Buit i silenci al Museu de Lleida

Fa anys que el Museu de Lleida acapara l'inter¨¨s dels mitjans de comunicaci¨®. No per la tasca de conservaci¨® i difusi¨® del patrimoni, sin¨® per viure en un continu proc¨¦s judicial que pesa sobre part de les 1.810 obres de la seva col¡¤lecci¨®, moltes de les quals han acabat viatjant a un altre museu, situat a menys de 50 quil¨°metres de dist¨¤ncia, per potser no tornar m¨¦s. En pocs museus s'ha viscut un malson com el que han patit la dotzena de treballadors del de Lleida. Si el desembre del 2017 la Gu¨¤rdia Civil els va obligar a lliurar 44 peces del monestir de Sixena, tres anys despr¨¦s, la hist¨°ria es repeteix i 111 obres m¨¦s, algunes amb m¨¦s de 125 anys d'hist¨°ria comuna, marxaran per ordre d'un altre jutge, malgrat no haver-hi sent¨¨ncia ferma.

M¨¢s informaci¨®n

El Museu de Lleida entregar¨¤ totes les obres en litigi de les parr¨°quies d¡¯Osca al mar?

El Museu de Lleida comen?a a entregar els 111 b¨¦ns que li reclama el bisbat de Barbastre-Monts¨®

Lli?ons de Sixena

Aquest dimarts, el silenci que regna en aquest museu que visiten unes 25.000 persones l'any es veia interromput per les veus apagades d'un grup d'escolars de cinc o sis anys i pels mitjans de comunicaci¨® que buscaven els buits deixats per les 15 obres que fins diumenge s'exposaven i que ara estan a punt d'emprendre un viatge a una destinaci¨® on no han estat mai. S¨®n obres dels segles XII al XVII, com els frontals d'altar de Sant Vicent de Tresserra i el de Sant Hilari de Buira, d'on ¨¦s tamb¨¦ una impressionant arqueta, el calvari de Tamarit de Llitera, un retaule de Sant Crist¨°for de Santaliestra, un bol de Benavente, aix¨ª com dues peces que feia m¨¦s de 60 anys que eren al culte de l'esgl¨¦sia de Sant Lloren?, enganxada al museu: les escultures de Sant Miquel i de la Mare de D¨¦u de Said¨ª. De fet, els que van anar a missa diumenge al mat¨ª encara van poder resar davant seu.

S¨®n les peces m¨¦s importants del litigi les que van comen?ar a viatjar el 15 i 22 de febrer, quan es van lliurar 23 i 5 obres que estaven en dip¨°sit al museu, i va continuar amb el lliurament el 5 de mar? d'altres 42 obres que estaven a les reserves del museu.

Lluny de les c¨¤meres i dels mitjans treballen quatre t¨¨cnics de l'empresa SIT, que va guanyar el concurs convocat pel museu per 25.000 euros. Estan supervisats per les conservadores N¨²ria, Carme, Meritxell i Esther, que reviuen aquests dies, sense la viol¨¨ncia de la pres¨¨ncia policial, el drama de veure com marxen obres que fins fa poc cuidaven.

¡°Hem vingut a veure-les per ¨²ltima vegada¡±, comenten la Vict¨°ria i la Pepita, dues ass¨ªdues del museu. ¡°No hi ha dret que dos bisbes arribin a un acord i facin aquests desastres. Amb coses com aquesta acabem de perdre la fe. Confiem que algun dia tornaran, per¨° nosaltres ja no ho veurem. Podrien repartir-les o fer-les rotar¡±, explica la Pepita. ¡°No entenem que no hi hagi hagut una resposta m¨¦s contundent. Les jerarquies pol¨ªtiques no han fet res i la gent gaireb¨¦ no ens n'hem assabentat. Estem convocats per dem¨¤ i si vam venir quan va passar all¨° de Sixena, tamb¨¦ vindrem, encara que estigui tot fet, a fer quatre crits als qui se les enduen, encara que ells no en tenen la culpa. Ho han fet de sotam¨¤. Estem tristos i enfadats. Jo acuso¡±, comenta la Vict¨°ria.

La Carme, una infermera jubilada, que ha treballat a l'Arnau de Vilanova, ¨¦s una ass¨ªdua del museu. Ve fins a tres vegades al mes i cada dia visita, detingudament, una sala. ¡°Tinc totes les peces fotografiades. ?s un aut¨¨ntic espoli. Avui he vingut sola perqu¨¨ les meves amigues diuen que no volen sortir d'aqu¨ª plorant¡±.

I ¨¦s que, si la sortida de les obres de Sixena va acabar el 2017 amb c¨¤rregues dels Mossos contra els qui protestaven, les d'ara han marxat soles. Tampoc han fet sentir la seva veu els responsables del Consorci del museu: la seva presidenta, la consellera ?ngels Ponsa i els vocals, el bisbe, l'alcalde de Lleida i el president de la Diputaci¨®, que han acatat la decisi¨® judicial i han lliurat les obres tot i estar catalogades i formar part de la unitat de col¡¤lecci¨® del museu. Aquest dimecres s'espera Ponsa al museu, on es veur¨¤ les cares amb els membres del Cercle d'Amics del Museu de Lleida, que han convocat una concentraci¨® a les 11.00. ¡°L'Esgl¨¦sia ha estat incapa? de trobar una soluci¨® i els pol¨ªtics han creat un fals imaginari que ni tan sols accepta un agra?ment per haver guardat aquestes obres aquests anys¡±, explica Manel Larraga, vicepresident de l'entitat.

¡°Hi ha hagut una voluntat de fer-ho tot en silenci, potser per por de la repressi¨®, no hi ha hagut una oposici¨® ferma dels pol¨ªtics, als qui se'ls pot demanar tota la responsabilitat moral i pol¨ªtica. La sortida d'aquestes obres ha estat vergonyosa. No li deman¨¤vem que desobe¨ªs, per¨° s¨ª una posici¨® ferma en defensa del patrimoni i no ha estat aix¨ª. Esperem una disculpa de la consellera i no entendrem que aprofiti la seva visita per anunciar que aquestes obres les substituiran unes altres. No ¨¦s el moment, encara estem en dol. El que esperem ¨¦s que expliqui el pla de recuperaci¨® d'aquestes obres¡±, asseguren Larraga i la presidenta del Cercle d'Amics, Maite Clivill¨¦.

Despr¨¦s de la sortida de les obres de Sixena es va pensar a remodelar les sales d'art g¨°tic, potser com a efecte terap¨¨utic. Els treballs van comen?ar al febrer i estaran en marxa fins a finals d'abril. Abans d'acabar aquesta reforma, potser aquest dimecres mateix, la consellera anunciar¨¤ l'important dip¨°sit provinent del MNAC per intentar cosir les ferides. Obres com la Dormici¨® de Pere Garcia de Benabarre del retaule de Peralta de la Sal o el retaule de Sant Bartomeu, de Pere Espallargues procedent de l'esgl¨¦sia de Sant Mart¨ª de Capella, que va adquirir el 2019 Tatxo Benet, despr¨¦s que Arag¨® no ho fes. ¡°La modernitzaci¨® del discurs museogr¨¤fic d'aquest museu, l'¨²nic que explica la vida i l'art de la Franja, es podria fer amb les peces que hi havia, no cal que en portin d'altres¡±, sentencia Larraga.