Un web treu a la llum els 1.322 refugis subterranis de la Guerra Civil a Barcelona

El primer bombardeig que va patir Barcelona durant la Guerra Civil, el 13 de febrer del 1937, va ser el dels projectils llan?ats pel destructor itali¨¤ Eugenio di Savoia contra la f¨¤brica de material b¨¨l¡¤lic Elizalde, que va ocasionar 18 v¨ªctimes al barri de Gr¨¤cia. A l'any, el primer bombardeig estricte, va provocar sis morts i 39 ferits m¨¦s despr¨¦s que els avions Savoia S-79 amb base a Mallorca aprofitessin la primera llum del dia per sembrar la por i el terror en la poblaci¨®. I a partir de llavors Barcelona es va convertir en la primera ciutat occidental bombardejada de forma sistem¨¤tica des de l'aire malgrat ser a la rereguarda. Va patir, durant els tres anys de la contesa, un total de 194 bombardejos que van llan?ar 44 tones de bombes i van acabar amb la vida de 1.816 persones i 2.710 ferits en una ciutat d'un mili¨® de persones. L'¨²ltim bombardeig va ser el del 24 de gener del 1939, dos dies abans de l'entrada de les tropes franquistes per la Diagonal al comandament del general Yag¨¹e.

M¨¢s informaci¨®n

L¡¯¨²ltim refugi de Barcelona

Els refugis que Franco va construir a Barcelona

Un refugi in¨¨dit

La Generalitat va crear, el 9 de juny del 1937, la junta de Defensa Passiva de Catalunya que amb l'Ajuntament va planificar, va subvencionar i va supervisar la construcci¨® d'un centenar de refugis perqu¨¨ la poblaci¨® estigu¨¦s fora de perill. Per¨° uns centenars m¨¦s es van construir per iniciativa dels mateixos ve?ns i particulars, sindicats, empreses i partits pol¨ªtics, que van anar excavant t¨²nels sota els seus habitatges i locals (moltes vegades utilitzant materials dels edificis enderrocats ve?ns). Els refugis creats durant la Guerra Civil tenien capacitat per a 250.000 i 300.000 persones, van ajudar a salvar milers de vides, i van reduir de forma considerable els estralls d'aquests vols carregats de mort i destrucci¨®. En l'actualitat, s¨®n 1.322 els localitzats a tota la ciutat (a m¨¦s dels t¨²nels del metro), que, a partir d'ara i amb ajuda de la tecnologia, es poden consultar en un nou web que recullen 20 anys de treball. L'ha posat en marxa la Regidoria de Mem¨°ria Democr¨¤tica de Barcelona, que dirigeix Jordi Rabassa. S'ha presentat aquest mat¨ª, fent coincidir la data amb els bombardejos m¨¦s sagnants que va patir la ciutat, el 16, 17 i 18 de mar? del 1938, amb 270 morts, quan una de les bombes va fer explotar un cami¨® carregat amb dinamita a l'encreuament del carrer Balmes amb Gran Via. Un esdeveniment que va ser portada de molts diaris internacionals.

La p¨¤gina web l'han presentat aquest dijous el regidor i Carme Mir¨®, responsable del Pla Barcino del Servei d'Arqueologia de Barcelona. Compta amb gran quantitat d'informaci¨® que permet passejar-hi per tots (situats en un mapa de Barcelona el 1935) i con¨¨ixer la documentaci¨®; expedients, pl¨¤nols, imatges i fonts orals dels que s¡¯hi van refugiar i els objectes que s'hi han localitzat a l¡¯interior. Sobretot, restes d'avituallament, com ampolles, soles de cal?ats, bombetes, llaunes de conserva, per¨° tamb¨¦ eines per construir-los o r¨¨tols que informaven els ciutadans sobre com comportar-se: ¡°No correu¡±, ¡°Romangueu asseguts¡±, ¡°Conserveu la calma¡±, cosa que il¡¤lustra l'angoixa dels que s¡¯hi refugiaven per no saber qu¨¨ passaria amb les seves vides i qu¨¨ es trobarien en poder sortir.

¡°Tenint en compte que la majoria dels homes eren al front, els refugis els van fer dones, nens i gent gran¡±, ha destacat Mir¨®, que qualifica aquestes construccions com ¡°l'obra m¨¦s important feta pels ciutadans de Barcelona¡± i el web, com ¡°una eina i un punt de partida que permetr¨¤, segur, localitzar m¨¦s refugis a Barcelona¡±.

El web tamb¨¦ recull els refugis constru?ts ja durant la dictadura de Franco, fins al 1945. ¡°Sobretot a les zones m¨¦s importants de la ciutat, com al Passeig de Gr¨¤cia, per la qual cosa l'objectiu era protegir, en vista d'un eventual bombardeig durant la Segona Guerra Mundial, nom¨¦s una part de la poblaci¨®¡±, segons Mir¨®. I tamb¨¦ els que van tenir una segona vida, com el conegut com Refugi 307 que es va dedicar a conrear xampinyons fins que es va obrir al p¨²blic.

L'experta arque¨°loga ha recordat que de tots aquests nom¨¦s se'n poden visitar tres: el Refugi 307, a Nou de la Rambla, a la falda de Montju?c, que gestiona el Museu d'Hist¨°ria de Barcelona; el de la Pla?a del Diamant, a Gr¨¤cia i el de la pla?a de la Lira, a Sant Andreu. ¡°La unitat del subsol dels Mossos d'Esquadra i els bombers no permeten accedir a molts dels refugis perqu¨¨ aquests espais de confinament no compleixen condicions¡±, ha remarcat Mir¨®, que assegura que l'aparegut fa uns anys a la Torre de la Sagrera, al costat d'on es construeix l'estaci¨® de l'AVE, ser¨¤ el pr¨°xim que es podr¨¤ visitar. ¡°Per ser dins d'un equipament municipal¡±, ha recordat Rabassa. Perqu¨¨, de fet, ¡°els refugis, com tot el subsol s¨®n, per llei, de la Generalitat, per¨° si els accessos s¨®n dins de propietats privades, de ve?ns o empreses, el control el tenen ells¡±, ha assegurat Mir¨®. Per sort, la p¨¤gina web permet fer un recorregut virtual de set d'aquests despr¨¦s d'haver-ne fet una reconstrucci¨® en 3D.

?