal¨¤ s¡¯ha d¡¯alliberar d¡¯aquesta pressi¨® salvap¨¤tries¡±

Va ser llegint La festa de Gerald, de Robert Coover, un avan?ad¨ªssim noir desconstructiu ¡ªuna novel¡¤la de festa amb cad¨¤ver instal¡¤lada en el desconcert d¡¯un m¨®n desconcertant¡ª, que a Borja Baguny¨¤ (Barcelona, 1982) li esclat¨¤, diu, el cap. Va ser all¨¤, entre les p¨¤gines de la complex¨ªssima traducci¨® que va fer Jordi Larios per a Quaderns Crema que va n¨¦ixer la literatura de Baguny¨¤, sempre en expansi¨®, disposada a obrir cam¨ª, a acceptar la condici¨® d¡¯animal salvatge del relat, i ara tamb¨¦, de la novel¡¤la. Feia una d¨¨cada que aquest professor de teoria de la literatura a la Universitat de Barcelona i fundador de l¡¯Escola Bloom ¡ªs¨ª, homenatge a Leopold Bloom, protagonista de L¡¯Ulisses de Joyce, pedra angular d¡¯un modernisme ja postmodern¡ª no publicava. El seu ¨²ltim recull de relats, el tot¨¨mic i mutant Plantes d¡¯interior, va sortir el 2011. La seva intenci¨® formal era fer esclatar, des de fins, la literatura catalana. Els angles morts (Periscopi), la seva primera novel¡¤la, eixampla la tesi que cerca en l¡¯abisme quotidi¨¤ ¡ªsom a dins dels personatges, ens barregem, com a lectors, amb els seus pensaments¡ª, una nova manera de fer literatura en catal¨¤, apropant-se a gegants com David Foster Wallace i Donald Barthelme.

Pregunta. Hi ha tres personatges a la novel¡¤la. Un ¨¦s professor universitari, vehicle de la cr¨ªtica a l¡¯esclerosi del sistema acad¨¨mic. Una ginec¨°loga que acaba de veure n¨¦ixer una abominaci¨® en la qual no pot creure. I un despreocupat geni americ¨¤. De quina manera parlen del m¨®n d'avui?

Resposta. Parlen de la reacci¨® envers la cosa nova. Parlen de la mirada educada i de com aquesta mirada ens condiciona. Parlen de les pol¨ªtiques de la mirada. La mirada cient¨ªfica, que es creu en possessi¨® de la veritat, i la mirada del saber humanista, que tamb¨¦. I com una i altra, envers una novetat radical, intenten, per un costat, apropiar-se¡¯n, i per l¡¯altre, conv¨¨ncer-se que no pot existir.

¡°El postmodernisme ¨¦s
un moviment pol¨ªtic. No ¨¦s una pol¨ªtica de milit¨¤ncia, sin¨® de la representaci¨®¡±

P. Tan dif¨ªcil ¨¦s trencar amb el discurs hegem¨°nic?

R. El beb¨¨ posa en crisi la producci¨® de veritat. En el seu intent per trobar un lloc al m¨®n, en Morella s¡¯apropia d¡¯una idea del seu nebot, la figura del geni que no sap que ¨¦s un geni. Un geni amb la seva tradici¨®. Penso en El nebot de Rameau de Denis Diderot i en El nebot de Wittgenstein de Thomas Bernhard. Ho fa i es transforma en una mena de profeta sense profecia, l¡¯ep¨ªtom del mediocre.

P. I els angles morts?

R. Tot all¨° que no veiem, ni en nosaltres mateixos, inclosa la viol¨¨ncia reprimida d¡¯en Morella, que esclata en el llenguatge. Perqu¨¨ hi ha viol¨¨ncia, en el llenguatge. Anomenar ¨¦s conquerir, que t¨¦ a veure amb la idea de la paraula que, quan anomena, conquereix un espai lliure.

P. La seva aposta per la postmodernitat t¨¦ una connotaci¨® pol¨ªtica?

R. S¨ª. Sempre s¡¯ha dit dels postmoderns nord-americans que eren uns onanistes i no ¨¦s cert. El postmodernisme ¨¦s un moviment pol¨ªtic. No ¨¦s una pol¨ªtica de milit¨¤ncia, ¨¦s una pol¨ªtica de la representaci¨®. L¡¯autor postmodern ens diu que ni el llenguatge ni el relat ni la forma s¨®n innocents. El m¨®n no va gens b¨¦, i com pretenem que ho sembli, escrivint domesticadament?

P. I el catal¨¤ es deixa desdomesticar?

R. La pressi¨® en el cas del catal¨¤ no ve tant d¡¯institucions com de certa ideologia del llenguatge. L¡¯escriptor en catal¨¤ sent que ha de salvar la llengua, i un s¡¯ha d¡¯alliberar d¡¯aquesta pressi¨® salvap¨¤tries per trobar el seu cam¨ª. No dic que no s¡¯hagi de fer, per¨° hi ha m¨¦s d¡¯una manera de fer-ho. Hi ha una muse¨ªstica que vol recuperar paraules en des¨²s i moure¡¯s el m¨ªnim que a mi no m¡¯interessa. Jo vull for?ar la sintaxi, portar-la al l¨ªmit. L¡¯angl¨¨s en aix¨° ¨¦s superior, no t¨¦ normes, ni aquest pes salvap¨¤tries, i els escriptors es poden permetre una transgressi¨® total.

P. Per¨°, en aquests deu anys, diria que s¡¯ha ampliat el camp de batalla?

R. Sens dubte. Jo, particularment, em sento molt lliure. Les editorials independents i les llibreries ens han donat espais de llibertat que fa deu anys no existien. Aix¨° ¨¦s grandi¨®s. Han creat un p¨²blic nou, i hi ha una escena molt viva.

¡°Les editorials independents i les llibreries ens han donat espais de llibertat que fa deu anys no existien¡±

P. La relaci¨® entre els escriptors catalans que escriuen en castell¨¤ i els que ho fan en catal¨¤ ¨¦s nul¡¤la. Estan condemnats a no entendre¡¯s?

R. ?s una pena, per¨° ¨¦s aix¨ª. Hi ha petits punts de contacte, per¨° sist¨¨micament la relaci¨® no existeix. Celebro que l¡¯editorial Hurtado Ortega publiqui un dels dos premis Documenta en castell¨¤, perqu¨¨ tampoc hi ha normalitat en aquest sentit. Si no ets un supervendes, com a autor en catal¨¤, mai tens acc¨¦s a una traducci¨® al castell¨¤. En qualsevol cas, el compartiment estanc ¨¦s caduc, perqu¨¨ la puresa no t¨¦ sentit en un m¨®n global. S¡¯ha de combatre, no ¨¦s m¨¦s que una pulsi¨® narcisista i destructiva.

P. Abans parlava de pol¨ªtica. Vost¨¨ pren posici¨® cada dia, a Twitter. Els ¨²ltims dies, en contra de la viol¨¨ncia policial i de les declaracions de l¡¯exconseller Santi Vila sobre el rap. Li passa factura fer-ho.

R. No, no passa factura prendre part. Hi una mite muntat postgauche divine, amb gent tipus la Coixet. Una societat sana ha de fiscalitzar el govern. Hem de poder dir que el tema dels lloguers ens afecta, com a treballadors en precari que perdem un munt d¡¯hores al dia que podr¨ªem dedicar a l¡¯escriptura per reunir la quantitat exagerada que paguem per viure. Un ha de poder dir el que li doni la gana, sempre.