Qui pot traduir Amanda Gorman?

El poeta V¨ªctor Obiols no ¨¦s una dona, ni de ra?a negra ni activista. Per no complir aquests requisits, Obiols no traduir¨¤ al catal¨¤ The Hill We Climb, el poema que va llegir Amanda Gorman el 20 de gener en la presa de possessi¨® del president dels Estats Units, Joe Biden, segons va anunciar ell mateix en xarxes socials i ha confirmat la seva editorial, Univers. L'alternativa proposada pel segell catal¨¤, a l'espera que l'acceptin els agents literaris de l'autora, ¨¦s la gironina Maria Cabrera. A m¨¦s de dona de 38 anys i notable poeta que han musicat des del grup Manel a S¨ªlvia P¨¦rez Cruz, va participar en el poemari coral Ning¨² no ens representa. Poetes emprenyats sorgit despr¨¦s del moviment 15-M del 2011.

Els editors catalans van rebre dilluns passat la not¨ªcia, a trav¨¦s dels representants de Gorman, que l'autora demanava que fos un altre perfil de traductor qui s'encarregu¨¦s del seu llibre perqu¨¨ Obiols no reunia les caracter¨ªstiques que ¡°preferiblement¡± considera que han de tenir els qui s'encarin a les seves composicions. Des d'Univers admeten que encara no han signat el contracte amb els representants de Gorman per traduir El tur¨® que enfilem. Malgrat tot, ¡°ja ens van fer saber que tingu¨¦ssim en compte que es recomanava que qui la tradu¨ªs fos una dona jove o d'or¨ªgens africans o que tingu¨¦s un perfil activista¡±, reconeixen fonts de l'editorial, que negocien amb els representants de Gorman a Espanya, RDC Agencia Literaria, que aquest dijous EL PA?S no va poder localitzar. L'aposta del segell catal¨¤, no obstant aix¨°, va ser el bregat i reconegut Obiols, premiat poeta de 60 anys, m¨²sic (V¨ªctor Bocanegra) i traductor, entre d'altres, de Shakespeare, Wilde i Max Porter. ¡°Senzillament, ens va semblar el millor per abordar amb professionalitat i sensibilitat aquest text¡±, argumenten fonts d'Univers, que espera poder llan?ar el llibre el 8 d'abril i imprimir-ne uns 5.000 exemplars, gaireb¨¦ el triple del tiratge mitj¨¤ en catal¨¤.

Encara que, a m¨¦s del curr¨ªculum professional d'Obiols, tamb¨¦ es va demanar des dels EUA ¡°si havia col¡¤laborat en ONG o era activista en alguna organitzaci¨®¡±, no semblava que hi hagu¨¦s cap veto, per la qual cosa el traductor va iniciar la seva feina fa gaireb¨¦ tres setmanes i ja l'havia concl¨°s. Les traves van arribar aquesta mateixa setmana, poc despr¨¦s que esclat¨¦s a finals de febrer una pol¨¨mica sobre la traductora de The Hill We Climb a Holanda. El segell Meulenhoff va triar una escriptora reconeguda, Marieke Lucas Rijneveld, la persona m¨¦s jove (29 anys) i la primera nascuda als Pa?sos Baixos a guanyar el prestigi¨®s premi Booker Internacional amb la seva primera novel¡¤la, La inquietud de la noche. Blanca i de g¨¨nere no binari (no es percep ni com a home ni com a dona), havia estat acceptada per Gorman i el seu equip. Per¨° un article de Janice Deul, periodista i activista negra holandesa, on qualificava d'¡°incomprensible¡± que no s'hagu¨¦s triat una traductora que, com Gorman, fos ¡°una artista de spoken word, jove i orgullosament negra¡±, va generar una agra pol¨¨mica que es va saldar amb la ren¨²ncia de Rijneveld a la traducci¨®.

¡°Com l'holandesa, he estat v¨ªctima de la nova Inquisici¨® (¡­) Haur¨¦ de buscar betum¡±, va assegurar entre l'acidesa i la sorna Obiols al seu compte de Twitter, que des de dimecres ja t¨¦ restringit. ¡°Potser el que ha passat amb la traducci¨® catalana t¨¦ la seva arrel en l'episodi d'Holanda¡±, apunta per la seva banda Lola Albornoz, editora de Lumen, segell que publicar¨¤ en castell¨¤ tant el poema inaugural de Gorman el 8 d'abril, com el seu primer poemari ¡ªque tornar¨¤ a incloure The Hill...¡ª al setembre (Univers tamb¨¦ ho far¨¤, en catal¨¤), aix¨ª com el seu ¨²nic llibre infantil, La can?¨® del canvi, a l'octubre.

El discurs identitari

De fet, no van tenir problemes amb la traductora proposada, l'escriptora madrilenya Nuria Barrios, que, prestigi¨®s curr¨ªculum a banda (s'encarrega de fer parlar castell¨¤ a John Banville i a James Joyce), no reuneix cap dels requisits sol¡¤licitats per l'equip de Gorman. ¡°Vam fer la proposta a principis de gener¡±, recorda Albornoz per potser explicar l'abs¨¨ncia d'indicacions de Gorman sobre aquest tema. ¡°L'¨²nica cosa que ens va fer arribar era que pos¨¦ssim en la seva biografia que havia viscut a Madrid¡±, assenyala l'editora de Lumen, que, d'altra banda, considera que ¡°¨¦s l¨ªcit que un autor vulgui aprovar el seu traductor, de la mateixa manera que s'aprova o no una coberta; ¨¦s m¨¦s, passa sovint que els contractes especifiquin que volen veure la traducci¨® o tenir la potestat de corregir-la¡±.

Albornoz admet: ¡°No s¨¦ si ¨¦s normal; a mi no m'ha passat mai¡±, sobre l'exig¨¨ncia a un traductor de conceptes aliens a l'estrictament literari o editorial, per¨° creu que la sol¡¤licitud de Gorman ¡°pot tenir sentit, de fet, perqu¨¨ les tem¨¤tiques d'aquestes peticions s¨®n a l'ADN mateix de la seva obra po¨¨tica i s¨®n m¨¦s comprensibles en pa?sos com els EUA o Holanda, on hi ha una sensibilitat especial per la conflictivitat racial existent¡±. Lumen, que ja t¨¦ el llibre a impremta, llan?ar¨¤ entre 6.000 i 8.000 exemplars.

¡°Deul ha triomfat. El triomf de Deul ¨¦s catastr¨°fic. ?s la vict¨°ria del discurs identitari davant de la llibertat creadora¡±, sost¨¦ Barrios en un article publicat a EL PA?S. I ¨¦s que la complexitat i els matisos del debat obert per les prefer¨¨ncies de Gorman i el seu equip es constata fins i tot al si de la sectorial dels traductors a l'Associaci¨® Col¡¤legial d'Escriptors. ¡°Hi ha opinions molt diferents¡±, admet el president d'ACE Traductores, Vicente Fern¨¢ndez, per qui, en aquest cas, ¡°sembla que, m¨¦s que una traductora, s'est¨¤ buscant una marca, alg¨² que pugui tenir aquest segell¡±, ha assegurat a Europa Press. Per al representant dels traductors (mig miler de tot Espanya), ¡°no puc estar d'acord amb la idea que per traduir alg¨² s'hagi de tenir necess¨¤riament unes caracter¨ªstiques personals, biol¨°giques o racials, perqu¨¨ llavors no podr¨ªem traduir Her¨°dot aix¨ª¡­ Per¨° tamb¨¦ ¨¦s veritat que les circumst¨¤ncies pol¨ªtiques o socials o de lluita d'un sector per aconseguir visibilitat pot fer aconsellable la discriminaci¨® positiva¡±.